dimecres, 15 de febrer del 2012

A l'ombra


La nit ens mira 
 dins de la cambra closa.
 Com un refugi 
ens embolcalla el somni 
d’inventar-nos la vida.

18 comentaris:

  1. Inverntar-se la vida té aquestes coses, que te la fas a la mida dels teus desitjos!
    Petonets Carme!

    ResponElimina
  2. Per mi els somnis són un refugi, sempre que no siguin malsons, és clar... Trobo molt càlida la idea d'inventar-nos la vida sota la mirada de la nit.

    ResponElimina
  3. La nit sempre ha estat més donada a l'alliberament de passions, als somnis possibles o impossibles, a somiar despert, si cal.

    ResponElimina
  4. Inventar, somniat i viure!

    Som-hi Carme!

    ;)

    ResponElimina
  5. Per aquells nocturns com tu o com jo, la nit ens dóna un plus de lucidesa. En la foscor hi veiem més clar.

    ResponElimina
  6. La nit plena de misteris i refugi de somnis.

    ResponElimina
  7. Jo la vida me la invento molt bé... en els somnis tot surt perfecte. Però després, quan arriba la realitat, no en sé tant!
    He arreglat tantes coses "de pensament"! I en el meu cervell tot resulta tan fàcil!

    ResponElimina
  8. per llevar-nos amb les piles carregades amb l'energia del somni

    ResponElimina
  9. Els ulls de la nit, vetllen perquè tinguem somnis agradables...
    Carme, el títol del poema m'ha recordat una cançó de quan era petita:
    A l'ombra d'un gessamí,
    mirava un matí descloure l'albada,
    cada flor era un estel del bell cobricel, que era una estelada...

    ResponElimina
  10. Carme...ja saps que mentre em reinvento la vida en el somni us ho vaig explicant...;-)Un petó acolorit!

    ResponElimina
  11. Inventar-se la vida, ens permet viure-la des de moltes perspectives, i guarnir-la o tatxar-la o esborrar-la, mantenint sempre la il-lusió de tot el que comença.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Qualsevol es queda a mirar la tele!
    És millor retirar-se a la cambra dels somnis...

    ResponElimina
  14. M'ha agradat molt, això d'"inventar-se la vida". És el que fem cada dia, oi? Bona nit, Carme :)

    ResponElimina
  15. Tant de bo que fos així, Judit! Almenys bé ho hem d'intentar!

    Sílvia, sempre són un refugi, els somnis, sort en tenim!

    Somiar sempre, despert o adormit, de nits... s'ha de somiar porquet!

    Som-hi, mar, somiar sense deixar de viure i viure sense deixar de somiar.

    Segur que sí, XeXu, la llum del dia ens enlluerna massa! :)

    Molt bé, Montse, així mateix.

    Doncs insisteix, Assumpta, el cervell s'entrena somiant... :)

    Home, Joan! t'has tret la disfressa de vent que portaves! Benvingut! Espero que amb les piles carregades!

    M Roser, no la conec la cançó però sembla molt maca!

    Núria... si un matí et queda una mica de pop a la gallega, avisa'm! :)

    Pilar, anar reconduint mica en mica... gràcies, guapa!

    Glòria a somiar, doncs!

    Ferran, estaria bé que ho féssim cada dia... no sé jo si arribem a tant. A vegades seguim el camí marcat, sense inventar res de nou. Un petonet de bona nit!

    ResponElimina
  16. adiu Carme
    Que vòli ensajar de comprendre... Bon d'avance merci...
    Je vais essayer de tradusir
    La nuèch nos mira
    Dins la cambra clavada.
    Coma un refugi,
    Nos embolha lo sòmi,
    a de nos inventar la vida.

    La nuit nous regarde,
    dans la chambre close.
    Comme un refuge
    elle nous embrouille le rêve
    pour nous "faire" inventer la vie...
    Sorry...
    Alain

    ResponElimina
  17. Està molt bé, Alain! Molt Bé!

    EMBOLCALLA: EMBALLE, COUVRE, RECOUVRE ...

    Comme un refuge
    elle nous recouvre le rêve
    de nous inventer la vie

    Aplaudimetns!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari