Tinc un clavell per tu
Tinc un clavell per tu,
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...
Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor,
o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...
Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.
Tinc un clavell per tu,
sé que potser em poso on no puc,
però un somriure teu
em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...
Tinc un clavell per tu.
Apa! Pren-lo, doncs.
Per què esperar més,
mira que el temps passa. I tanmateix...
Au! Vinga...
Tens un clavell per mi,
que a voltes tinc pena al cor
i tristesa als ulls
i em sembla tan difícil un poc de llum.
Au! Vinga...
És curiós, estava mirant la teva entrada quan he rebut el teu comentari a la tanka.
ResponEliminaM'encisa Lluís Llach; i aquesta cançó és un regal.
Salut i Terra
El mestre Llach sempre aconsegueix que tot soni tan i tan bé!
ResponEliminaHauries de veure el balcó de "ca ma iaia", n'està ple de clavells! Ella presumeix que, des de baix, tothom li fotografia el balcó del maco que el té.
*Sànset*
Amb el seu silenci remorós, les flors ens diuen tantes coses! Si hi són, amb el seu color; si no hi són, amb la seva absència o, de vegades, amb la seva presència convertida en vers, en cançó. Tot són vibracions que ens arriben al cervell i ens el remouen.
ResponEliminaEns hem creuat, Francesc, em sembla divertit quan passa això, és com estar més a prop. Salut i una abraçada.
ResponEliminaSànset... a veure si ens acosteu una foto d'aquest preciós balcó! M'encantaria! Petonets.
Joan, gràcies per la visita, tens raó: les flors d'una manera o altra ens acompanyen. Vibracions... si sabéssim entrar-hi en sintonia!
I ara una de la tuna per animar la tarda:
ResponElimina"CLAVELITOS, CLAVELITOS,
CLAVELITOS DE MI CORAZÓN,
YO TE TRAIGO CLAVELITOS
COLORADOS IGUAL QUE UN
FRESÓN
SI ALGUN DIA, CLAVELITOS
NO LOGRARA PODERTE TRAER
NO TE CREAS
QUE YA NO TE QUIERO,
ES QUE NO
TE LOS PUDE TRAER."
Chim! Pom!
Bona tarda Carme.
Els clavells sempre m'han recordat una amiga de la meva cosina de la que de petit estava mig enamorat.
ResponEliminaDoncs la tarda està animada, Pere, sense cap dubte... per sort t'has conformat només amb les paraules, je, je, je... la música no sé si l'hauria suportat... Gràcies i bon vespre de diumenge!
ResponEliminaM'agraden les clavellineres. I la cançó de Llach, que sempre ajuda a pujar l'ànim.
ResponEliminaJo també tinc un clavell per tu. Vermell...
ResponEliminaSalut.
onatge
A mi també m'agraden, Noves Flors!
ResponEliminaonatge, doncs em ve molt bé! gràcies!
Moltes gràcies, Carme. És un honor que tinguis un clavell per mi... No sé si acceptar-ho, em fa vergonya... Val, l'acceptaré... Però que sàpigues que m'has posat ben vermell (encara que això no és gaire difícil... ;P) jajajaja... ;P
ResponEliminaPreciós dibuix, Carme. Cada dia són millors.
Una abraçada! ;)
au vinga amunt amunt .....una cançó que sempre m'ha agradat com els teus dibuixos
ResponEliminaJo també en tinc un per a tu. Fet d'entusiasme i goig, el que em produeixen els teus dibuixos. Una cosa, no te'l sé dibuixar, però t'asseguro que és ben real. Si vols, l'acompanyo amb un petó.
ResponEliminaGràcies pels dos regals.
ResponEliminaSort que l'has acceptat, Joan, si no què faig jo amb el clavell a la mà? :) Gràcies per tot elq ue dius!
ResponEliminaElvira, doncs au! vinga amunt, amunt!
Llaudal, gràcies, ja sé que és ben real i sí, sí me l'enduc amb petó i tot!
I a tu per venir, Rafel, una abraçada.
Carme...
ResponEliminahttp://goear.com/listen/9595ca7/tinc-un-clavell-per-tu-llu%C3%ADs-llach
un petonàs! :)
Gràcies pel clavell i la cançó. Són un bon regal.
ResponEliminaSaps? Aquest Au, vinga! i Amunt, amunt! Tenen molt a veure amb el et casteller vilafranquí.
Em Mènech, antic cap de colla, sempre deia quan començaven a carregar el castell; Au, vinga!. Quan el pom de dalt dubtava abans de coronar-lo, cridava: Amunt, amunt.
Els vilafranquins, quan volem donar ànims diem: Terços i amunt!
Petonets!
Gràcies pel teu clavell, fanalet! Un petó de bona nit!
ResponEliminaPilar, em quedo amb els teus Terços i amunt! afegits als ànims de la cançó. Una abraçada!
vaja!
ResponEliminahem coincidit en tema (malgrat no en cançó...)
M'encanta el dibuix!
I sé on està feta la foto!! Alguna en tinc de feta en aquell camí de clavells fins a un pou (i ara podríem fer el link a ca la Joana!)
Petonet dolç, nina
:¬)*
(paraula de pas: pited... els que li fan falta a l'avia quan mira el seu nets? ;¬P)
Doncs, sí, és bonic trobar-se entre clavells.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi el dibuix. La cançó diu: tinc un clavell per tu, però al dibuix n'hi ha dos... si t'agrada, són teus.
Un petó, poeta!
Que bonic el regal d'avui Carme, un clavell de la mà del mestre... i el dibuix preciós com sempre!!
ResponEliminaBona setmana guapa!!
Molt bona setmana, Albanta! I un petonàs!
ResponEliminauna cançó que em fa ballar només de sentir-la.
ResponEliminaBallem?
et portaré un clavell, també.
Escolta, Carme, com es fa perquè surtin aquestes imatges a sota de cada post? "You might also like" (vull dir, això ho fas tu o ho fan els altres que et llegeixen? (digue'm ignorant)
Arare,
ResponEliminaSi cliques on posa LinkWithin just a sota de les imatges (les de qualsevol que les tingui posades) aniràs a parar a la web on et donaran un codi html perquè te'l posis al teu blog. I aleshores surten aquests imatges d'altres posts, del mateix blog, que el LinkWithin tria més o menys aleatòriament, a vegades tria per les etiquetes i a vegades no sé amb quin criteri...
Mentre ballem... el LinkWithin anirà canviant les imatges... :)
Bon dia preciosa!