No sembla importar-li
no tenir un lloc al costat de les altres.
Si no té el seu espai, se l'inventa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No serà que les altres la deixen de banda? Perquè a mi em sembla més maca ella...
ResponEliminaNo sé si és el dibuix o les paraules que has triat, però m'ha causat molta tendresa ;-)
ResponEliminaI el comentari d'en XeXu també és molt maco!... Homenatge a la flor que està soleta :-)
Què feu desperts tant tard? au a dormir que és negra nit! és una flor tossuda que es fa lloc entre les pedres i sap lluitar i és valenta com ella sola i no s'espanta de res i és molt maca...la més maca de totes perquè no li han posat fàcil i mira-te-la llueix entre els rocs on era més difícil....Bon Nit i matinada!
ResponEliminaXexu, és que les flors i les persones sempre es creuen amb dret a fer coses així, però ella és maca, t'ho asseguro.
ResponEliminaAssumpta la dibuixaré més gran i de més a prop. Tendra i bonica!
Elvira, i tu què? que no has de dormir tu? Au, jo ara mateix me n'hi vaig. Hem creuat els comentaris: teclejo, apago, camino, em despullo, em rento les dents... somio... dormo i potser somio.
Bon dia;
ResponEliminaÉs la força tel·lúrica que clama el color que li correspon.
Tots dos, dibuix i poema, una delícia.
Salut i Terra (sense massa asfalt ni imperis)
De seguida m'has fet evocar el meu bancalet de terra roja. Teniem una olivera que naixia d'entre les pedres d'un mur. Mon pare ens deia que era l'olivera màgica...
ResponEliminaUn petonet.
segurament tampoc és gaire important tenir un lloc al costat d'altres, sinó tenir un lloc.
ResponEliminaI si en aquest, inventat o no, s'és prudentment feliç, perquè intentar "fer-se" als d'altres...?
Per no semblar "estranys", "diferents"?
(és que m'ha vingut al cap tota aquesta "uniformitat" que es veu en tantes coses que ens envolten: formes de vestir, de (no) pensar, de (no) fer, de (no) cantar...)
Ah! I això que somnies abans de dormir per després somniar...
No sé com dir-Te... m'encanta!
PEtons dolços, nina
:¬)***
Potser són els altres, que s'ho perden.
ResponEliminaPer cert, si passes per casa et trobaràs alguna cosa.
*Sànset*
Sempre hem d'inventar-nos i reinventar-nos!
ResponEliminaBon dia, inventora de moments!
De sota les pedres i de sota l'asfalt, la natura sempre triomfa.
ResponEliminaAixò que una flor no fa estiu... quina bejenada..!
Molt valenta aquesta flor! I el dibuix preciós!!!
ResponEliminaDoncs clar. Inventar va molt bé. Flors incloses! Aquesta és original, tal com diu en Barbu. Si s'és diferent, s'és! Un aplaudiment per tu i, un altre, per la flor! Cosina teva.
ResponEliminaNo sempre volem ni podem estar al costat dels altres. Jo com ella, quan no tic espai me l'invento... Gaudeixes d'un cel de llibertat.
ResponEliminaSalut i espai.
onatge
Has descobert l'alquimista de les flors, Carme. Sap fabricar el millor or: Viure.
ResponEliminaPedres calentes
ResponEliminaguarden i escalfen
flors fredelugues.
Bona tarda Carme.
De manera natural tothom busca el seu lloc
ResponEliminaHaurem d'aprendre d'ella. :)
ResponEliminaGenial! M'encanta!
ResponElimina"No sembla importar-li
ResponEliminano tenir un lloc al costat de les altres.
Si no té el seu espai, se l'inventa."
PRECIÓS!!
hi ha persones que també són com aquesta flor.. alienes a tot el que pugui passar, només busquen tenir el seu espai.
xist!!! és la paciència del solitari corredor de fons que enderroca murs.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Francesc. Salut i terra i una abraçada.
ResponEliminaMercè, doncs jo estic d'acord amb el teu pare, em sembla absolutament màgic néixer i viure entre pedres!
Barbollaire, tens raó, i no és gens estrany, ja que tu de Llocs hi entens i Te n'has inventat un de maquíssim. :)
T'ha agradat això de somiar abans de dormir? Jo no me'n sabria estar.
Segur q ue s'ho perden, Sànset! I gràcies per donar-me el premi!
Fanal blau, sempre, no hi ha dubte!
lolita, una flor, una només et pot omplir el cor d'estiu i primavera junts... oi?
Gràcies Ada!
Diferent, és, Anna, però és molt bonica, de veritat!
onatge, fas bé, el cel i la llibertat fan bona parella.
Gràcies, Pilar, viure s'aprèn cada dia. Cada dia una mica.
Pere, vols dir que està millor i més calentona que les de dalt oi? Hi ha sortit guanyant!
garbí, tothom el busca i tothom l'hauria de trobar.
Noves flors, jo ja jo he intentat: la vaig veure, em vaig endur la idea de la seva força i valentia i la vaig dibuixar i escriure a verue si n'aprenc una mica. :)
Gràcies kweilan!
Clara, moltes persones... tens raó.
Rafel... me l'hauré de mirar de lluny, que no m'enderroqui el mur a sobre. :)