dimarts, 15 de març del 2011

Amb uns altres ulls -2-


Segueix unes  roderes  damunt  de l'herba.  No sap  pas  on la duran   però  tot i així  les  segueix. Li sembla que ha  d'aprendre  a deixar-se  portar,  sense  gaire  preguntes  i  a mirar  i  també  a rebre  tot  el que hi ha  damunt de l'herba.  No pregunta res,  però  tot  li parla.

Les  roderes parlen de presències  del passat,  prou  potents  per haver  deixat  empremtes.
I l'herba diu que té espai,  molt  d'espai  per  a triar, i que  només ella  pot triar  el seu lloc  exacte.
La  caseta,  muda, diu  que no tot són paraules,  que,  com ella,  a vegades,  ser-hi  ja és  tot.
La casa  allargassada li diu:  "Fes  com jo,  sóc  prudent  i observo  molt.  Escolto  i el petit  xiprer  ja em fa  companyia."  I mentre  diu això  el xiprer  s'hi recolza  i xiuxiueja encanteris.
El pi diu:   "No tinguis por  de  cap diferència,  ni de cap solitud.  Si trobes  el teu lloc,  tot està  bé."
L'ermita  i els  xiprers  que l'envolten,  conviden a entrar-hi,  però  no pas  ara mateix, per  entrar  ha  de saber  on va.
Les  muntanyes desdibuixades la criden  i sap  que és  allà  on vol anar, tan  amunt com sigui  possible.  No importa  si no hi arriba,  ara ja sap on va.

11 comentaris:

  1. Aquest paisatge em sona.
    D'haver-hi estat, vull dir.
    Salut i encanteris, Carme.

    ResponElimina
  2. Entre el mar i la muntanya, sempre muntanya. Boscos feréstec i salvatges travessats per gèlides torrentades. Segueix el crit de la muntanya, t’hi està esperant.
    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Quin misteri, ara va cap a la muntanya, però què hi trobarà??

    ResponElimina
  4. M'encanta que tot parle, l'herba, la casa, el pi... Això m'agrada molt.

    ResponElimina
  5. Com diu novesflors, a mi també m'ha agradat que tot parli; i és que tot parla...
    Fins i tot la pluja d'avui deia moltes coses!
    Un petó, carme!

    ResponElimina
  6. La fressa del silenci li guia el pensament. M'agrada pensar que ja no seguirà res més que el que ha triat. M'agrada saber que el viatge és la seva meta.

    ResponElimina
  7. que maco tot plegat...
    m'encanta el color verd de l'herba
    em fa sentir l'olor i tot
    petons de capvespre, carme

    ResponElimina
  8. Saber on anar malgrat no hi arribi! Ja ho diuen que el més important és el viatge!

    ResponElimina
  9. Avui m'has donat una gran lliçó. Has sigut per mi el meu mestre. Moltes gràcies. I també moltes felicitats per aquestes paraules plenes de bellesa i sabiduria. No em canso de llegir-les.

    ResponElimina
  10. Veritablement, un racó de pau i d'equilibri perfectes.

    ResponElimina
  11. Algú a qui tot parla!!... Algú amb una gran sensibilitat, això segur... i aprenent una mica de cada bon consell... i trobar el camí...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari