dijous, 20 de maig de 2010

Narcisos i roselles

[narcisosb.jpg]
  
Per què  hauria de  ser  més  bell  un narcís,
avui  mateix, avançat el  mes  de maig,  
que una rosella despistada  fora  de temps?

18 comentaris:

  1. A temps o a destemps, tota la natura és una bellesa, només la mà dels "homes" li dóna cops de martell i de vegades de MALL...


    Una abrçada a temps.
    onatge

    ResponElimina
  2. FEnt coalició entre ells no hi ha competència que els faci ombra

    ResponElimina
  3. Per res ;-)) Les dues són maques!!

    Els narcissos són bastant narcissistes, oi? (ai, quin "xist" més dolent!!)

    ResponElimina
  4. jajaja Assumpta quin xist més guai! jo anava a dir que hi hagi empat entre el narcís tan groc ell i la rosella despistada! al capdavall groc i vermell fan la nostra bandera!

    ResponElimina
  5. Avui m'ha arribat per correu l'àlbum de la boda. Les teves flors queden precioses a la contraportada.
    Molts besets.

    ResponElimina
  6. Com diu el garbi, la unió fa la força! Que s'uneixin!

    ResponElimina
  7. Com bé diu el "xist" els narcissos són narcissistes, bells de mena, és cert. Però una tranquil·la i serena, fràgil però sobirana rosella, l'escullo en primer lloc perquè no li calen els nostres "mimos" per sobreviure, perquè alegren els camps de primavera, perquè amb poqueta aigua ens omplen de bellesa i perquè molt pocs dies en podem contemplar la seva brillant i preciosa maduresa...
    Quant a escollir els teus dibuixos aquí sí que m'ho poses difícil, els dos m'agraden (els dos, els tres, els... TOTS!).
    Ens tens a tots bocabadats!

    ResponElimina
  8. Una pregunta bén armonitzada amb els dibuixos. No pares, Com pots escriure i dibuixar tantes coses amb conjunt? A sobre m'agrada perquè, menys algun cop, ets optimista. El teu bolg és fàcil de llegir i veure, però dintre de cada post hi ha un món. Felicitats!

    ResponElimina
  9. Em sumo al comentaris d'en Garbi i de l'Albert... Juntes millor! ;)

    ResponElimina
  10. onatge, protegirem les flors dels cops de mall!

    garbí, la coalició és una molt bona idea.

    Assumpta, je, je, je, al menys ho semblen, oi? Em qudo amb els dues com tu.

    Elvira, tens raó, fan una bona combinació!

    Mercè, gràcies per la bona notícia! Una abraçada ben fota!

    Albert, doncs que s'uneixin en un maeix prat!

    Vida, totalment d'acord!

    Cèlia, gràcies per les teve s paraules afalagadores. Un petó, bonica!

    Mª Antònia, aquests dibuixets són ràpids de fer... i sí sóc optimista per naturalesa, no em costa gens veure les coses del bon cantó, però també a vegades m'agrada donar voltes als pensaments...

    Joan, la unió fa la força, teniu raó! No triaré em quedaré amb les dues.

    ResponElimina
  11. Cadascú té la seua bellesa. Belleses diferents però totes belles.

    ResponElimina
  12. La bellesa és un sentiment que es fa palès, entre altres coses, en els colors i els perfums de les flors.
    A mi em resulta impossible fer la tria entre els sentiments que són bells.
    Em quedo amb la passional rosella, banyada per la llum del narcís. El paisatge conjunt els multiplica la bellesa.

    ResponElimina
  13. cadascuna d'elles és bonica per si sola. A mi m'agrada el groc perquè és el color del sol i els narcissos sempre els he trobat encissadors. Potser perquè el meu avi en tenia a la seva caseta, els posava en filera i lluïen de manera ben especial.

    ResponElimina
  14. Per a mi totes dues flors són precioses i cadascuna especial a la seva manera, normalment no en voldria triar cap , però parlant de roselles no me'n puc estar.... sempre sempre les roselles!

    ResponElimina
  15. Ben maques que són les roselles, trobo jo.

    ResponElimina
  16. Noves flors, afortunadament no hi ha només una bellesa!

    El conjunt, Pilar, per no deixar perdre ni una engruna de bellesa!

    Rits, és que en són de bonics!

    lolita, doncs quan hauran acabat els camps de roselles, segur que sortirà encar a la despistada fora de temps! Com un regal inesperat.

    I tant que sí, Xexu, una abraçada, maco!

    ResponElimina
  17. Al fi del fi
    serien iguals
    acabarien instants
    per retornar
    als orígens
    Orgullós o humil...!!
    Que hi fa ?
    terra és terra,
    aigua, aigua...
    Tot torna a començar
    ................ Anton

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari