Sobre l'escala, plomalls
convertits en bombetes gegants
il·luminen els passants.
Amb zero wats de potència
encenen somriures.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
10 comentaris copiats de l'altre post que he esborrat.
ResponEliminafanal blau ha dit...
Les flors són una energia ben poderosa i donen molta llum! I aquests plomalls també!
A veure si avui el sol ens il·lumina una mica!
Bon dissabte,Carme.
15 de maig de 2010 9:24
Pilar ha dit...
Segur que les bombetes eren la rèplica de flors, ballarines de Hawai.
Avui el somriure me l'has obert tu.
15 de maig de 2010 9:57
La Meva Perdició ha dit...
il·luminació natural, paraules que son espurnes de llum. ^_^
15 de maig de 2010 10:12
Pere ha dit...
Aquesta bombeta
brotxa d'afaitar
ja m'ha fet riure
abans d'esmorzar.
Bufa la tramuntana a l'Empordà i fa sol.
Bon dia Carme.
15 de maig de 2010 11:06
rits ha dit...
quines creacions que fan, eh! són precioses!
15 de maig de 2010 12:29
Rafel ha dit...
Girona temps de flors
posa als moments colors.
Llum emplomallat sense watt
no li cal l'energia de la MAT
prou en té que l'alimentàs
per fil invisible la MAS*
* Molt alta sensibilitat.
15 de maig de 2010 12:59
Albert B. i R. ha dit...
Per flors, a Girona, n'estan plens! Una bona manera de passar un dia de cap de setmana!
Joana ha dit...
Vaig pensar en una bombeta quan les vaig veure. Aquest any Girona està més florida que mai. Han deixat de penjar tants plàstics i papers i hi ha més color!
A veure si puges l'any que ve i avises :)
15 de maig de 2010 13:13
r lolita lagarto ha dit...
Carme, segueixo sense veure la imatge, potser has canviat de format?
hauré d'esperar el proper post a veure si tinc més sort....
mentrestant somric imaginant-me flors gegants de molts colors il·luminant els carrers...
15 de maig de 2010 13:43
r Mireia ha dit...
Jo avui tampoc veig la imatge! (em passa com a lolita!!)
15 de maig de 2010 13:47
Perdoneu pels vostres comentaris ... he fet un "copia i enganxa" per a poder esborrar el post i fer-lo de nou a veure si la imatge surt bé per a tothom.
ResponEliminaBon solet i bon cap de setmana, Fanal blau!
Gràcies, Pilar! Una somriure per a tu també.
Gràcies pel teu somriure, perdició!
Bon dia i bona tramuntana, Pere!
Precioses, rits, sense cap dubte!
rafel, la MAS és una passada d'invent! Gràcies. Bon cap de setmana!
Albert, una molt bona manera de passar un dia, em va encantar.
Joana, em va encantar, no havia estat mai a Girona per temps de flors, tot i que mai no passo gaires mesos sense pujar a Girona alguna estona o altra. A veure si quedem l'any que ve i fem un Temps de flors, blocaire! :)
lolita, he fet de nou el post, per provar sort ... però que jo sàpiga no he canviat res de res, cap format!
Mireia no tinc ni idea de per què passa!
Ara sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaho puc veure!!!
i comprovar que és molt millor que el que m'havia imaginat!!
és la metàfora feta realitat, ho havia llegit només en sentit figurat i m'he trobat una flor bombeta!
m'encanta....
Molt maca la foto...molt enginyós això dels plomalls convertits en bombeta i el dibuix i les paraules una mostra artística més Carme...Bon dissabte!
ResponEliminaEn apropar-se el final de curs s'encenen totes les bombetes! Però aquesta és magnífica i primaveral!
ResponEliminaAquesta festa de Girona deu ser una preciositat.
ResponEliminaQue bé t'ha quedat, Carme!
ResponEliminaTinc la foto, però el teu dibuix és més xulo! :-)
Petons!
Vaig estar a Girona la setmana passada. Una festa per als sentits i per a l'esperit. Tot irradia imaginació i bellesa. Un devessall de creació i enginy que et manté en admiració constant. I a més et notes en silenciosa sintonia amb la riuada de gent que t'acompanya.
ResponEliminaUn poema esplèndid, Carme.
Segur que no porten bombeta, no? És que deu ser una mica perillós encendre un llum entre tanta ploma... Trobo la idea genial, i a tu el dibuix t'ha quedat fantàstic! I molt encertada la frase que diu que aquests llums arrenquen somriures! És del tot cert! Quanta originalitat!
ResponEliminaSi encenen somriures jo en vull cent!! ;P
ResponEliminaMagnífics el dibuix i els versos, Carme... ;)
Jajaja estava pensant el mateix que la Rits... que si a dins hi duien una bombeta de veritat, igual era perillós :-))
ResponEliminaBé, donat que no deu ser així, coincideixo també amb ella amb que és boníssima la frase de "encendre somriures" en referència a aquests llums :-)
Bona fotografia Carme! I millor dibuix!
ResponEliminaAquest any a Girona, em vaig trobar amb la Rita i la Joana. A veure si el proper any ens podem trobar uns quants més
Petons
genial, simplement genial. Dibuix i text!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAvui els wats de potència han encès somriure quan ens hem conegut personalment a la presentació del llibre a Vilafranca del Penedès.
ResponEliminaUna abraçada amb cara i ulls.
onatge
lolita me n'alegro! fent un post nou, s'ha arreglat.
ResponEliminaBon diumenge, Elvira! Gràcies!
És preciosa, Cèlia!
Noves Flors, sí és molt bonica. Realment hi ha muntatges que em van agradar molt i molt.
Gràcies, Rita, petons, maca!
Llaudal, sí, val la pena anar-hi! de totes, totes!
Núr, va ser la primera impressió que vaig tenir, inevitablement feia somriure!
Joan, fem cent cops "copia i enganxa"? :)
Assumpta, no, no, notenien cap pinta de portar bombeta de veritat, la seva electricitat anava per altres canals. :)
Miquel, doncs m'apunto per l'any que ve a la trobada blocaire. Dos en un encara més emocionant! :)
Mireia, gràcies guapa!
onatge, somriures de llarga durada. :) una abraçada.