dimecres, 26 de maig de 2010

El far

Far solitari,
en silenci, sempre
dius el teu missatge.
Paraules de llum.
Silencis responen
embruixats  de tu
tants  d'ulls  que  t'observen.

22 comentaris:

  1. A vegades el silenci és la millor resposta.
    M'agraden els fars, són com gegants solemnes i tan orgullosos de la seva soledat...
    Quin dibuix més bonic ,el verd del far i el blau del cel.

    ResponElimina
  2. Il-luminen el passat, il-luminen el present...I callen.
    M'agraden les paraules de llum.

    ResponElimina
  3. Siem far de la paraula,
    siem far de la claror,
    sieem far de pau a lànima
    i escampem a terra i mar
    llibertat i amor.
    ............ Anton
    Hi han molt fars en la xarxa,el teu il·lumina amb escreix arreu sense deixar racó.Beneit sigui.

    ResponElimina
  4. Molt maco el far! ai el far solitari si els seus mots són plens de llum els seus silencis pinten les ombres callades damunt l'escuma del mar .... i les espurnes de llum intermitents són els punts i les comes del missatge...

    ResponElimina
  5. lolita, gràcies, els fars sembla que agradin a tothom... oi? Un petó!

    Pilar, a mi també! Totes n'haurien de portar de llum!

    Anton, un vers preciós que és una bona proposta, tots a ser fars de la pau i de la llibertat i l'amor. Gràcies!

    Elvira, ara m'agradaria ser al mar i llegir aquest missatge que m'expliques tan bé! Qui sap si les paraules de llum ens donarien pistes.

    ResponElimina
  6. M'atrauen els fars. Molt. M'hi puc passar hores mirant-los. Les voltes i més voltes de la llum que senyalen la costa, que il.lumina a baixells i pescadors. Quan vaig a la platja, en tinc un al davant. Mentre sopem, sempre n'acabem parlant.

    ResponElimina
  7. El far és l'element simbòlic que ens il·lumina per no perdre'ns en el nostre camí, individual i col·lectiu.

    ResponElimina
  8. El far solitari,
    però sempre amb
    la fidel companyia...

    Carícies en flama
    que ens ajuden a
    tocar terra...

    El seu silenci
    és la bufanda
    del viatge...

    Ell m'observa
    i jo em deixo veure...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. Tants ulls que t'observen i et necessiten...

    ResponElimina
  10. Entre el silenci i la foscúria, un gest d'estima, una carícia de llum.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  11. L'Anton t'ha llençat una preciosa floreta, com les que ens omplenes aquesta primavera, però té raó, en el teu bloc hi ha paraules de llum cada dia...

    ResponElimina
  12. Paraules que il·luminen la foscor de la nit.
    Molt bonic, Carme! Una abraçada!

    ResponElimina
  13. M'agrada aquest far. Dóna ganes de pujar-hi per poder mirar junts cap a l'horitzó... ;)
    Excel·lent dibuix, Carme.

    ResponElimina
  14. T'ha quedat esplèndid. M'alegra que aquest petit far de Sant Feliu de Guíxols, hagi quedat tan ben il·luminat a través del teu dibuix i de les teves paraules.
    M'agrada utilitzar l'expressió home/dona-"far" per referir-me aquelles persones que per les seves característiques
    "il·luminen" el seu entorn i d'alguna manera assenyalen bones rutes per la resta de "navegants".
    Un detall: "El Pirineu a casa" que has posat al peu d'aquest post es d'un altre "Mon" jeje.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Ara diré una cosa que he dit mil vegades però que és la pura veritat :-))

    M'encanten els fars... els trobo quelcom de màgic, de conte de fades, d'història plena de fantasia.

    Tinc un munt de gràfics de punt de creu per brodar-ne i no n'he fet mai cap... aquest teu és magnífic. Recordo la foto d'en Ramon...

    ResponElimina
  16. M'agraden moltíssim els fars.. i el teu dibuix ha quedat xulíssim!

    ResponElimina
  17. Paraules de llum...un xic misterioses...
    Sembla de nit :)
    bona nit Carme!

    ResponElimina
  18. Anna, em sembla que no conec a ningú que no li agradin els fars!

    Noves flors, simbòlic, màgic...

    Doncs una altra des del far, onatge.

    Vida, si que en són de necessaris els fars, molt!

    Francesc, completant sempre el poema! gràcies!

    L'Anton, és un home d'una generositat fora de mida... ja ho saps. Gràcies a tu també, Cèlia!

    Una abraçada, guspira!

    Joan, doncs va! anem a veure l'horitzó!

    Ramon, no sabia que era de Sant Feliu de Guíxols i m'agrada saber-ho, gràcies! I pel que fa als posts recomanats a sota, no els trio jo, els tria el programa, té dos sistemes: per les etiquetes i també aleatòriament. Ja sé que és d'un altre Mon, el de la Garrofa de Mont-roig! Gràcies.

    Asumpta! Doncs si me'n recordo que t'agraden els fars. fer-ne un a punt d e creu, doncs és un repte que queda pendent... potse r aquest estiu prenent la fresca al Viena ... :)

    Gràcies, Clara, un petó!

    ResponElimina
  19. Joana, a la nit tot sembla més misteriós... fins i tot les paraules de llum. Bona nit i un petó, preciosa!

    ResponElimina
  20. Jo tampoc conec ningú a qui no li agradin els fars. Serà que acompanyen, tot i que solitaris i silenciosos.

    Bona nit, carme!

    ResponElimina
  21. Acompanyen, fanalet, acompanyen...

    mossèn, quin honor! rebre-us a casa meva! so far que esteu sempre! Salut, que no falti!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari