dimecres, 30 de setembre del 2009

La darrera papallona de l'estiu

Foto d'en Jordi, la presumida blaveta


La Blaveta va néixer a finals d'estiu,
a les acaballes del seu món.
Ella no podia durar gaire ni els seus ous
podien arribar gaire més enllà.
Tremolava de por,
però sabia que no s'havia de moure.
S'aguantava la respiració. Quieta.
Aquesta era l'única manera de perdurar:
posar-se davant de l'objectiu
d'un bon caçador d'imatges.

30 comentaris:

  1. Caram, com t'has currat la papallona d'en Jordi! La seva foto és increïble, la veritat. I la història que li has inventat també m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  2. Ooooooooohh!! Avui encara t'has superat!! :-)

    És molt, molt tendre imaginar la papallona deixant-se fer una foto, conscientment, davant la càmera d'en Jordi, per quedar per sempre!! :-))

    Bé, o jo estic obsessionada, o veig contes per tot arreu ;-)

    Imagino perfectament un infant escoltant la història de la papallona que volia perdurar :-))

    ResponElimina
  3. M'ha agradat més el teu dibuix que la foto. La papallona és una demostració viva que la bellesa és efímera.

    ResponElimina
  4. si aquesta es la darrera de l'estiu...estic segur que tu ens portaras les primeres de la tardor
    tant maques com sempre, plenes de colors

    ResponElimina
  5. Darrere espero que nomes d'aquest estiu.

    ResponElimina
  6. fantastic el texte
    i del dibuix..no cal parlar.ne
    estas crean escola...jajajjaja
    bon dia carme!
    muakkk

    ResponElimina
  7. Bonica papallona, com sempre haurà de viure en el mon dels més forts...
    Espero que no se la cruspeixi cap animaló!
    La teva segur que no!
    ;-D

    ResponElimina
  8. L'última... perdurable in eternum, per què aquí pot estar guardada in...
    ...........
    Aquella nena li deia prop del mar al seu pare: - PAPA...L'ona.
    ...........
    Mira, si fins parla. Anton.

    ResponElimina
  9. Es dels pocs casos que la ficció supera la realitat, molt currada

    ResponElimina
  10. Carme, te felicito, cada dia perfeccionas mas tu creatividad, me encanta como te quedaron las alitas... muy coquetas..

    ResponElimina
  11. Carme, m'encanta, de debó, preciosa!!!!! i això que també vaig veure la original :) felicitats i un petó!!

    ResponElimina
  12. quina bonica papallona, m'agrada com l'has batejada: Blaveta. Sí que és presumida sí

    ResponElimina
  13. Com sempre ho has brodat, ets genial!

    ResponElimina
  14. Ja vaig vore la foto també al blog de Jordi i em va semblar genial.
    Unes bones paraules per acompanyar el dibuix que li has fet :)

    ResponElimina
  15. M'encanten les papallones i aquestes són una preciositat.

    ResponElimina
  16. Gràcies, Xexu, m'afalaga que t'agradi.

    Assumpta, no és que sigui una obsessió... és que si els busquem hi ha contes per tot arreu, segur... però el problema és que cal posar-s'hi!

    Mata, gràcies, maca!

    Mon, si no hi ha papallones a la tardor... sempre les podem inventar, oi?

    Striper, per sort cada estiu tornen les papallones.

    Sargantana, bona nit, bonica, muak!

    Eli, espero que no... ja tenen la vida prou curta, diuen...

    De res, Jordi, gràcies pel model!

    Anton, t'hauràs de dedicar a les desdefinicions, també com el Tibau. :)

    Gràcies, Garbí!

    Sauze, me alegro que te guste la mariposa, ella es así de coqueta.

    Gràcies Cris, un petó.

    ResponElimina
  17. Khalina, no me l'he inventat pas jo el nom, el vaig trobar als comentaris del Jordi... no recordo qui era que hi entenia i deia que era una blaveta. A cadascú el que li correspon.

    Un petó, Joana.

    Gràcies, bajoqueta, un petó també.

    Kweilan, m'alegro que t'agradi. Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Nena, BRODADA, AMB MAJÚSCULES! preciosa, plas plas plas!

    ResponElimina
  19. No tinc paraules Carme, m'has deixat






    com deia





    im





    pressionat



    :-)

    ResponElimina
  20. Gràcies, Zel, au, va! para d'aplaudir que et faig una abraçada!

    Sergi, gràcies, gràcies, una per a tu també... millor que fer molts informes, no? ;)

    ResponElimina
  21. M'afegeixo als elogis amb un elogi...preciosa!!!

    ResponElimina
  22. Trobo que són uns colors força tardorencs, no? ;)

    És preciosa! I que bé que encara n'haguem poguda veure una a través dels teus ulls i dels d'en Jordi! :D

    ResponElimina
  23. Que poc s'ho pensava la presumida Blaveta que seria retratada, dibuixada i contemplada per moltes persones!!...S'ha acomplert la seva il.lusió de perdurar.
    Una vegada més un dibuix amb el teu toc tan personal!!
    Enhorabona als artistes!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  24. Com tot el que fàs. màgic. La papallona viura sempre

    ResponElimina
  25. Imatges que no tenen paraules.

    ResponElimina
  26. Fanal blau... gràcies, preciosa...

    Núr, gràcies, bonica.

    Gràcies, Montse.

    wizard, el mag ets tu... no te n'oblidis.

    Cesc, gràcies per venir, una abraçada.

    ResponElimina
  27. Vaja, has aconseguit que una persona a qui no agraden especialment les papallones es miri el teu post de bon grat i encantada de la vida... o la meva fòbia no és tal, o tens una gràcia especial per fer les coses. Jo m'inclino per la segona opció, Carme bonica.

    ResponElimina
  28. aigua clara, gràcies per la visita i pel teu comentari.

    Laura, m'alegra veure't pels blogs. La meva papallona suposo que juga amb l'avantatge de no poder volar i estar-se quieteta i així no fa tanta...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari