dimecres, 12 de maig de 2010

Gest


Saber encertar
el gest necessari
per trobar-te
en el batec
del teu esguard.

21 comentaris:

  1. Boooooooon dia, Col.lecció!
    Aquest gest m'agrada, el gest de saber donar. Donar-se a les altres persones, oferir l'amistat, ajud i comprensió. Tu n'ets una experta!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. És veritat. Mirar i tot mirant escoltar el batec sense preocupar-se massa del discurs. Aquest vindrà després; deixarem que flueixi sol. M'hi has fet pensar.

    ResponElimina
  3. els gestos plens de tendresa sempre troben el batec correcte

    ResponElimina
  4. Que n'és d'important rebre un gest afable! Tant o més que una mirada còmplice...
    Una abraçada (un gest que, per cert, va perdent-se a poc a poc)

    ResponElimina
  5. Com sempre, paraules molt concises i un dibuix expressant aquest gest tan tendre que ens regales!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Més que el fet de donar, és com es dóna... les coses les fem amb tendresa o sense pel to del gest en què les fem.
    Malauradament hi haurà qui no sàpiga acompanyar amb el gest el seu sentiment, igualment tendre, per incapacitat d'expressió.
    no és el cas.. aquí el gest ho diu tot!

    ResponElimina
  7. El gest...Comprensible fins i tot pels que pateixen una afaxia devastadora. Com més senzill, més entenedor.

    ResponElimina
  8. El batec del cor,
    de vegades,
    s'allargassa tant
    que fins abraça el desig.
    ............. Anton.
    També t'he de felicitar per aquest mostrari exposició que dia rere dia vas incitant-nos a veure, a recordar, a aplaudir... Treball i fruit...
    Destressa... Constància... Paraules que volen i volem que siguin com una carícia que implantem en l'escrit.
    No em canso de trobar-hi gust en els teus Moments...

    ResponElimina
  9. i tant de bo més gent fos capaç de saber-lo encertar.

    Aquest tipus de coses, desgraciadament, sembla que cada cop estiguin menys de moda -en tots els casos i situacions- i aquesta és una de les nostres moltes misèries.

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. Sí, sí i sí!! Un gest, és tan important!! El més petit, el més senzill, pot ser el millor regal :-)

    ResponElimina
  11. La subtilesa amb què un monosíl·lab es debat entre els llavis i el temps. És molt suggeridor.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  12. coincideixo amb l'Assumpta, de vegades el més senzill és el que t'arriba més endins.

    en canvi, de vegades, no és gens fàcil encertar-lo!

    un post ple de tendresa!

    ResponElimina
  13. Un gest en el moment oportú pot canviar moltes coses. Sempre alerta per encertar-lo

    ResponElimina
  14. Difícil trobar el gest quan a vegades tens por de ser potiner.

    ResponElimina
  15. La teva mirada del món és un bon batec, carme.
    I els gestos, sempre provem d'encertar-los.

    M'encanta llegir-te!

    ResponElimina
  16. Jo també coincidesc a remarcar la importància del gest, la delicadesa del gest. Una persona pot esdevenir bella pels seus gestos (i a l'inrevés).

    ResponElimina
  17. Massa important, és encertar el gest necessari! Massa!!

    ResponElimina
  18. Oh! I amb segons quins gestos, fets en el moment idoni, no calen paraules. M'ha encantat! :D

    ResponElimina
  19. Bona nit, Anna, bentornada per la xarxa!

    Gràcies, Llaudal, jo a vegades m'ocupo massa de les paraules... m'agrada "recordar-me" que els gest és important.

    Jesús, segur que sí!

    Mireia no podem deixar que es perdin les abraçades. Una altra per tu ben forta!

    Gràcies, Montse, una abraçada per a tu també!

    lolita, que no se'ns escapi mai la tendresa del gest, donar-la o rebre-la.

    Pilar, tens raó, el gest arriba a més persones!

    Gràcies, Anton, m'afalaguen els teus mots! Una abraçada.

    Sànset, aquí estem nosaltres per a tornar-ho a posar de moda, de rabiosa moda! :) Una abraçada!

    Assumpta, gràcies! No sempre és fàcil encertar, però és necessari fer el gest i provar-ho.

    Gràcies, Francesc! És bonica la teva imatge del monosíl·lab. Una abraçada.

    rits, que no s'acabi mai la tendresa!

    Garbí, sempre s'intenta encertar-lo, però no se sap mai, fins que ja està fet!

    Rafel, la por mai no és bona companya per als gestos... :) Una abraçada!

    Gràcies Elvira!

    Fanal blau, i continuarem provant... inevitablement! Un petó, bonica!

    Noves flors, hi ha gestos, simples moviments de les mans que em commouen profundament, encara que no vagin amb mi i jo en sigui simple observadora. La bellesa que tu dius...

    Clara, massa! :) Un petó noieta!

    Caterina, és veritat, tot i que a mi m'encanten les paraules...

    ResponElimina
  20. Ets tan única...
    Em reconfortes, sense remei aquí em retrobo amb l'essència-

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari