Franges de capvespre,
llum als cabells.
Colors canviants
bressolen cada moment.
....................................................................................................................Carme
Llum als teus cabells
color de nespre.
Em bressolo entre els vianants
absent de tota la gent.
Qui pot dir-me quan és capvespre...?
color de nespre.
Em bressolo entre els vianants
absent de tota la gent.
Qui pot dir-me quan és capvespre...?
..............................................................................................................................onatge
Voldria viure al final de la tarda
quan només hi ha silenci
i el temps s'atura.
Quan el blau del cel
explota en vermells i grocs.
quan només hi ha silenci
i el temps s'atura.
Quan el blau del cel
explota en vermells i grocs.
.................................................................................................................................Pere
He collit coloraines
quan els sol s'amaga...
Els dits es sumergien
en la gasa dels colors
retenint l'últim sospir
d'un dia que avui acaba.
Vindran de nou els colors
quan el llunar plata
clogui portal de plom?
..................................................................................................................................... Anton
quan els sol s'amaga...
Els dits es sumergien
en la gasa dels colors
retenint l'últim sospir
d'un dia que avui acaba.
Vindran de nou els colors
quan el llunar plata
clogui portal de plom?
..................................................................................................................................... Anton
Uns colors i unes paraules precioses i encertades.
ResponEliminaEncetar el dia amb colors sempre ve de gust; encara que les colors siguen de capvespre.
ResponEliminaGràcies, Carme.
Salut i Terra
a veure si podem començar a veure aquests colors i sortir dels dies grisos...
ResponEliminaon vius que teniu aquests capvespres?
ResponElimina*Sànset*
Pots aconseguir aquest efecte amb aquesta porqueria de cel d'avui, si-us-plau Carme! :)
ResponEliminaSi abans de la foscor podem veure aquests colors, val la pena arribar a la fi del dia.
ResponEliminaPreciosos mots de claror! esperem que els núvols d'aquests dies grisos i mullats s'esborrin i donin pas a questes clarors de colors
ResponEliminaLlum als teus cabells
ResponEliminacolor de nespre.
Em bressolo entre els vianants
absent de tota la gent.
Qui pot dir-me quan és capvespre...?
Una abraçada de llum sota un cel gris.
onatge
Al capvespre sempre hi ha un moment on la llum és perfecte,un instant molt efímer, però el millor del dia, un blau que a mida que arriba l'estiu es va tornant viu..
ResponEliminaun poema preciós!
No sé si hi havia imatge acompanyant el poema, m'he connectat dues o tres vegades i no n'he vist cap...
Gràcies Gurmet!
ResponEliminaFrancesc, tan de bo que els colors interiors ens duressin sempre tot el dia! Salut i terra!
garbí, per mi que no quedi!
Visc a Collserola, i si que tenim capvespres bonics, però sovint els dibuixo de fotos. Aquest també però no es pot reconèixer, m'ha donat per simplificar-lo del tot. En realitat era un capvespre des del Tibidabo.
Óscar! I tu per què et creus que col·lecciono moments? Doncs això per treure un capvespre preciós quan més falta ens fa! Home! :)
Pilar, gràcies, maca! De fet no importa massa el final del dia, coincideix amb el començament de la nit... oi?
Elvira... jo ja els vaig provocant a veure si s'animen!
onatge, m'ha agradat molt, grtàcies! el pujo al post que fa dies que no ho faig.
Sí, sí que hi ha imatge lolita! Que és estrany que no la vegis... són simples franges de colors.
Regals plàstics i caligràfics. Com els publicats anteriorment, d'una delicadesa exuberant, tranquil·la, afable. Gràcies Carme.
ResponEliminaVoldria viure al final de la tarda
ResponEliminaquan només hi ha silenci
i el temps s'atura.
Quan el blau del cel
explota en vermells i grocs.
Bona tarda Carme.
Gràcies Mª Antònia!
ResponEliminaPere, bon final de tarda, encara que aquesta, no explota en vermells i grocs... només en gris.
Tot l'apunt és un regal pels sentits.
ResponEliminaHe collit coloraines
ResponEliminaquan els sol s'amaga...
Els dits es sumergien
en la gasa dels colors
retenint l'últim sospir
d'un dia que avui acaba.
Vindran de nou els colors
quan el llunar plata
clogui portal de plom?
................ Anton.
Gràcies, kweilan!
ResponEliminaAnton, el teu poema, un regalet més que recullo de seguida!
Colors de la natura, de la terra, del mar, del sol, del cel...
ResponEliminaJa saps que m'encanta com barrejes, combines i mostres els colors... senzilles franges però que t'han quedat molt, molt bé :-)
Ai, quines ganes en tenim!
ResponEliminaPerò la millor manera d'arribar-hi és gaudint del camí, i tots els capvespres tenen el seu moment.
Felicitats, es veu que gaudeixes intensament del color del camí d'avui. Uns versos fantàstics!
Boniques franges...
ResponEliminapetó ja de nit...
els colors d'avui em transporten a dies passats i a persones que estimo i ara sento lluny
ResponElimina