dijous, 17 de març del 2011

Pedres a la sorra


Veus una pedra  com un tresor.
Mirada  poètica o  d'infant.
Agafo la imatge, 
acaronant 
la lluentor  humida  
de cada  pedra.
Sense  tocar-les.
Silenciosament 
respecto el seu lloc.
Bombolles  d'escuma
s'hi atarden.
L'instant  les  fon.


Ja he trobat  l'origen de les  fotos  perdudes!!!

34 comentaris:

  1. Per més que miro aquesta pedra amb mirada innocent, envoltada de bombolles que desapareixen amb rapidesa, pensant que és un tresor; no aconsegueixo sortir de l'abstracció que envolta el seu aspecte i desxifrar a quina imatge real pertany.
    El vers m'ha agradat i la pintura és bona perquè la seva interpretació provoca discussió i planteja punts de vista diferents i això sempre és bo.
    Potser el que més m'intriga és la taqueta vermella ...

    Bon nit Carme:)

    ResponElimina
  2. És una pedra vermella. A la foto hi havia una pedra vermella...

    Bona nit, Pere.

    ResponElimina
  3. Fins i tot les pedres poden ser poètiques, això depén de la teua mirada.

    ResponElimina
  4. Silenciosament
    m'atanso al poema
    i en cullo l'instant
    fugisser.

    ResponElimina
  5. Sempre desenterro pedres de la sorra, però ara no hi caic de qui pot ser la foto.

    ResponElimina
  6. Bonic el poema. Al dibuix, al costat de les pedres, semblen unes petxades mig si fa no fa, que s'han salvat de trepitjar les pedres... M'agrada això de "la lluentor humida" És un poema com misteriós. Jo penso que és ran de mar, però pot ser de riu.

    ResponElimina
  7. No et puc ajudar no recordo la foto....em quedo amb els teus versos i una pedra per si fa vent!

    ResponElimina
  8. Ostres, CARME... he llegit el post i, en arribar a la Postdata, he pensat que... PODRIES FER AQUEST JOC!! :-))

    Estaria molt, molt bé...

    Em sona, em sonaaaa... vaig a veure si la trobo :-)

    Fa anys, a la platja de Portbou, jo agafava pedretes... quan eren molles eren maquíssimes, però quan s'assecaven ja no ho eren tant... suposo que la bellesa els hi donava aquesta "lluentor humida" que descrius.

    ResponElimina
  9. No el trobo!!... I això que em sona haver-lo vist...

    A veure si algú reconeix la imatge...

    En fi, tanco. Bona nit :-))

    ResponElimina
  10. No et puc ajudar... però m'has fet recordar la de jocs que m'inventava tot jugant a la sorra i lluitant contra el monstre aigua, encarregat de destruir qualsevol intent de civilització als seus vorals.

    ResponElimina
  11. M'encanta el silenci del les pedres. Amb la seua mudesa acumulen temps i saviesa.

    ResponElimina
  12. Sempre n'agafo alguna pedra dels rius i els mars que visito. Després les poso en un gerro de vidre i es converteixen en un drenatge preciós per alguna planta.
    A veure si trobes la foto...

    ResponElimina
  13. Vols dir que no és una foto de la fanal?

    Jo tinc una de semblant però no la tinc penjada enlloc, o sigui que...

    Petonet dolç :¬)*

    ResponElimina
  14. Un boig errant cercava la pedra de toc, plosos el seu cabell roig....
    R. Tagore

    ResponElimina
  15. M'encanten les pedres...ahi quietes durant milers i milers d'anys...Sense parlar, ens diuen tantes coses...Ai, si parlaren.

    Ah! I ho senc, no sé d'on ve el teu dibuix (he perdut el joc?? Hehehe)
    Una forta abraçada, Carme.

    ResponElimina
  16. Jo, com la Pilar, també agafo pedres dels llocs on vaig. Per casa n'hi ha un munt, de petites i no tant petites, en un prestatge o dins d'algun recipient. Totes transmeten la seva energia i, en certa manera, són missatges dels llocs on has anat (fa anys, a Pesquera, a Beseit, el riu em va regalar el fossil d'una fulla de faig en una pedra de travertí). Potser és una manera d'acumular temps.

    ResponElimina
  17. I quina importància té, Carme, on pertany la foto, si el que compta és el delicadíssim poema que t'ha inspirat i que ens n'evoca moltes més, d'imatges?
    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. No ho sé jo tampoc però és molt bonic.

    ResponElimina
  19. Jo com que l'encerto sempre millor que calli, Carmeta, millor!

    ResponElimina
  20. Noves Flors, per tot la poesia si la sabem veure!

    Si el culls, Jordi, per molt fugisser que sigui ja és teu!

    Rafel, em sembla que em quedaré amb l'enigma...

    Mª Antònia jo crec que era ran de mar... Has vist el dibuix de la teva fot de Ferran?

    Elfri, agafa una pedra, agafa, són boniques!

    Assumpta, podria ser un joc, però pel que veig seria massa difícil! No ho encerta ningú! :)

    Porquet, bonics records d'infantesa.

    És bonic, Artur, això que dius.

    Deuen ser bonics els teus gerros, Pilar!

    Em sembla que no, o al menys no l'he pogut trobar per segon cop, Barbu ... ho he anat a comprovar, gràcies!

    Miquel Àngel, aquestes pedres totes són de toc! I que consti que jo no tinc el cabell roig! :)

    je, je, je... Olguen, no has perdut no! sempre diuen una cosa o altra, sense paraules, oi?

    Joan, que bonic això que tens: un fòssil de fulla de faig en una pedra de travertí... si les paraules ja tenen màgia, la pedra en deu tenir més.

    Segurament no té cap importància, Galionar... per a mi posar d'on ve la imatge original és un ritual d'agraïment per la inspiració i pel préstec...

    Gràcies Kweilan!

    ResponElimina
  21. Faig meues les paraules de pere, crec que no podria explicar-ho millor!!!
    Enhorabona per la imatge i el poema.
    Abraçades a tothom!!!

    ResponElimina
  22. A mi les pedres m'encanten! Porto un àmbar penjat al coll. Un petó i fins aviat. M'ha fet molta il·lusió haver-te conegut personalment.

    ResponElimina
  23. Les pedres al mar són meravelloses! Tinc una collecció de Niça (gràcies Salvador per Alt + 0231) M'ha fet molta il·lusió haver-te conegut personalment també, dues vegades! Si vols, abril/maig és possible:) Petons!

    ResponElimina
  24. És impressionant com, aparentment, d'un element natural com és una pedra se'n pot fer poesia, veure'l com una cosa bonica, i especialment de la forma com ho fas tu :)

    Una besada!

    ResponElimina
  25. Carme un altre dia no te'm saltis, eh? No hi cosa que em molesti més. A veure, podria ser la imatge que surt en el poema de LLIGADA A TU?

    LLigada a tu
    amb claror de matinada
    el cor silent

    De la Cèlia?
    La foto no sé de qui és, però diria que és de la que parles...

    ResponElimina
  26. Per la sang
    anireu al cor...
    ............. Anton.
    A mi se'm posa una tal Gabriella que qcrec, diuen, adivina... Li hauré de preguntar... Ara amb tantes pedres...

    ResponElimina
  27. Anna, disculpa'm. A mi tampoc m'agrada gens que em saltin i em molesta molt més encara saltar-me jo a la gent. Em passa quan jo escric un comentari llarg i mentrestant en rebo un altre ... em queda per sobre de la meva resposta i crec que ja l'he contestat... vaig sempre massa ràpid a fer les coses. Ara miraré si trobo el dibuix on dius tu.

    Un petó Jordicine i a mi també em va agradar molt poder-te conèixer en persona... una abraçada.

    Merike, a mi també haver-te conegut a tu! :) Ja em diràs els dies que vens...

    Gràcies, Caterina, una besada!

    Anton, a veure què diuen els endevins! :) o potser no cal, oi? Com diu Galionar, no cal.

    ResponElimina
  28. Anna, disculpa'm. A mi tampoc m'agrada gens que em saltin i em molesta molt més encara saltar-me jo a la gent. Em passa quan jo escric un comentari llarg i mentrestant en rebo un altre ... em queda per sobre de la meva resposta i crec que ja l'he contestat... vaig sempre massa ràpid a fer les coses. Ara miraré si trobo el dibuix on dius tu.

    Un petó Jordicine i a mi també em va agradar molt poder-te conèixer en persona... una abraçada.

    Merike, a mi també haver-te conegut a tu! :) Ja em diràs els dies que vens...

    Gràcies, Caterina, una besada!

    Anton, a veure què diuen els endevins! :) o potser no cal, oi? Com diu Galionar, no cal.

    ResponElimina
  29. Ningú ha trobat encara les pedretes? És estrany... A mi em sonen molt... però vaig anar pels blogs on creia que les hauries pogut trobar i no... no les vaig veure. Potser són més "antigues" de fins on vaig mirar jo... no sé :-)

    ResponElimina
  30. No, no les ha trobat ningú... ni jo mateixa... que ho hauria de saber!

    ResponElimina
  31. T'ho creuràs , Assumpta, que he actualitzat aquests posts per tu, perquè les veiessis d'on han sortit? :))

    ResponElimina
  32. Siiiii? :-))

    I tant que m'ho crec! hehehe...

    Veus el què deia? Paraula d'honor que he escrit els altres comentaris sense haver vist aquesta resposta teva!! hehe però és que és ben bé així :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari