La barba era de debó,
les llaunes buides de refrescos que havia guardat,
la llana aprofitada d'un jersei vell
i una bossa de plàstic massa gran
per guardar alguna moneda caiguda.
La barba era de debó,
cintes de plàstic recollides
en uns embalatges llençats al carrer
i una mica de feina per a muntar
les càmares de foto de joguina.
La barba era de debó,
i encara que a tothom li semblés impossible
amb quatre rampoines recollides
va ser Pare Noel en un dia d'estiu
i va recollir més d' una dotzena de somriures.
M'ha agradat molt el teu relat/poema.
ResponEliminaTambé penso que moltes vegades per recollir un somriure i fer feliç a la gent que ens envolta no es necessiten gaires coses, n'hi ha prou amb tenir ganes de fer-ho. :-))
Sembla que aquest home porta el somriure i la felicitat com una segona pell. És envejable. Amb no res i escampant alegries!
ResponEliminaArreplega deixalles i recull somriures. No m'estranya, si la barba era de debó.
ResponEliminaEsperava aquest post. M'ha agradat MOLT!
REcollir somriures....una genialitat cada cop menys estesa.
ResponEliminaUmmmmmm, Carme, com m'ha agradat!
ResponEliminaI és que com les coses de debò, no hi ha res. :-)
Petons i bon capde!
I els somriures sí que eren de veritat ...
ResponEliminaBon dia Carme.
El Pare Noel -tot i que a mi no m'agrada- era ric, no tenia res però ho tenia tot: la riquesa d'un somriure sincer, la companyia d'una nena amb la riquesa de la seva innocència, imaginador de la imaginació. Era un absent entre els vianants, només la nena...
ResponEliminaUna abraçada amb una dotzena de somriures.
onatge
Afegeix el meu somriure a la llista, Carme!! ;-))
ResponEliminaAnava llegint amb atenció i, quan he arribat al final, un somriure absolutament espontani, ha vingut a mi :-))
moltíssimes gràcies
ResponEliminaM'agrada que aquesta disfressa de Pare Noel li permet fer-se visible.
ResponEliminaFantàstic! M'ha agradat molt, Carme... ;)
ResponEliminaMc, i sembla que aquest personatge hi ha posat moltes ganes, oi?
ResponEliminaLlaudal, dons sí, ell va a la seva... en el bon sentit de la paraula.
Pilar, l'esperaves? em fas somriure tu també a mi. M'alegro q ue t'hagi agradat.
Garbí, potser està poc estesa a nivell social, però estesa en els petits ambients propers, jo crec que sí. Un somriure per atu, també!
Bon cap de setmana, Rita!
Pere, sí que ho eren, el de la nena bé que ho sembla, oi? Bona nit, Pere.
onatge, aquest no era pas el pare Noel! Que no veus que era ple estiu? :) Els somriures, però eren com si ho fos!
Assumpta, doncs un de més, bonica! Un petó!
A tu, Jesús!
Montse, é s ben encertat el teu comentari. Li permet fer-se visible i així recollir somriures... quei somriu a una persona invisible? M'ha encantat. Gràcies!
Joan, gràcies, un somriure també.
Entranyable el teu poema narratiu...expliques tota una història..i la barba era de debò...m'ha agradat molt!
ResponEliminaElvira, gràcies, un petó!
ResponElimina