D'una fotografia de Fanal Blau
Avui,
ha quedat una llum vagarosa
que no s'apaga ni amb el gest
de tancar les parpelles.
La ciutat
es despulla de prop
i s'engalana de lluny.
Hem fet camins
més enllà dels seus carrers
només per retrobar-la.
He tancat parpelles
i he obert d'intern
la meva ciutat tancada
L'intel·lecte ha encés
son flam d'esperit
i m'he pogut veure
carrers i places,
avingudes i suburbis
Jo soc una ciutat
que s'il·lumina
constantment
amb fanals blaus d'idees.
.................................................................................................Anton
i he obert d'intern
la meva ciutat tancada
L'intel·lecte ha encés
son flam d'esperit
i m'he pogut veure
carrers i places,
avingudes i suburbis
Jo soc una ciutat
que s'il·lumina
constantment
amb fanals blaus d'idees.
.................................................................................................Anton
De la llum d'un fanal
blau que pintava la nit
n'has tret un espill dibuixat
I a la ciutat, la nit
sencera ,i dempeus, ha aplaudit
el silenci ara és ple de mans
blau que pintava la nit
n'has tret un espill dibuixat
I a la ciutat, la nit
sencera ,i dempeus, ha aplaudit
el silenci ara és ple de mans
..............................................................................................Elvira
Avui és un temps
de caducitat mandrosa...
Però la nit sempre
té una flama
i avui està encesa
com les estrelles.
La ciutat té un aixovar
de transparències...
Vesteix la seva bellesa
que sempre s'esmuny.
Cada camí té
el seu carrer
i cada carrer
té el seu camí...
La teva ciutat
ningú no pot robar-la.
.......................................................................................................onatge
Cap fosca existeix
quan la vida
t'il·lumina la mirada
amb la llum,
fresca i neta,
d'un fanal blau.
......................................................................................................................Barbollaire
Avui és un temps
de caducitat mandrosa...
Però la nit sempre
té una flama
i avui està encesa
com les estrelles.
La ciutat té un aixovar
de transparències...
Vesteix la seva bellesa
que sempre s'esmuny.
Cada camí té
el seu carrer
i cada carrer
té el seu camí...
La teva ciutat
ningú no pot robar-la.
.......................................................................................................onatge
Finestres de colors
poblant prismes molt grossos
de dolor i esperances
de tristeses i amor.
Gran col·lecció
ens deixen cada dia
els teus pinzells.
Al bell mig de la nit
un fanal blau
desfà tenebres.
...........................................................................................................Noves Flors poblant prismes molt grossos
de dolor i esperances
de tristeses i amor.
Gran col·lecció
ens deixen cada dia
els teus pinzells.
Al bell mig de la nit
un fanal blau
desfà tenebres.
Cap fosca existeix
quan la vida
t'il·lumina la mirada
amb la llum,
fresca i neta,
d'un fanal blau.
......................................................................................................................Barbollaire
El màgic gest de cloure les parpelles. Ciutat d'alimares i records; ciutat d'ulls endins.
ResponEliminaGràcies Carme.
Salut i Terra
Bon dia, reina!
ResponEliminaRecordo la foto de la Fanalet. M'ha agradat sempre mirar per la finestra a les nits (igual que de dies). Té una màgia especial però a aquestes hores. De petita no sé el per què, em donava seguretat.
Les llumetes enceses parlen moltes coses.
Petons!
De fet les ciutats dormen i desperten!!
ResponEliminaHola, he tornat a casa, aquesta vegada no estat al torre collserola;))) bonic dibuix!! colors fantastics!!
ResponEliminaes despulla de prop i s'engalana de lluny... quina manera més dolça d'expressar-ho!
ResponEliminaLa llum vagarosa del poema està molt ben aconseguida en aquest bonic dibuix.
He tancat parpelles
ResponEliminai he obert d'intern
la meva ciutat tancada
L'intel·lecte ha encés
son flam d'esperit
i m'he pogut veure
carrers i places,
avingudes i suburbis
Jo soc una ciutat
que s'il·lumina
constantment
amb fanals blaus d'idees.
Sempre és un aprenentatge veure amb els propis ulls i provar de veure-hi amb els ulls dels altres! Quina traça hi tens i com n'aprenem de tu!
ResponEliminaM'ha quedat la boca oberta...:)
M'encanta! I encantada em quedo amb el joc poètic i la teva poesia visual!
Una abraçada molt gran!
paraula de comprovació: master (quina millor podia aparéixer...)
Em copiaré de fanal blau i diré que subscric totalment els seus mots envers tu i el dibuix de la seva fotografia!!!!
ResponEliminaI afegeixo:
De la llum d'un fanal
blau que pintava la nit
n'has tret un espill dibuixat
I a la ciutat, la nit
sencera ,i dempeus, ha aplaudit
el silenci ara és ple de mans
És l'encant que tenen les ciutats de nit... les seves llums... darrera cada llum, una història :-)
ResponEliminaUna fotografia i un dibuix e transformen en miralls de llum que es parlen en la nit.
ResponEliminaPreciosa lluminària la del Tibidabo, Carme. La penombra dels edificis la fan resaltar.
Avui és un temps
ResponEliminade caducitat mandrosa...
Però la nit sempre
té una flama
i avui està encesa
com les estrelles.
La ciutat té un aixovar
de transparències...
Vesteix la seva bellesa
que sempre s'esmuny.
Cada camí té
el seu carrer
i cada carrer
té el seu camí...
La teva ciutat
ningú no pot robar-la.
Al dibuix la taca de groc a primer terme, és com el niu d'un encanteri...
Una abraçada d'avui.
onatge
Francesc, records sempre és com una paraula màgica, potser també com una alimara interior. T'enfiles dalt d'un record i veus el paisatge d'un temps passat.
ResponEliminaAnna, a mi veurre els llums de les cases a la nit, sempre m'ha produit una mena de melangia... dificil d'explicar.
Striper, però mai no dormen del tot, del tot.
Merike, he dibuixat la torre de Colserola de nit i en la llunyania, i així pots recordar-la... :)
lolita, moltes gràcies per les teves paraules!
Anton gràcies pel teu poema... que connecta molt i molt bé!
Una abraçada molt gran, fanal blau, ja saps com m'agrada veure a través dels teus ulls i les teves imatges.
Gràcies, Elvira! El poema cap al post!
Assumpta, no sé si és precisametn això que dius, de cda llum una història, que em dóna auqesta sensació d'intimitats desconegudes... una certa malenconia.
Sovint he vist el Tibidabo encès de nit amb una mena d'aura boirosa que l'embolcalla. Si hi passo a prop, m'hi encanto a mirar-lo.
onatge, tens raó, ningú ens pot robar ni els origens ni els records, ni tampoc els retrobaments. Tot això é s ben nostre.
Finestres de colors
ResponEliminapoblant prismes molt grossos
de dolor i esperances
de tristeses i amor.
Gran col·lecció
ens deixen cada dia
els teus pinzells.
Al bell mig de la nit
un fanal blau
desfà tenebres.
Un plaer anar llegint...
ResponEliminaNoves Flors, està beé de tenir sempre un fanla per desfer les tenebres... i si és blau, millor encara. Gràcies pel poema afalagador.
ResponEliminakweilan, gràcies maca!
Cap fosca existeix
ResponEliminaquan la vida
t'il·lumina la mirada
amb la llum,
fresca i neta,
d'un fanal blau.
____________________
un dibuix preciós, nina.
i que puc dir-Te del fanalet que no sàpigues???
Petonet dolç :¬)*
barbollaire, uns versos homenatge a la fanalet molt dolços i he de dir-Te que de seguida aniran cap amunt.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, poeta. Un petó.