dimarts, 11 de maig de 2010

Paraules "passepartout" - Manipulacions del llenguatge VI

 Un altre capítol  de  "Al gusto di cioccolato"  parla  de com es  poden dir  coses  diferents  amb les mateixes  paraules  i  també de com  es poden dir les  mateixes coses amb  diferents paraules.

Em sembla  un tema  interessantíssim  i  que  a mi m'importa  molt,  ja que  treballo  sempre  amb persones  que sovint no diuen   el que pensen o el que senten  i això  no els  vas  gens  bé  i a vegades  diuen les coses  de maneres    que  en comptes  de resoldre  situacions  les compliquen  encara  més.

I  els exemples  que posa el llibre no em semblen gaire  ben trobats...   provo de trobar-ne  d'altres.


A)  Dir  el mateix  amb  paraules diferents:

1.- No tens la valentia d'enfrontar-te al teu soci.  Ets  un covard  i ara   el negoci anirà malament.
2.- Ets  masa prudent. Has de parlar  clar  amb el teu soci. Si no les  coses  poden anar  malament.
3.- El teu soci  necessita  el teu punt  de vista. Us anirà  bé  a  tots  dos compartir-lo i l'empresa hi guanyarà.

1.- No m'agrada  que sempre   em diguis  el que  he de fer.
2.- M'agrada  pensar  i decidir  per mi mateixa  el que he  de fer. 

1.-  És una persona molt freda,  que no s'afecta  per res,  no és  gens  emotiva.
2.-  És una persona molt racional,  que sempre manté la  calma i no s'atabala per res. 

B) Dir coses molt diferents utilitzant  o  fins i tot pervertint  una mateixa  paraula:

"No hi ha  camí per la PAU.  La PAU és le camí"   Gandhi
"Si vols la PAU prepara't  per  la guerra"   (PAU  imposada...  pau  o por?)
"Aquesta  és  una guerra  preventiva  per  aconseguir  la PAU"  (perquè  parlaven de PAU si volien dir  guerra?)
I  encara  afegiria    la  celabració  dels  "25  anys  de PAU",  que va organitzar  en Franco,  pels que se'n recordin.   

28 comentaris:

  1. Amb les paraules, pasa com amb el menja que depen com es cuini es diferent.

    ResponElimina
  2. No cal dir que, amb el primer cas, el de paraules diferents que volen dir el mateix, jo sempre em quedaria amb les primeres opcions. Potser s'ha de tenir mà esquerra, però també cal dir les coses clares i no maquillar en excés el que es vol dir. La veritat és que, encara que potser volen dir el mateix, a mi no m'arriben de la mateixa manera quan les llegeixo.

    ResponElimina
  3. "No hi ha camí per la PAU. La PAU és le camí"
    (Gandhi)

    Si deixo l'ambigüitat d'una pau que no és lluita, això és el que entenc
    de la frase d'en Gandhi.

    La PAU no és tranquil.litat ni calma; això fóra abandonar la lluita.
    La PAU s'ha de treballar ni que sigui lluitant sense dimissió i enla guerra que calgui!
    Què esperem de la PAU:
    Una reculada de la guerra, o un camí de bona consciència?

    Si esperem un camí de bona consciència difícilment construirem la PAU
    i difícilment concretarem, concisament, intencions de doble sentit.


    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Buff! Això sempre m'ha semblat tan i tan difícil! Recordo un cop que vam fer un exercici sobre com formular objectius sempre en positiu, mai negatius! I estem tan acostumats a ser negatius en segons quines coses... Jo crec que aquí passa el mateix: no tenim el costum de saber dir bé les coses, sense atacar.

    ResponElimina
  5. Sempre he tingut el ferm convenciment que les coses s’han de dir pel seu nom.

    Potser quan el caudillo bellugava ens veiem obligats a anar amb segones –terceres, quartes i més- però ja fa dies que el van enterrar.

    Per fer-nos entendre hem de ser clars, rasos i curts.

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Crec que és un bon recurs poder dir les coses de diferent manera. Parteixo de la base que en el diàleg hi ha un emisor i un receptor i és bo aconseguir que, si ens interessa, el receptor ens escolti.
    Estic d'acord, però, que de veagdes el recurs l'utilitzem per amagar-nos.

    ResponElimina
  7. Gurmet, doncs com amb el menjar, el que importa és que el resultat sigui bo... no?

    Xexu, no sé si tornaràs a llegir-ho, però em fa gràcia tal com ho planteges. Fixa't que jo no he explicat pas com era la situació, tu has donat per dscomptat que la situació s'ajustava més a les primeres opcions i que per tant aquesta era la manera més clara de dir-ho. Però i si resulta que el que ho diu així és un exagerat i que no n'hi ha per tant? Que la situació s'ajusta més a l'última opció? I si el fet de dir les coses tan "clares" é s una deformació del punt de vista? I si pel fet de prendre una de les primeres opcions, l'altre es posa a la defensiva i no et fa ni cas i es torna la "claretat" en contra de l'eficàcia? És diuen les coses amb un matís diferent, evidentment, però el contingut és el mateix: "Has de parlar amb el teu soci" "decidiré per mi mateixa!

    ResponElimina
  8. Depenen de la situació i la delicadesa que se'ns requereix, emprem un o altre llenguatge per tal de ser més abrasius.

    ResponElimina
  9. Ai, Carme!! Una de les teves "seccions" que més m'agrada!! ;-))

    Dir el mateix amb paraules diferents: Tractar d'arribar, de transmetre el missatge, que sigui clar, entenedor i que qui el rep no es senti agredit...

    Si jo tingués un negoci amb un soci i algú em digués el punt "2" entendria perfectíssimament que ser "massa prudent" em pot perjudicar, que -encara que em costi- he d'armar-me de valor i parlar amb el soci.

    Si algú m'ho digués de la primera manera, entendria el mateix, però... com la paraula COVARD m'afectaria molt... i la culpabilització de que "si el negoci va malament és per la meva covardia", encara m'enfonsarien i no sé què faria. Potser també hi parlaria, però sense cap seguretat amb mi mateixa i, com que sóc una “covarda” acabaria deixant-me trepitjar pel soci.

    El tercer em sembla un excés de políticament correcte. M'adonaria que intenten "daurar-me la píndola" i em pensaria que la cosa és pitjor.

    En el meu cas, el segon és el que funcionaria... "ser massa prudent" em faria reaccionar i no em sentiria enfonsada... i el condicional de "les coses poden anar malament" em faria pensar que encara no m'he carregat res i que, si poso fil a l'agulla encara ho arreglarem ;-))

    Els altres casos dependria molt del context... si realment SEMPRE t'estan dient el que has de fer, doncs la primera... sinó la segona.

    En quant a la definició de la persona, també depèn molt... però jo crec que utilitzaria la segona... o potser faria una barreja :-)

    I allò de la GUERRA PREVENTIVA... Quin fàstic!!

    ResponElimina
  10. Llegint-te crec que val la pena que pensem les coses abans de dir-les perquè dient el mateix de vegades es pot aconseguir més comunicació entre els dos que parlen.

    ResponElimina
  11. Carme ;-)

    Acabo de tornar a provar la selecció del "You might also light" i en tres vegades han sortit 12 posts diferents ;-)

    Primera "tirada":
    - A mig matí
    - Aportació als contes divers
    - Tagamanent
    - Petanca
    .

    Segona "tirada":
    - Sant Jordi
    - Un conte verd, un conte groc i un conte vermell - 3
    - El drac.- Una altra proposta de Relats Conjunts
    - Gavines a la corda. Exercici n. 1
    .

    Tercera "tirada":
    - Nesprer nevat
    - L'última fulla
    - Els narcisos de Merike
    - Gràcies a tots, per venir a fer cagar el tió a la..
    .


    Jo segueixo amb les meves investigacions, a veure si en trec l'aigua clara. Però de moment no hi veig massa lògica :-DD

    ResponElimina
  12. onze de setembre, la Pau per Gandhi era la seva actitud davant de tot. La resistència pacífica, sense violència. Una lluita no és sempre una guerra i no em sembla coherent (lingüísticament parlant) parlar de pau si hi ha armes pel mig.

