diumenge, 29 de maig del 2011

Les hores

Mentre busco
paraules fràgils,
línies  desdibuixades
i colors  incerts
passa el capvespre.
La nit  em sorprèn,  encara,
amb el full en blanc.


No són mai hores  perdudes.
Hores  de camins
de llarg  recorregut.

24 comentaris:

  1. No dona, colors incerts no, i full en blanc tampoc. Avui n'hi ha un parell de colors: el blau, i el grana!

    ResponElimina
  2. Ai, la inspiració! Ai, les muses! ... Ai, la creativitat i l'art de saber fer el que fas, Carme!

    ResponElimina
  3. mai perdudes..
    potser nomes reposades

    un peto

    ResponElimina
  4. És tan fàcil que es quedin les fulles en blanc al capvespre ... s'esborren les paraules quan mires al cel ponent.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  5. El meu full està en blanc des de fa bastants dies. Espere recuperar les paraules. Les paraules van i vénen, no et preocupes. Besets.

    ResponElimina
  6. reconec la foto!!!

    segur que t'arriba la inspiració!!!!!

    ResponElimina
  7. Les hores passen sempre al mateix ritme.60 minuts, 3600 segons.
    Però nosaltres no les vivim sempre al mateix ritme, només faltaria. Hi ha d'haver de tot, inclús hores perdudes i hores mortes. Hem de fer (kit kats) de tant en tant.
    També tu tens el teu temps guanyat de falta d'inspiració...

    ResponElimina
  8. Busques però les paraules fràgils
    estan dintre teu, el paper en blanc
    és com el pa a punt de ser mossegat...


    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  9. Les hores denses, que es viuen i es pensen, mai són perdudes, un abraç

    ResponElimina
  10. Ai el temps i el temps!
    Mira que hi penso...:)

    Bon vespre, Carme!

    ResponElimina
  11. De vegades els fulls no s'omplen de formiguetes, però això no vol dir que la teva inspiració treballi menys que abans. Només, que les paraules han escollit uns viaranys diferents per passejar. Que això no t'angoixi, Carme.
    A més, ens has deixat un apunt de vers i una il·lustració molt macos!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Visca el blau i el grana, XeXu i
    VISCA EL BARÇA!!!!

    Ferran, sí, hi ha moments que no sé fer ... gens, ni allò que sé fer una mica... ;)

    sargantana, les reposarem, doncs... un petó!

    Gràcies, Pere, paraules boniques que fan somriure. Bona setmana!

    Noves Flors, és cert, van i venen... les haurem d'esperar...

    rits, esperem que sí... és només un bocí de la foto... :)

    Gràcies, Laura, una abraçada.

    onatge, una imatge bonica, la teva! Gràcies, una abraçada blanca!

    Una abraçada, rosana!

    Fanal blau, jo també hi penso i l'enyoro i tot, però no acabo de trobar l'empenta de posar-m'hi de nou. :)

    Gràcies, Montse, bonica. Un abraçada.

    ResponElimina
  13. mil camins per fer, mil històries per contar i molts versos per compartir. Omplim doncs el full en blanc!!!
    B7s

    ResponElimina
  14. un full en blanc imposa per la quantitat de possibilitats que ens brinda.

    ResponElimina
  15. De vegades el camí és més bonic que la destinació. Gaudim del camí.

    ResponElimina
  16. paraules precioses...temps esmerçat no és temps perdut és temps encara no trobat el full en blanc és una terra promesa esperant la llavor

    ResponElimina
  17. Les hores passen lentament en el camí de la vida, amb un munt de fulls en blanc per anar omplint. Sortosament!

    ResponElimina
  18. En blanc? Però si tu ets de les que mai deixa res per perdut!

    Una abraçada, reinassa!

    ResponElimina
  19. com diu l'Elfree... temps esmerçat no és temps perdut, és temps encara no trobat..

    ResponElimina
  20. A un moment o altre l'acabem omplint, Joana! Més bé o més malament!

    Garbí, no sé si imposa o potser és un altre problema.

    Veus? amb això tens raó, Jp! Gràcies!

    Elfri, doncs esperarem, amb paciència! Un petó!

    Pilar, tens raó, de fulls en blanc n'hi ha un munt! Sortosament.

    Zel, potser aquest és el problema, que no deixo res per perdut i que no dono per a tant... una abraçada, maca!

    lolita, gràcies, finalment no serà perdut del tot, ni que sigui només per a poder llegir-vos a tots.

    ResponElimina
  21. El fet de seure davant del paper, amb intenció de poesia, ja és part de l'acte creatiu que a vegades es gesta en moments i altres necessita setmanes, mesos o anys.

    Una abraçada gran

    ResponElimina
  22. Arribo tard al dibuix tan ple de coneixement.

    ResponElimina
  23. Mònica, gràcies per les teves paraules sàvies i consoladores.

    Jordi, com que tard? ;) mai no és tard!

    ResponElimina
  24. Quina por la fosca nit en blanc, sort del cafè que estimula la inspiració.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari