el gest necessari
per trobar-te
en el batec
del teu esguard.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Boooooooon dia, Col.lecció!
ResponEliminaAquest gest m'agrada, el gest de saber donar. Donar-se a les altres persones, oferir l'amistat, ajud i comprensió. Tu n'ets una experta!
Petonets.
És veritat. Mirar i tot mirant escoltar el batec sense preocupar-se massa del discurs. Aquest vindrà després; deixarem que flueixi sol. M'hi has fet pensar.
ResponEliminaels gestos plens de tendresa sempre troben el batec correcte
ResponEliminaQue n'és d'important rebre un gest afable! Tant o més que una mirada còmplice...
ResponEliminaUna abraçada (un gest que, per cert, va perdent-se a poc a poc)
Com sempre, paraules molt concises i un dibuix expressant aquest gest tan tendre que ens regales!!
ResponEliminaUna abraçada.
Més que el fet de donar, és com es dóna... les coses les fem amb tendresa o sense pel to del gest en què les fem.
ResponEliminaMalauradament hi haurà qui no sàpiga acompanyar amb el gest el seu sentiment, igualment tendre, per incapacitat d'expressió.
no és el cas.. aquí el gest ho diu tot!
El gest...Comprensible fins i tot pels que pateixen una afaxia devastadora. Com més senzill, més entenedor.
ResponEliminaEl batec del cor,
ResponEliminade vegades,
s'allargassa tant
que fins abraça el desig.
............. Anton.
També t'he de felicitar per aquest mostrari exposició que dia rere dia vas incitant-nos a veure, a recordar, a aplaudir... Treball i fruit...
Destressa... Constància... Paraules que volen i volem que siguin com una carícia que implantem en l'escrit.
No em canso de trobar-hi gust en els teus Moments...
i tant de bo més gent fos capaç de saber-lo encertar.
ResponEliminaAquest tipus de coses, desgraciadament, sembla que cada cop estiguin menys de moda -en tots els casos i situacions- i aquesta és una de les nostres moltes misèries.
*Sànset*
Sí, sí i sí!! Un gest, és tan important!! El més petit, el més senzill, pot ser el millor regal :-)
ResponEliminaLa subtilesa amb què un monosíl·lab es debat entre els llavis i el temps. És molt suggeridor.
ResponEliminaSalut i Terra
coincideixo amb l'Assumpta, de vegades el més senzill és el que t'arriba més endins.
ResponEliminaen canvi, de vegades, no és gens fàcil encertar-lo!
un post ple de tendresa!
Un gest en el moment oportú pot canviar moltes coses. Sempre alerta per encertar-lo
ResponEliminaDifícil trobar el gest quan a vegades tens por de ser potiner.
ResponEliminaBon gest! gest important i bell!
ResponEliminaLa teva mirada del món és un bon batec, carme.
ResponEliminaI els gestos, sempre provem d'encertar-los.
M'encanta llegir-te!
Jo també coincidesc a remarcar la importància del gest, la delicadesa del gest. Una persona pot esdevenir bella pels seus gestos (i a l'inrevés).
ResponEliminaMassa important, és encertar el gest necessari! Massa!!
ResponEliminaOh! I amb segons quins gestos, fets en el moment idoni, no calen paraules. M'ha encantat! :D
ResponEliminaBona nit, Anna, bentornada per la xarxa!
ResponEliminaGràcies, Llaudal, jo a vegades m'ocupo massa de les paraules... m'agrada "recordar-me" que els gest és important.
Jesús, segur que sí!
Mireia no podem deixar que es perdin les abraçades. Una altra per tu ben forta!
Gràcies, Montse, una abraçada per a tu també!
lolita, que no se'ns escapi mai la tendresa del gest, donar-la o rebre-la.
Pilar, tens raó, el gest arriba a més persones!
Gràcies, Anton, m'afalaguen els teus mots! Una abraçada.
Sànset, aquí estem nosaltres per a tornar-ho a posar de moda, de rabiosa moda! :) Una abraçada!
Assumpta, gràcies! No sempre és fàcil encertar, però és necessari fer el gest i provar-ho.
Gràcies, Francesc! És bonica la teva imatge del monosíl·lab. Una abraçada.
rits, que no s'acabi mai la tendresa!
Garbí, sempre s'intenta encertar-lo, però no se sap mai, fins que ja està fet!
Rafel, la por mai no és bona companya per als gestos... :) Una abraçada!
Gràcies Elvira!
Fanal blau, i continuarem provant... inevitablement! Un petó, bonica!
Noves flors, hi ha gestos, simples moviments de les mans que em commouen profundament, encara que no vagin amb mi i jo en sigui simple observadora. La bellesa que tu dius...
Clara, massa! :) Un petó noieta!
Caterina, és veritat, tot i que a mi m'encanten les paraules...
Ets tan única...
ResponEliminaEm reconfortes, sense remei aquí em retrobo amb l'essència-