    Gandhi lluitava i va lluitar molt, però sempre pacíficament. Per això per el la pau era el camí.

    Podem lluitar per algun ideal o per algun interès amb violèncioa o sense, si és amb violencia podem dir quin és l'objectiu que volem aconseguir, però no que volem la pau, o estem pervertint el significat d'aquesta paraula.

    núr, doncs d'això i tothom que prengui les seves opcions. A mi m'encanta parlar sempre que puc en afirmatiu i en positiu que no és exactament el mateix. I les due s són importants.

    Sànset et trobo molt convençut. Jo no n'estic tant... Sabem sempre quin és el seu nom? estem segurs d'encertar-la quan decidim una opció? I quan un veu una opció com a més clara i el del costat en veu una altra qui té raó? Clars rasos i curts... dius... jo diria que les diferents opcions totes són força clares, rases i igual de curtes. És una qüestió més aviat d'actituds davant la vida i davant la comunicació, molt més que cap altra cosa.

    Pilar jo també valoro, com tu, l'eficàcia en la comunicació, que ens entenguem i que el missatge tingui el seu efecte. Per a mi això és el més important.

    Garbí, a mi m'agrada buscar l'eficàcia, si ser abrasius serveix endavant! si no dóna bons resultats ... per més que sentis que has parlat calr, a mi no em serveix.

    ResponElimina
  13. Assumpta,

    crec que ho explique molt bé! Si algú et diu que ets un covard, a més a més d'afectar-te, t'està ja desqualificant i fent-te arribar el missatge inconcient que no seràs capaç de fer-ho. Pot haver-hi algú que se sobreposi a aquest missatge o que es piqui i reaccioni, és cert, però molta gent es bloqueja i no fa res de bo, parli o no parli. Perquè si parla amb el soci ha de ser amb eficàcia. Parlar "malament" (amb inseguretat, amb agressivitat, amb por...) no serveix de res.

    En el cas de la persona que s empre et diu el que has de fer... s'ha de valorar com és la persona, si és cert que sempre et diu el que has de fer vol dir que és controladora i autòritària... igualment si vols que et deixi tranquil·la has de mirar la més eficaç. Si se sent jutjada o agradida la persona igual hi surts perdent. Constructivament des del "Vull decidir-ho jo, vull fer-ho a la meva manera" s'acostuma a guanyar més terreny.

    I la definició de la persona, depèn de perquè l'estiguis fent... i depèn de quant i com la coneguis també. però l'he posat així perquè algunes respostes dels tests, quan busques la interpretació que en fa el manual, et trobes amb adjectius que volen dir coes semblants i que tenen connotacions emocionals i de valors molt diferents. Això sempre m'ha fet desconfiar un munt dels tests psicològics.

    I pel quen fa al
    You might also like.
    L'altre dia vaig fer la mateix prova que tu, però en un altre post i em va sortir més de quatre cops, sempre els mateixos. O sigui que deu ser un funcionament totalment aleatori.
    No sé si té cap lògica.

    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
  14. I quina raó tens...saps que és de difícil això de comunicar-se... Acabaré donant la raó al pare que per tot fa servir un simple somriure. Fins i tot per telèfon :)

    ResponElimina
  15. Per a l'apartat A) emprem paraules diferents perquè l'actitud és diferent. I l'actitud és important.

    Pel que fa a l'apartat B)sí, es presta molt a la "perversió", sobretot en anuncis, bé publicitaris, bé propagandístics.

    ResponElimina
  16. Vida, somriure per telèfon, això és poesia. Un somriure i un petó pel pare!

    Noves flors, és exactament així! I per a mi l'actitud és el que més compta i el més important. Perquè del'actitud se'n treu l'eficàcia, la majoria de les vegades. Ningú pot dir la primera frase de "bon rotllo", amb comprensió, respecte i amb ganes d'ajudar. I ningú pot dir la tercera enfadat, per posar un exemple.

    Gràcies, guapa! :) m'encanta el teu comentari.

