Omplen la sala
tremolors perfumades.
Neixen murmuris
de silencis per escoltar,
just a ran de taula.
de silencis per escoltar,
just a ran de taula.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Dificil el silènci amb el Barça jugant... demà al matí serà més fàcil
ResponEliminaDoncs segur que s'hi està la mar de bé ;-))
ResponElimina(Com el Barça ja ha acabat fa estona, ara sí que hi ha silenci jejeje)
Sons silenciosos que ocupen el pensament. S'estenen per tot arreu i obren un món paral-lel. Amb l'aroma d'una flor, ens permet assaborir-los i perdre-nos dins nostre, redescobrint-nos.
ResponEliminaBon dia, Carme.
Ja van bé aquests silencis per relaxar els ànims. I els ànims, ahir nit, eren de muntanya russa. :)
ResponEliminaCom estri de perfum
ResponEliminadona la flor sa vida
construint paraules de dialeg
quan les forquilles i gots
resinguen mans i boques.
La taula esdevé jardí.
.................. Anton
Volia possar - RESINGLEN
ResponElimina....................... Anton.
quina bona companyia..flors i silencis!!
ResponEliminapetonets de diumentge
Gràcies carme, el teu poemet transformat en un magnífic ram curull de flor m'ha alegrat el moment.
ResponEliminaContinue buscant la clau, però tots vosaltres m'ajudeu molt amb el simple fet de ser-hi.
Una abraçada molt sentida!
Quina olor!!! M'arriba a casa :)
ResponEliminaGràcies Carme!
Quines flors tan maques! tinc una debilitat per les petúnies ....potser perquè n'he plantat ( en una escola on vaig treballar fa temps) el dibuix preciós i les paraules una espurna de primavera en una trada grisa de diumenge! gràcies!
ResponEliminaAlegren aquesta tarda de diumenge plujosa.
ResponEliminaDe vegades donen mes color , sabor i vida a una amanida, o a un plat .
ResponEliminaMireia, juga el Barçá i tu als blogs? Així t'assembles a mi!
ResponEliminaAssumpta, si tu ets aquí és que s'ha acabat el Barça, aquesta és una cosa segura!
ResponEliminaPilar, le s teves interpretacions sempre són precioses!
Óscar, sempre necessitem relaxar-nos una mica!
ResponEliminaAnton, moltes gràcies pel poema. la taula esdevé jardí em sembla molt bonic! I resinglen és un regalet, no coneixia aquesta paraula!
Petons de diumenge, sargantana!
Joana una altra abraçada ben forta!
Joana, l'olor no sé si t'arribarà, però mentr e t'arribi un somriure i una abraçada, ja en tinc prou.
ResponEliminaElvira, a mi també m'agraden les petúnies! petonets, maca!
Me n'alegro, kweilan!
Gurmet, no poso mai flors als plats, ja m'ho explicaràs! a veure si n'aprenc!
Les flors damunt d'una taula son una imatge preciosa.Son vida, colors ,perfums i " murmuris de silencis"...
ResponEliminauna abraçada
Les seves olors
ResponEliminasempre són desitjades...
Dels silencis
neix un sí,
i se serveix
la paraula
al voltant
de la taula,
quina riquesa...
Una abraçada en flor.
onatge
Gràcies, Cinzia!
ResponEliminaonatge, gràcies a tu també, dels silencis neix un sí... m'ha agradat!
Sempre he pensat que de tant en tant m'agradaria comprar-me un ram de flors i posar-lo en un gerro ben bonic a la tala del menjador... Però no sé per què no ho he fet mai!
ResponEliminaTremolors d'emoció enviades a través de la mirada. Subtils i silencioses.
ResponEliminaNúr, algun dia ha de ser el primer! Un dia passaràs per davant d'una floristeria i diràs, avui! :) petonets nina bunika!
ResponEliminaGràcies, Llaudal! Una abraçada.