Em prenc un dia de descans... encara que sigui dilluns, per solidaritat i per prevenció.
Bona setmana i que passeu la vostra crisi tant bé com pugueu!!
Us he de dir que malgrat la crisi, aquest és el moment-post 991 i que d'aquí uns dies... faré un post participatiu, ja podeu venir a dir-hi la vostra. El dia 10 de juny, 1.000 moments col·leccionats.
Aix! de veritat que s'encomana? A veure si demà no sé què penjar? :)
I si.... ara ... no arribo al dia 10, ni als 1.000 posts?
Us he de dir que malgrat la crisi, aquest és el moment-post 991 i que d'aquí uns dies... faré un post participatiu, ja podeu venir a dir-hi la vostra. El dia 10 de juny, 1.000 moments col·leccionats.
Aix! de veritat que s'encomana? A veure si demà no sé què penjar? :)
I si.... ara ... no arribo al dia 10, ni als 1.000 posts?
Després de temps de crisi vindrà el millor post de la història. No et preocupis, jo estic igual
ResponEliminaDescansa dona "solidària"!
ResponEliminaI torna demà, que d'aquí a no res, celebrem els 1000!
Tú si que ets "gran"!!! :)
Com sempre, les crisis són només per a alguns. No compto que a tu t'hagi d'afectar. No abans dels 1000!!
ResponEliminaWIZARD, el millor post de la hitòria no ho sé, però un o altre vindrà segur!
ResponEliminaFanal blau, aquí t'espero, celebrant els 1000...
Xexu, espero que hi arribaré!
un dia especial avui, i esperem que únic!
ResponEliminaNi crisi, niiiii nates! M'heu sentit, nenes? Què és això, una vaga general?
ResponEliminaVinc tremendament empipada de casa la FANALET! Que, per cert, què fas comentant aquí dalt! On, segueixo, eh? m'hi he trobat un lletreret igual-igual!
Bé, doncs per vaga, la meva. Sec aquí. A terra. I d'aquí, d'aquest punt, no m'aixeco.
I... bona nit...!Um! No penso celebrar res amb aquest rètol penjaaaaaaaaaaat.
Únic, Isabel, segur que sí... a casa teva, ja m'imagino l'endemà de la crisi. Els poemes empentant-se els uns als altres per a tenir temps de sortir... Hauríem de fer apostes ... a veure quants posts penjaràs l'endemà de la crisi?
ResponEliminaAnna, no t'enfadis, dona! Una crisi qualsevol la pot tenir... o és que no en tens mai tu?... ara, si fas vaga i seus aquí acasa meva i no et mous... aviat celebraré els 1000 posts i espero col·laboració de tots i totes... o sigui que aquesta crisi s'ha d'acabar aviat... au va enllestim, que no ens enganxi la celebració dels 1000... queda't, queda't, Anna, ja et portaré esmorzar, no pateixis... un petonet, també per a tu.
Noooooo!! Jo m'uneixo a la protesta de la Mortadel·la!! Ja porto un munt de blogs amb aquest logo que em fa més por que res...
ResponEliminaCarmeeeee!!! Aguantaaa :-DD
Caram quina crisi mes profunda hi ha avui a la blogosfera
ResponEliminaCompta amb mi pel 10 i pels 1000. No dubtis que hi arribaràs, la millor manera de superar les crisis és seguir endavant (almenys les crisis creatives, les econòmiques ja costen més) :-)
ResponEliminaEl terme "Crisi" no sempre enclou una consideració negativa. Crisi també vol dir canvi i pot fer un tomb important en qualsevol cosa.
ResponEliminaQui dubta que arribaràs als 1.000 moments? :-)
Estarem pendents de la convocatòria!!
Assumptaaaaaaaaaaaaaaa! Aguantarééééééééééééééé!
ResponEliminaHavia pensat que el post 1000 seria el dia 10 i mira que potser serà abans i tot... i m'adono que no m'afecta gaire aquesta crisi blocaire. :))))
Profundíssima, garbí, ja ho veus, quin panorama, mare meva!
Compto amb tu, Mc i em fa molta il·lusió que t'avancis per dir-m'ho! Gràcies!