    ResponElimina
  17. Llegint el títol del post: "Passepartout" he pensat que parlaríem de com emmarcar fotos o pintures ...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  18. Pere, no saps quin greu em sap haver-te decebut... ;) i també que no t'interessi el tema :)

    Bona tarda Pere.

    ResponElimina
  19. La encertada o desencertada utilització de les paraules, del to en el que son pronunciades, el grau de sinceritat amb el que son dites... fa que les relacions interpersonals siguin bones o no. Potser es tindria que treballar tot això des de ben petits tant al si de les famílies com a les escoles...no creus?.
    Un tema importantíssim.

    ResponElimina
  20. Les frases en positiu sempre. Hi sortim tots guanyant.
    De totes maneres crec que parlem massa sovint sense haver pensat abans el que anem a dir... i ens equivoquem també sovint.
    Bona nit Carme!

    ResponElimina
  21. Carme, fa unes aportacions molt interessants. Sovint passa que entre el que pensa una persona en com ho diu i com ho interpreta qui escolta es perd el pensament. Normalment diuen els experts que tan sigui un venedor, un metge, una psicòloga entre d'altres, el client, el pacient han de parlar un 70% i el professional un 30%, i molt sovint passa al revès...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  22. Ramon, sí que crec que n'hauríem d'aprendre de ben petits i no ens costaria tant, però les famílies transmeten la seva pròpia manera de comunicar-se que no sempre és la millor, hi ha famílies que saben ensenyar-ho i n'hi ha que no. Ens queda l'escola, aprendre a comunicar és tant important i potser no que no té l'espai que li tocaria.

    Parlem sense pensar el que anem a dir i sense pensar si serà útil o contraproduent. Me'n faig un tip d'intentar fer veure a la gent que hi ha maneres de dir i d'actuar que aconsegueixen el contrari del que pretenen. Però realment és així i els resultats en son l'evidència. Bona nit, maca!

    onatge, tens raó, sovint passa al revés, però ja que parlem massa en quantitat, al menys parléssim millor en qualitat.

    ResponElimina
  23. Arribo tard. Està gairebé tot dit. Trobo el tema molt interessant perquè toca de ple la psicologia positiva. Com dius, la majoria de conductes es poden llegir en positiu (com a qualitat:racional) o en negatiu (com a defecte: fred)i en afirmatiu (ets) o negatiu (no ets). La fórumla més eficaç sol ser sempre la positiva i afirmativa. La discusió que has promogut ha tingut intervencions que m'han donat idees. He pres moltes notes. Els teus exemples, ben trobats. Felcitats.

    ResponElimina
  24. Gràcies, Llaudal. M'alegro que t'hagi interessat el tema i que t'hagi fet venir idees que et serveixin. Molt sovint girebé sempre que hi penso m'assajo a parlar en frases afirmatives (positives, per descopmtat) és un exercici entretingut i molt útil!

    ResponElimina
  25. El meu comentari en clau d'humor no era per molestar, era com un crit d'auxili perquè m'havia perdut i no entenia res.
    El post estava clar, però les interpretacions m'han fet recordar aquelles sessions de cine fòrum que sorprenien fins hi tot el director de la pelicula.
    Potser és perquè sóc de ciències i no de lletres que puc dir les mateixes coses amb diferentes paraules...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  26. Pere, jo també et contestava amb bon humor, encara que potser sense traça! Havia posat el somriure i la picada d'ullet perquè es notés el bon rotllo. Ja sé que no volies molestar. De fet no has molestat gens. Cap problema. Que tinguis molt bon dia!

    ResponElimina
  27. Trobo molt important tenir clar l'objectiu del nostre comentari abans de fer-lo perquè ens servirà també per decidir l'actitud.

    No és el mateix parlar amb un company de feina que amb la parella, per exemple. No sé si m'explico, tot són prioritats. El què és cert, és que ambients hostils i comentaris hostils em fan ser més ineficaç (sigui a la feina, sigui a casa, sigui on sigui). Quan em sento a gust sóc molt més productiva i tinc millors idees. I suposo que això és lògic i per tant, li deu passar a tothom.

    ResponElimina
  28. Jo també crec, filadora que això que dius li deu passar a tothom, per això sempre intento trobar una bona manera de dir les coses.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari