Esclata el groc.
Estripant
l'embolcall,
estèn els pètals
poc a poc.
La flor llueix,
estel caigut,
damunt del prat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Jo també ho vaig veure. Li vaig preguntar on era allò, perquè valia molt la pena!
ResponEliminaHo has reflectit molt bé!
*Sànset*
;) molt bé
ResponEliminaque las flors son d'estèlas tombadas del cèl?
ResponEliminaExcel·lent. T'ha quedat perfecte!! Realment sembla una estel... ;)
ResponEliminaGràcies, Sànset, garbé, Joan, una abraçada.
ResponEliminamenjacostel, sí, sí, exactament això. Aquesta flor semblava un estel! Una abraçada.
Paraigua obert
ResponEliminaamb el color de llum
t'has girat de cara al sol
xuclant seva presència.
............ Anton