dissabte, 15 de maig de 2010

Temps de flors -1 - bombetes


Sobre l'escala,  plomalls
convertits  en bombetes  gegants
il·luminen els passants.
Amb zero wats de potència
encenen somriures.


 

17 comentaris:

  1. 10 comentaris copiats de l'altre post que he esborrat.


    fanal blau ha dit...

    Les flors són una energia ben poderosa i donen molta llum! I aquests plomalls també!
    A veure si avui el sol ens il·lumina una mica!
    Bon dissabte,Carme.

    15 de maig de 2010 9:24

    Pilar ha dit...

    Segur que les bombetes eren la rèplica de flors, ballarines de Hawai.
    Avui el somriure me l'has obert tu.

    15 de maig de 2010 9:57

    La Meva Perdició ha dit...

    il·luminació natural, paraules que son espurnes de llum. ^_^

    15 de maig de 2010 10:12

    Pere ha dit...

    Aquesta bombeta
    brotxa d'afaitar
    ja m'ha fet riure
    abans d'esmorzar.

    Bufa la tramuntana a l'Empordà i fa sol.
    Bon dia Carme.

    15 de maig de 2010 11:06

    rits ha dit...

    quines creacions que fan, eh! són precioses!

    15 de maig de 2010 12:29
    Rafel ha dit...

    Girona temps de flors
    posa als moments colors.
    Llum emplomallat sense watt
    no li cal l'energia de la MAT
    prou en té que l'alimentàs
    per fil invisible la MAS*

    * Molt alta sensibilitat.

    15 de maig de 2010 12:59
    Albert B. i R. ha dit...

    Per flors, a Girona, n'estan plens! Una bona manera de passar un dia de cap de setmana!

    Joana ha dit...

    Vaig pensar en una bombeta quan les vaig veure. Aquest any Girona està més florida que mai. Han deixat de penjar tants plàstics i papers i hi ha més color!
    A veure si puges l'any que ve i avises :)

    15 de maig de 2010 13:13
    r lolita lagarto ha dit...

    Carme, segueixo sense veure la imatge, potser has canviat de format?
    hauré d'esperar el proper post a veure si tinc més sort....
    mentrestant somric imaginant-me flors gegants de molts colors il·luminant els carrers...

    15 de maig de 2010 13:43
    r Mireia ha dit...

    Jo avui tampoc veig la imatge! (em passa com a lolita!!)

    15 de maig de 2010 13:47

    ResponElimina
  2. Perdoneu pels vostres comentaris ... he fet un "copia i enganxa" per a poder esborrar el post i fer-lo de nou a veure si la imatge surt bé per a tothom.

    Bon solet i bon cap de setmana, Fanal blau!

    Gràcies, Pilar! Una somriure per a tu també.

    Gràcies pel teu somriure, perdició!

    Bon dia i bona tramuntana, Pere!

    Precioses, rits, sense cap dubte!

    rafel, la MAS és una passada d'invent! Gràcies. Bon cap de setmana!

    Albert, una molt bona manera de passar un dia, em va encantar.

    Joana, em va encantar, no havia estat mai a Girona per temps de flors, tot i que mai no passo gaires mesos sense pujar a Girona alguna estona o altra. A veure si quedem l'any que ve i fem un Temps de flors, blocaire! :)

    lolita, he fet de nou el post, per provar sort ... però que jo sàpiga no he canviat res de res, cap format!

    Mireia no tinc ni idea de per què passa!

    ResponElimina
  3. Ara sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    ho puc veure!!!
    i comprovar que és molt millor que el que m'havia imaginat!!
    és la metàfora feta realitat, ho havia llegit només en sentit figurat i m'he trobat una flor bombeta!
    m'encanta....

    ResponElimina
  4. Molt maca la foto...molt enginyós això dels plomalls convertits en bombeta i el dibuix i les paraules una mostra artística més Carme...Bon dissabte!

    ResponElimina
  5. En apropar-se el final de curs s'encenen totes les bombetes! Però aquesta és magnífica i primaveral!

    ResponElimina
  6. Aquesta festa de Girona deu ser una preciositat.

    ResponElimina
  7. Que bé t'ha quedat, Carme!

    Tinc la foto, però el teu dibuix és més xulo! :-)
    Petons!

    ResponElimina
  8. Vaig estar a Girona la setmana passada. Una festa per als sentits i per a l'esperit. Tot irradia imaginació i bellesa. Un devessall de creació i enginy que et manté en admiració constant. I a més et notes en silenciosa sintonia amb la riuada de gent que t'acompanya.
    Un poema esplèndid, Carme.

    ResponElimina
  9. Segur que no porten bombeta, no? És que deu ser una mica perillós encendre un llum entre tanta ploma... Trobo la idea genial, i a tu el dibuix t'ha quedat fantàstic! I molt encertada la frase que diu que aquests llums arrenquen somriures! És del tot cert! Quanta originalitat!

    ResponElimina
  10. Si encenen somriures jo en vull cent!! ;P
    Magnífics el dibuix i els versos, Carme... ;)

    ResponElimina
  11. Jajaja estava pensant el mateix que la Rits... que si a dins hi duien una bombeta de veritat, igual era perillós :-))

    Bé, donat que no deu ser així, coincideixo també amb ella amb que és boníssima la frase de "encendre somriures" en referència a aquests llums :-)

    ResponElimina
  12. Bona fotografia Carme! I millor dibuix!
    Aquest any a Girona, em vaig trobar amb la Rita i la Joana. A veure si el proper any ens podem trobar uns quants més
    Petons

    ResponElimina
  13. genial, simplement genial. Dibuix i text!

    ResponElimina
  14. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. Avui els wats de potència han encès somriure quan ens hem conegut personalment a la presentació del llibre a Vilafranca del Penedès.

    Una abraçada amb cara i ulls.
    onatge

    ResponElimina
  17. lolita me n'alegro! fent un post nou, s'ha arreglat.

    Bon diumenge, Elvira! Gràcies!

    És preciosa, Cèlia!

    Noves Flors, sí és molt bonica. Realment hi ha muntatges que em van agradar molt i molt.

    Gràcies, Rita, petons, maca!

    Llaudal, sí, val la pena anar-hi! de totes, totes!

    Núr, va ser la primera impressió que vaig tenir, inevitablement feia somriure!

    Joan, fem cent cops "copia i enganxa"? :)

    Assumpta, no, no, notenien cap pinta de portar bombeta de veritat, la seva electricitat anava per altres canals. :)

    Miquel, doncs m'apunto per l'any que ve a la trobada blocaire. Dos en un encara més emocionant! :)

    Mireia, gràcies guapa!

    onatge, somriures de llarga durada. :) una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari