divendres, 28 de maig de 2010

161è Joc literari de Tens un racó dalt del món

La barba  era  de debó, 
les llaunes buides  de refrescos que  havia  guardat,
la llana aprofitada  d'un jersei vell
i una bossa  de plàstic massa gran
per  guardar alguna moneda  caiguda.

La  barba era  de debó, 
cintes  de plàstic recollides
en  uns embalatges  llençats  al carrer
i  una mica  de feina  per  a muntar
les càmares de foto de joguina.

La barba  era  de debó,
i encara  que  a tothom li semblés impossible
amb quatre  rampoines recollides
va ser Pare Noel en un dia  d'estiu
i va  recollir més d' una  dotzena de somriures.


14 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu relat/poema.
    També penso que moltes vegades per recollir un somriure i fer feliç a la gent que ens envolta no es necessiten gaires coses, n'hi ha prou amb tenir ganes de fer-ho. :-))

    ResponElimina
  2. Sembla que aquest home porta el somriure i la felicitat com una segona pell. És envejable. Amb no res i escampant alegries!

    ResponElimina
  3. Arreplega deixalles i recull somriures. No m'estranya, si la barba era de debó.
    Esperava aquest post. M'ha agradat MOLT!

    ResponElimina
  4. REcollir somriures....una genialitat cada cop menys estesa.

    ResponElimina
  5. Ummmmmm, Carme, com m'ha agradat!

    I és que com les coses de debò, no hi ha res. :-)
    Petons i bon capde!

    ResponElimina
  6. I els somriures sí que eren de veritat ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  7. El Pare Noel -tot i que a mi no m'agrada- era ric, no tenia res però ho tenia tot: la riquesa d'un somriure sincer, la companyia d'una nena amb la riquesa de la seva innocència, imaginador de la imaginació. Era un absent entre els vianants, només la nena...

    Una abraçada amb una dotzena de somriures.
    onatge

    ResponElimina
  8. Afegeix el meu somriure a la llista, Carme!! ;-))

    Anava llegint amb atenció i, quan he arribat al final, un somriure absolutament espontani, ha vingut a mi :-))

    ResponElimina
  9. M'agrada que aquesta disfressa de Pare Noel li permet fer-se visible.

    ResponElimina
  10. Fantàstic! M'ha agradat molt, Carme... ;)

    ResponElimina
  11. Mc, i sembla que aquest personatge hi ha posat moltes ganes, oi?

    Llaudal, dons sí, ell va a la seva... en el bon sentit de la paraula.

    Pilar, l'esperaves? em fas somriure tu també a mi. M'alegro q ue t'hagi agradat.

    Garbí, potser està poc estesa a nivell social, però estesa en els petits ambients propers, jo crec que sí. Un somriure per atu, també!

    Bon cap de setmana, Rita!

    Pere, sí que ho eren, el de la nena bé que ho sembla, oi? Bona nit, Pere.

    onatge, aquest no era pas el pare Noel! Que no veus que era ple estiu? :) Els somriures, però eren com si ho fos!

    Assumpta, doncs un de més, bonica! Un petó!

    A tu, Jesús!

    Montse, é s ben encertat el teu comentari. Li permet fer-se visible i així recollir somriures... quei somriu a una persona invisible? M'ha encantat. Gràcies!

    Joan, gràcies, un somriure també.

    ResponElimina
  12. Entranyable el teu poema narratiu...expliques tota una història..i la barba era de debò...m'ha agradat molt!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari