Crec en la perdurabilitat dels geranis
com si formés part de la meva lluita contra el temps,
però ja no em queden geranis.
però ja no em queden geranis.
Embolcallats amb papers de colors
com un regal per als ulls.
com un regal per als ulls.
M'embolico amb imatges i mots que vibren,
i faig més tebi l'aire del meu voltant.
i faig més tebi l'aire del meu voltant.
Ells floreixen lliurement del color que sigui.
I jo els guardo, dins d'un post,
perquè ja no em queda cap altre gerani 
¡QUE FLORIDO Y PRECIOSO TIENES EL BLOG!Muchos besos florales
ResponEliminaBen guardats, sempre els tindràs per visitar-los quant vulguis
ResponEliminaTenint els mots
ResponEliminasempre viuran les flors
al balcó de la memòria...
Mai havia vist una forma tan original de presentar les flors.
ResponElimina*Sànset*
De vegades ens quedem sense geranis, ens quedem sense aire. Altres ens volen robar els somnis. Assassinen la il·lusió. Guillotinen al sentit comú. Empresonen a la llibertat. Però nosaltres anem desfent baules, llaurem i sembrem camins, i ens fertilitzem de la pluja d'imatges en color, i germinem amb mots de vida. De vegades els geranis agafen la malura dels homes, el virus del món, i reben les escopinades de qualsevol govern...
ResponEliminaUna abraçada amb gerani.
onatge
Els geranis són les flors de sempre, balcons plens de geranis pertot, les àvies i els seus geranis... emocionalment ens lliga a una realitat molt nostra que no volem perdre, hi ha flors precioses,però el gerani no s'estima perquè sigui més o menys maco, s'estima perquè ens el fem nostre.
ResponEliminaVisquin els geranis de tots colors!!
un regal pels ulls...
El dibuix t'ha quedat preciós, Carme! Mira que són buniks, els geranis! I això d'embolicar-los crec que els dóna un toc ben especial! :D
ResponEliminaAquí hi seran per sempre... Com tu!
ResponEliminaPetons, maca!
Gracias Niamh, estas no mueren nunca!
ResponEliminaGràcies, garbí!
Isabel, m'agrada la teva interpretació i conclusió, la trobo ben encertada.
Sànset, és que allò que no es vegi al temps de flors... no es veu enlloc més!
onatge una abraçada de supervivents com els genranis que malgrat tot floreixen.
Tens raó, lolita, ens agraden perquè són nostres!
Gràcies, Núr, una abraçada.
Rita, petonets de colors.
Et queden geranis al blog, a les paraules, però és una pena que no els tinguis. Aquest relat ple de melangia i tristor. Fes que te'n visqui un sol, la seva olor, una mica estranya, et farà sentir que ets viva. Són bonics els geranis, com les teves paraules i dibuixos. A reveure!
ResponEliminaAra mateix jo tampoc no en tinc perquè vaig renovar la terrassa però els tinc en ment perquè n'he tingut i m'agraden molt. Són alegres i tenen una olor no endolcida, diferent, que m'agrada molt. He estat pensant a plantar-ne...
ResponEliminaJo crec en la perdurabilitat d'altres flors. Les que formen cromàtiques composicions i poemes, col-leccionant moments, i ens acompanyen dia rere dia.
ResponEliminaAllò que ja no et queda, el teu gerani, l'acabes d'immortalitzar amb la teva ànima.
Un petó.
M'encanten els geranis!!!
ResponEliminaDe petita, quan anàvem a la casa del poble on va néixer mon avi, els veïns del davant, que vivien allí tot l'any, tenien uns geranis preciosos!! A vegades els hi deia si els podia regar i sempre em deien que sí (la senyora Isabel, era tan amable i tan bona dona!) però sempre em deia que no els havia de regar a l'hora del sol... encara me'n recordo! :-))
que els has regalat tots? vols un esqueix dels de casa?
ResponEliminate'n porto corrents!!!!
Mª Antònia et faré cas, en plantaré un de sol, encara que un any més se me'l menjaran les papallones... potser.
ResponEliminaSon alegres, Noves flors, i abans eren resistents però ara davant la papallona són fràgils. Però ho intento any rere any.
Pilar, gr5àcies, les teves paraules m'acompanyen, una abraçada.
rits, se me'ls han menjat tots! Sí que en vull un esqueix! :)
Gràcies!
Tinc una amiga, Carme, que quan es va morir la seva mare i van buidar la casa, va endur-se els geranis que havia vist des de la seva infantesa.
ResponEliminaJo també recordo geranis a casa dels pares, que no morien. Estaven sempre. I feien una altra olor.
Et regalaré un gerani! :)
M'encanten els geranis; de fet, m'agraden molt les flors. I em viuen, això sí que té mèrit! Aquests de casa teva... diria que fins i tot fan bona olor; m'arriba!
ResponEliminaBon dia, Carme; bon dia a tots.
Ferran, doncs necessitaré un curset intensiu de com t'ho fas per evitar que se'ls mengi la papallona aquesta especifica d els geranis, que els tladra per dins... Gràcies per la visita i el comentari, molt bon dia!
ResponEliminaEls geranis m'encanten perquè es mantenen sols... Són molt agraïts!
ResponElimina