diumenge, 6 de març del 2011

El petó una proposta de Relat Conjunts




Ens  vam quedar  tots  dos mirant la fotografia,  penjada  en aquella  sala  gairebé  buida. 
-  Apa  quin petonàs,  eh?  això  sí que  és  posar-hi passió!
-  Doncs  a mi no m'ho sembla.  Una posició  forçada,  incòmoda,  deu estar  més  per  aguantar  l'equilibri  que  no pas  pel  petó.
- No ha pas de patir,  ell ja  l'aguanta.
- No em fiaria  pas  de cap  "ell"  que  m'aguantés  l'equilibri.  "Ells"  sempre  te'l trasbalsen  l'equilibri.
- Ni de  mi,  no et  fiaries?
- No, ni de tu...  entre  altres  coses  perquè  entre  tu i jo  mai no hi ha hagut la  química  necessària.  Som amics,  només amics.  
-  Vols  que  ho provem?
- Però  què t'ha  agafat,  ara,  tot  de cop?
- No ho sé,  no t'ho sé  explicar,  però  el que no havia passat  en 10 anys,  em passa  ara.  Et faria  un petó.
- Noooo...  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?

22 comentaris:

  1. Hehehehe...Pobre xic. Sempre es quedarà al punt d'amic? Ai, doncs jo pense que farien bona parella, no? Ella podria donar-li una oportunitat, xè!

    Amb el bon sabor de boca que em deixa el teu relat, me'n vaig a dormir. Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  2. Però de vegades va bé deixar-se trasbalsar una mica, no?. Podrien provar això del petó però sense arribar a cap "posició forçada", estic d'acord en que és millor no dependre de ningú per mantenir l'equilibri. :-))
    Un bon relat que, fins i tot mirant-m'ho des del punt de vista de l'home, m'ha fet somriure de bon matí i això sempre s'ha d'agrair.
    Bon diumenge a tots!!

    ResponElimina
  3. molt encertat Carme, ha vist perfectament que nosaltres a la més mínima ho volem provar.....ens doneu un dit i ens agafem el braç si podem.
    Bona aportació......i bon diumenge

    ResponElimina
  4. molt encertat Carme, ha vist perfectament que nosaltres a la més mínima ho volem provar.....ens doneu un dit i ens agafem el braç si podem.
    Bona aportació......i bon diumenge

    ResponElimina
  5. He,he he, M'has fet riure; Carme. un joc d'equilibris perfecte!!!

    Molt bon diumenge!!!

    ResponElimina
  6. I quin petonàrro, Carme més gros i més requtebonic, sinyoooooooooooooooooor!

    Puc partir-me de riure? És la mateixa imatge que: la infermera soc jo, ok? el Sr. és diu Atenu BArcelonés! Els que m'ofega i em talla la respiració per culpa de la seva gran pasió.

    Puc fer un REPEAT?

    ResponElimina
  7. Olguen, les oportunitats, entre amics, mai no s'acaben! :)

    Filadora, gràcies!

    Mc, a vegades va bé, és cert, deixar-se trasbalsar. Però jo crec que no ha encertat el moment ni la manera... :) aquest home...

    Garbí, m'has fet riure... si ens doneu un dit ens agafem el braç... je, je, je... tot són moments i maneres, cal coincidir.

    iris, gràcies, riure'ns una mica de tots homes i dones, sempre va bé.

    Deli'ns has quedat bé a la foto, doncs i l'Ateneu, aquest s'està passant una mica, vigila que no et fumi per terra. Fes, fes... tots els repeats que vulguis.

    ResponElimina
  8. Molt original! un petó porta a un altre! bon relat!

    ResponElimina
  9. Ai la meva Carme, que maca, tocat i enfosat, ho diuen així, oi?

    ResponElimina
  10. Elfri, porta al'altre o Noooooo! :)

    Zel, tocat i enfonsat? je, je, je... vols dir que es donarà per vençut? Jo crec que no. :)

    ResponElimina
  11. Bon relat, amb aquest petó imaginari.

    ResponElimina
  12. M'ha deixat un sabor agredolç...El primer que m'ha vingut al cap és el final d'una amistat. Deu ser que avui no trobo la perspectiva.

    ResponElimina
  13. Serà que les dones no ens trasbalseu, a nosaltres, pobres ànimes de càntir. Va dona, digues-li que sí, després de 10 anys, encara esteu junts... segur que hi ha alguna cosa...

    M'ha agradat molt, Carme.

    ResponElimina
  14. .... passava per aqui i he entrat a saludar.
    Encantada de coneixert

    ResponElimina
  15. Montse, gràcies!

    Pilar, veus? aquesta perspectiva no l'havia pas pensat jo... deu ser que no he cregut mai que una amistat de veritat es pugui espatllar. No, no, dona, continuaran essent amics, amb petó o sense! :)

    XeXu, doncs segurament que també, també. I una amistat és una amistat, pot durar tota la vida, eh? com li deia a la Pilar, amb petó o sense.

    horabaixa, vaig estar encantada jo també! Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Jo també creia que una amistat de veritat no es podia espatllar.
    Com que has escrit tu el relat, deus saber que aquesta amistat es verdadera, així que no hi ha problema que es converteixin en gripau o bruixa.

    ResponElimina
  17. Com poden canviar les coses un quadre, una frase... o potser canviarien més tard o més d'hora

    ResponElimina
  18. kweilan, ara cada cop que llegeixi els teus comentaris curts, no podré evitar de somriure molt, recordant com ho explicaves el dia del sopar!
    Gràcies per ser-hi i una abraçada.

    Pilar, dius creia, en passat, ara sóc jo que em quedo una mica pensarosa... i no, no és que ho sàpiga, la veritat és que voldria que sempre fos així. Ni gripaus, ni bruixes, amics o amants o la combinació de les dues coses. Aix... que em fas venir ganes de continuar el relat. :)

    Khalina, si cenvien per un quadre és qeu canviarien més tard o més d'hora! Bona nit, bonica!

    ResponElimina
  19. Què li faci! Què li faci! ;-))

    Hehehe és que m'agraden les històries amb final feliç... ;-)

    ResponElimina
  20. jeje m'has fet riure! Però t'he de dir que sóc partidària de què no li faci el petó. Si se'l fan potser canvien les coses... Jo preferiria mantenir l'amistat 10 anys més i després, 10 més i anar sumant!

    ResponElimina
  21. Assumpta, dos finals feliços estan servits! :)

    Guspira, ara em fas adonar que en les dues opcions de finals feliços, es fan el petó. No he fet la opció del no-petó! ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari