Perdudes, dins del seu bosc artificial,
de canyes que ens criden,
sobreviuran, amb colors lluents,
d'humitats i de llum,
amb una bellesa multiplicada,
perquè se saben a prop
les unes a les altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Carme dir que les flors porten el teu segell, no és res de nou, però ho vull dir...
ResponEliminaPotser en un món artificial
encara s'engendra vida natural.
Sobreviran -sobreviurem-
a tempestes i vents.
En un bressol d'humitats i de llum
la bellesa sempre hi és engendrada.
Mentre ens sapiguem a prop
els uns amb les altres...
tindrem la força de
viure i fer viure.
Una abraçada amb petúnia.
onatge
Jo crec que son les flors mes petidores i amb fortapersonalitat.
ResponEliminaSaber-se a prop de l'altre, entrelligant realitats, dedicant-li temps, fer camí ambs les passes acoblades...El llenguatge de les flors ens alliçona.
ResponEliminaLa vermellor em porta energia, bon dibuix
ResponEliminaEstar acompanyat és molt important, encara que siguis una flor!
ResponElimina*Sànset*
Unides per color i vida
ResponEliminaxispegen sos destins
amb ufanor provada.
Obren ses boques
de llavis que anhelen
besar el sol i ventijol
per caminar més lluny
buscant noves vivències.
............... Anton.
m'ha encantat gràcies :)
ResponEliminaSaber-se a prop d'algú sempre ens dóna energia.
ResponEliminaSón molt generoses, sense esforç es multipliquen i ens regalen colors d'una intensitat única.
I mira que n'és d'estrany el nom petúnia, de petó?
Un dibuix que omple d'alegria..
La teva interpretació de la realitat en el dibuix és tan sincera, tan planera, l'has simplificat tan bé...! Copces l'emoció i la plasmes en el dibuix tal com ho fas en les paraules.
ResponEliminaM'has fet arribar el teu sentiment.
Una abraçada.
maijo
Precioses! Les flors i les paraules amb les que les acompanyes... :-)
ResponEliminaPetons!
Petúnies
ResponEliminapetunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric
petugadeu ...quin dematí.
Bon dia Carme.
(Perdoneu-me, però tinc el teclat espatllat)
Petuniebones paraules petuniepoètiques i petuniartistístiques ....sembla que el mot petúnia, segons la Viquipèdia, vindria d'un llengua ameríndia i voldria dir Tabac!
ResponEliminaés preciós el dibuix!
ResponEliminaEns petualegrarem, amb aquests colors tan llampants.
ResponEliminaM'agrada molt el dibuix i, sobretot, els seus colors tan vius.
ResponEliminaMagnífic poema... Realment tenen motius per sentir-se tan belles... ;)
Quinsn jocs de paraules que hi ha avui, a més de preciosos poemes! Però és clar, les petúnies s'ho valen! (tabac? i per què?, curiositats...)
ResponEliminaonatge, que et doni les gràcies, tampoc és nou, però ambé ho vull fer, per tornar-ho a dir. Segur que necesitem sentir-nos a prop els uns als altres, com elles. Una abaçada.
ResponEliminaStriper, se'm faria molt difícil triar entre una flor i una altra.
Les vas veure, Pilar? la força del bosc de canyes, potent i bonic a la vegada i elles, petitones i boniques, juntetes... allà sota. Un petó.
garbí, doncs recull energia que la necessitem, tots.
Sànset, deu ser una de les coses més importants, aquesta.
Anton, això és per les flors... també podria ser per les persones, oi?
Clídice, gràcies a tu per venir!
lolita, si que és estrany el nom... però són boniques!
maijo, t'agraeixo les teves paraules, però venint d'una dibuixant com tu, necessito dir-te que si la interpretació de dibuix és sincera, planera i ben simplificada és perquè no ho sé fer d'una altra manera. No sé dibuixar gaire, tot just n'aprenc... i surt el que surt i no sempre el que vull que surti. Però si alguna cosa del sentiment arriba ja sóc feliç, no desitjo cap altra cosa que comunicar.
Rita, gràcies, una abraçada.
Pere, m'has fet petar de riure quan t'he llegit al matí i ara altre cop.
Petuderiure
Gràcies, un riure és un bon regalet de matí de tarda i de final de tarda. :D
Elvira, uf! tabac? i quina relació deu tenir amb el tabac... o és que allà es fumen les petúnies? Gràcies, maca, un petunet.
Gràcies Clara!
Noves flors, doncs petualegrats tots... una petuabraçada per a tu.
Gràcies Joan, totes les flors m'enamoren, a mi i ara en tinc una colla... del temps de flors de Girona! Teniu floretes per a dies.
Cèlia, divertidíssims els jocs de paraules. Un petunàs!
Quina preciositat de colors!! No sé què m'agrada més, si la foto o el dibuix... Crec que el dibuix!
ResponEliminaSi saber-se a prop d'altres dóna força i bellesa és que la companyia és bona!!
ResponEliminaSubscric el comentari de la maijo :-))
Ada, gràcies guapa!
ResponEliminaAssumpta, sense cap dubte, la companyia és bona!