La Conxita, un personatge pel Joc de ricderiure: "Et regalo un personatge"
La Conxita, tot i que s'ha fet gran se sent jove, encara. Ha viscut intensament la seva vida, gaudint a cada minut de tot el que tenia. Ha renunciat a moltes coses a canvi de viure'n en profunditat algunes altres. Ha viscut al poble tot fent una vida que podríem anomenar senzilla, la seva feina de mestra i la família.
Ella no oblidava mai d'omplir-se els ulls de la claror del capvespre, que tan bé es veia des de casa seva, ni d'enviar el seu desig a cada estrella que semblava caure en les nits estelades d'estiu.
I és que la Conxita, malgrat la seva aparença plàcida i la seva manera de viure, prou convencional, és una somiadora, ha forjat somnis i somnis que sap que es faran realitat algun dia. I aquest és el moment, la Conxita està a punt de jubilar-se i ha decidit canviar de vida.
Li desitjo un bon encert a la Conxita. I que quan un somni se li faci realitat, en tingui un altre de preparat. I que gaudeixi encara més de la vida, i que abraci la llum de capvespre.
ResponEliminaSalut.
onatge
M'agradarà algun dia arribar on hi arribi la Contxita. Penso que sempre tindrà somnis pels que viure.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta Conxita Carme! això sí té una retirada a una parenta d'una tal Alícia....
ResponEliminaGràcies un altre cop per participar Carme!
ResponEliminaÉs un bon regal la Conxita, està a punt d'arribar el seu gran moment, un personatge per esclatar.
Segur que l'Elvira en farà un bon ús.
i la cadena segueix...
en aquests moments un personatge anomenat "Nathan Frigopie" està esperant ...
salut per tot@s!
Molta sort i molts ànims per a la Conxita!!... Amb aquestes il·lusions, és una persona molt jove!! :-))
ResponEliminaQue tot li vagi bé a la Contxita
ResponEliminaEs fa estimar aquesta Conxita amb la llum de capvespre als ulls!
ResponEliminaespero que quan els hagi aconseguit tots, els somnis, encara n'hi quedi un altre per seguir endavant.
Per moltes Conxites!
La Conxita que jo conec, entre d'altres, era esposa d'un amic meu, el seu hoobby profesional, els escacs,
ResponEliminaPer llà el 50 a Reus, ell era campió de la població, va poder jugar unes simultànies el meu amic amb el famós ALEKHINE, aquell que va ensenyar a l'Arturito Pomar, bé, doncs aquell dia el meu amic Juanito Periquet va guanyar al cmpió del mon d'aquell temps i el personatge quan va veure la jugada, d'un cop de ma al rei el va esbastanar al terra fins voler-lo fer miques, ell que era republicà dels de bona pasta, agafà el rei de fusta i digué: Aquest et volia matar i he sigut jo el que he matat al engreit Alekhine... No sé si per això encara hi ha monarca, encara que sigui parlant d'escacs...
La Conxita quan em veu em solta alguna flípica referent a l'acte que podriem ben be agrupar.
No vull desfer el vostre encis, si no acompanyar aquest nom que deu tenir com tots els noms en la vida mils de vertebrades situacions que han compost la seva existència. Anton.
Segur que la jubilació la portarà a viure noves coses i a seguir gaudint intensament de la vida, com ha fet sempre :)
ResponEliminaJubilació ben merescuda, de ben segur.
ResponEliminaUn petó, Carme.
Ara continuarà aprofitant cada instant i descobrirà coses noves :)
ResponEliminaMolta sort Conxita!
Pense que somniadores (i somniadors) com la Conxita en som moltes, veritat? I encara que tots els somnis no es facen realitat no importa perquè el fet de somniar per ell mateix és meravellós.
ResponEliminaJo resumiria tot això dient que la Conxita, com moltíssimes persones, espera la seva jubilació per anar a la recerca del temps perdut.
ResponEliminaI no em refereixo a la novel.la de Marcel Proust "A la recherche du temps perdu" perquè no té res a veure amb la Sra Conxita.
Pensant-ho bé, potser no ha perdut el temps i ha fet el millor, el que dóna la felicitat, el sentit a la vida.
Al cap i a la fi "Los sueños, sueños son..."com deia Calderón.
Bona tarda Carme.
Suposo vull creire que li anira bé.
ResponEliminaonatge, quan un somni es fa realitat, ja ho saps, no pots parar de somiar més i més per arribar sempre molt més lluny. :)
ResponEliminaPilar, sempre en tindrà, sempre... els somnis no s'esgoten mai.
Elvira, ara que ho dius! :)
ricderiure, em quedo amb en Nathan Frigopié, doncs!
Gràcies, assumpta
Gràcies garbí, un joc blocaire més!
lolita, no se li acabaran, segur que no!
Anton, gràcies per la teva història de Conxites! :)
Gràcies, caterina!
Violeta, la Conxita, ja ha donat molt ara li toca a ella!
Merescuda, i tant que sí! :)
Joana, esperem que tot li vagi bé.
Noves Flors, en som molts i moltes i tens raó, somiar ja és molt.
Pere, no ha pas perdut el temps, no, no, l'ha utilitzat ben utilitzat, triant un camí, ara en vol triar un altre... simplement. Cap temps no és perdut si fem allò que volem fer. Bona nit, Pere.
ric de riure... que m'he fet un embolic, el meu personatge, és la Maria de la lolita!
ResponEliminaQueda lliure el Nathan, doncs...
Gourmet, tinc pendent la recepta, ja ho sé!
Un personatge que de seguida resulta simpàtic. Com serà el canvi de la seua vida? Amb el caracter de la Contxita, segur que aconseguirà fer realitat molts dels seus somnis.
ResponEliminaEl dibuix molt expressiu (com altres que ja he vist)
Salut Carme!