Gràcies a tu també, Víctor, una abraçada.
hipocondria blogaire? ;P feliç dia del blogaire en crisi! :D
ResponEliminaje, je, Clídice, molt bona aquesta!
ResponEliminaJo també et vull desitjar un Feliç dia del Blogaire en crisi!!! I aviat aviat un Feliç 1000, caram!!
ResponEliminaCarme dubto molt que tinguis crisi. I això de que s'encomana serà si et "deixes...". Però bé entenc que reposar sempre va bé, però per fer-ho has de fugir del davant de l'ordinador. Felices vigílies, dels 1000!
ResponEliminaFins ara. Potser si que les abraçades estan en crisi...
onatge
Quina crisi més gorda! Vatua l'olla!
ResponEliminaGràcies Thera, feliç dia per a tu també!
ResponEliminaonatge... a veure, que els blogs estiguin en crisi, es tracta de deixar-se o no deixar-se com molt bé dius, i al cap i a la fi és nom´çes un joc... però amb les abraçades no s'hi juga, eh? :))
Una abraçada sense crisi!
Puuigmalet, estem fets tots plegats uns trapelles, gràcies per venir! Una abraçada a tu també!
"Buenu", vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Ja em quedo. Per cert, el dinar el vull a la una. Per tant si no et fa res... m'espero aquí, eh?
ResponEliminaL'esmorzar,no sé, per allà les vuit, sí. Torrades, mantega, melmelada de tomàquet (si no en tens en vas a comprar).
Per sopar, però, serem dos més. Ens agrada la verdura, tota. Natural,per suposat, res de congelades...
No sé si m'ho fan els ulls, però he comptat fins a 17 blogs que tenen penajda la llufa... de Crisi...
ResponEliminaI Carme és veritat les abraçades no estan mai en crisi. Però dir com dius tu que no saps si arribaràs al dia 10 i als mil escrits. En algun replec del llençol se t'hi deu haver quedat l'optimisme...
Mira tot i que no m'agrada el futbol, m'acaben de dir que el Florentino s'ha divorciat de la dona per casar-se amb una duqesa de molta Alba per poder tenir algun títol...
Es clar que també em van dir que el Guardiola pren coca... perquè
el Joan laporta...
Dues abraçades des del far. No estic segur si les abraçades són recuperables...
onatge
Aprofito per a fer de grill. Cri-cri-cri...siiiiiiiii!!!!
ResponElimina:-)))
Crisi? com és, això? tu també? per què? com? què, quan? ÔÔ
ResponEliminaEl teu bloc en crisi? Si està sempre en actiu, demostrant una creativitat i entusiame que sempre m'acompanya!!!
ResponEliminaVinga, que tu la superes al moment.
Una gran abraçada
crisi tu? ni de conya...!
ResponEliminaptnts,
Mortadel·la, nina, sense abusar... eh? Quin estrés! mare meva! Només faltava sumar l'estrés a la crisi! Quina creu!
ResponEliminaQue ja sigui demà si us plau!
Molts més de 17... onatge, molts més! i perquè vegis que això del pessimisme era broma et diré en secret que ja tinc tots els posts preparats d'aquí al dia 9 ... un cada dia.
I tant que es poden recuperar les abraçades... qui ho diu que no!
Hola grill! Benvingut a cas a teva!
Arare, :)))))
Moltes gràcies, Joana, és un plaer acompanyar-te!
ResponEliminalolita, mira qui parla! tu... aprofitant la crisi al màxim
A descansar doncs! visca la crisi ....perquè és de pega eh...
ResponEliminaestic impacient per veure la teva proposta
ResponEliminafelicitats anticipada i bona crisis!!!
Elvira, de pega, de pega... quina cola tots aquests... comèdia PURA :)
ResponEliminaMon, és una prposta molt senzilla, compartir el post amb tots els que vulgueu ser-hi. No us donaré gaire feina i uns quants dies per fer-la... je, je, je...
Descansa un dia només :) i ja tinc ganes que facis aquest número màgic de 1000!!!
ResponEliminakweilan, demà això torna a funcionar al seu ritme habitual d'un post diari! T'espero a celebrar els 1000! petonets xiqueta!
ResponElimina