divendres, 20 de maig del 2011

Farcellet de fanal Blau

- Quin tresor  desconegut  i rar,  deu haver-hi  dins  del farcellet,
perquè  en surti,  de gairell,   un vistós  crisantem  color granat?
- És un tresor,  Carme,  però no és  desconegut  ni rar.
- Doncs com has  pogut sortir,  d'un cistellet  tancat?
- Dins  hi ha  terra,  i hi havia  llavors.  I primer  no passava  res.
- I després?
- Després  algú  va  anar  mullant la terra  i va fer  un forat  al cistell,  just  en un sol punt  concret.
- I?
- He  tingut sort,  era  just  allà  on hi havia  la meva  llavor,  amb el sol, i  l'espai per  créixer,   vaig  germinar  i vaig  sortir.  Les  altres  llavors  no han pogut sortir.
- Oh,  estic  contenta per tu,  però  és  una mica  trist.
- No, no és  trist,  les llavors  no saben que poden ser  flors...  són eixutes  i ni tan sols parlen.  Quan som flors entenem el món,  no pas  abans.  
- Quina sort,  crisantem,   jo no entenc  res  del món.
- És  molt  simple:  germinar,  créixer  i  "ser"  encara que  sigui   breument.
- I parlar  amb mi.
- Uix!  aquí  parlem molt,  amb tothom,  tenim molts visitants,  ens  afalaguen molt.  Això ens compensa  de la vida  tant curta.
- M'emporto la teva imatge  i les  teves paraules,  les llegiran altres  persones.
- Digues que mentre  hi ha  hagut  algú  que m'ha estimat  prou  per  fer-me  possible  viure,   el meu temps  efímer  ja ha valgut  la pena.

19 comentaris:

  1. Ja va dir-ho Luci Anneu Sèneca, que la vida era com una llegenda i que no importava tan que fos llarga o curta, sino que estés ben narrada.
    Preciós el teu dibuix que parla amb els colors, potent el teu text que diu tant.
    Gràcies per dibuescriure una vegada més!

    ResponElimina
  2. "M'emporto la teva imatge i les teves paraules, les llegiran altres persones"

    M'agrada... m'agrada... m'agrada... :-)

    ResponElimina
  3. Quants dibuixos bonics que has publicat mentre no he pogut entrar, i aquest últim és una preciositat, el relat molt ben lograt. El final de la conversa resum el més gran, el record dels qui estimem i ens estimen val una vida.

    ResponElimina
  4. Aquest crisantem no s'ha adonat que la seva vida no ha estat efímera...O potser sí? Tant se val. L'important és que viurà aquí i en els ulls i les oïdes dels qui l'hem contemplat i l'hem sentit parlar.

    ResponElimina
  5. Com sempre, gràcies a tu i a tots els que em feu venir ganes de dibuixar i escriure, Fanal blau!

    Gràcies, Assumpta.

    Mª Antònia, moltes gràcies i m'afalaga que t'agradin els meus dibuixos!

    Gràcies, Deric.

    Pilar, potser no ho sap, o potser troba que un blog al cap i a la fi també és efímer ala seva manera. Blogger té un problema i es perden posts i comentaris i potser ho sap, les flors són tan sàvies!

    ResponElimina
  6. Preciós preciós i esperançador farcellet i millors paraules avui que porto un cansament de segles al cor em va bé llegir coses boniques!

    ResponElimina
  7. Que bonic! m'agrada!
    No perquè una cosa sigui efímera ha de ser poc important.

    ResponElimina
  8. potser es millor poc i bo, que molt i dolent. El que passa es que molta gent no ho sap aplicar.
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. Si el teu farcellet pengés del bec d'una cigonya m'atreveria a dir-te que els crisantems vénen de Paris.
    Bé ... no em facis cas, s'acosta la jornada de reflexió i el meu cap somia truites ...

    Bon nit Carme.

    ResponElimina
  10. ohhhh, un farcellet amb sopreses maques.

    ResponElimina
  11. És bonic sentir: què faria sense tu! Un tresor de conte!!

    ResponElimina
  12. Lo important no són els anys, si no la vida dels anys.
    Preciós dibuix i poema.

    ResponElimina
  13. És com la vida, preparada per germinar per poc que ens hi esforcem. La teva paciència per dibuixar deu ser infinita. (per cert, que t'he "pispat" el video de mouseland, és tan il·lustratiu!;-))

    ResponElimina
  14. el temps efímer o no ,val la pena quan s'estima, quan ens estimem..
    preciós escrit i preciós farcellet..

    t'he llegit a ca l'elfree... el fet de no coincidir en aquest punt de vista amb tu, m'ha fet veure que quasi sempre veig les coses d'una manera molt propera a la teva..:)

    ResponElimina
  15. Qué bonic dibuix i paraules Carme. Mai sabem on creixerà la llavor que donarà belles flors com en la teua il.lustració, per això cal sembrar contínuament. La vida s'escampa amb eixes coincidències assombroses. Un abraç

    ResponElimina
  16. Una bona abraçada, Elfri, que no hi ha res que vagi millor pel cansament del cor.

    Tens raó, filadora, gràcies!

    Bon diumenge, garbí! La intensitat de viure per a mi és molt més important que la durada, clar que no tothom ho veu igual.

    Pere, ja em sembla ben bonic que els crisantems vingui de París, amb cigonya o sense. Bon diumenge, Pere.

    Un petó, Mireia!

    Gràcies Josep Lluís!

    Moltes gràcies, Cèlia!

    Montse, la vida dels anys, és bonic com ho dius, gràcies maca.

    Joan, els dibuixos de Paint per sor o per desgràcia, vés a saber... no necessiten gens de paciència. Són ràpids de fer. I la seva immediatesa enganxa molt i sembla paciència. Reconec que jo sóc força pacient, però no em cal en aquest cas. El vídeo... doncs gràcies, creia que ningú l'havia mirat! ;)

    Gràcies, lolita, una abraçada, maca. Jo també t'he llegit a ca l'Elfri. No sé si tu has tornat i has pogut veure la meva resposta... I tampoc sabria dir-te si és ben bé cert que no coincidim, són matisacions que tots necessitem fer. Bàsicament jo crec que sí, que coincidim.
    Però tampoc passa res per no coincidir sempre. És impossible coincidir sempre, l'important es poder parlar de tot.

    rosana, una bona abraçada!

    ResponElimina
  17. quina conversa tan íntima i tan tendre! i tant que ha valgut la pena

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari