diumenge, 2 de maig de 2010

La nit a la ciutat

 D'una fotografia  de Fanal Blau

Avui,
ha quedat una llum vagarosa
que no s'apaga ni amb el gest
de tancar les parpelles.
La ciutat
es despulla de prop
i s'engalana de lluny.
Hem fet camins
més enllà dels seus carrers
només per retrobar-la.

He tancat parpelles
i he obert d'intern
la meva ciutat tancada
L'intel·lecte ha encés
son flam d'esperit
i m'he pogut veure
carrers i places,
avingudes i suburbis
Jo soc una ciutat
que s'il·lumina
constantment
amb fanals blaus d'idees.

.................................................................................................Anton 

De la llum d'un fanal
blau que pintava la nit
n'has tret un espill dibuixat
I a la ciutat, la nit
sencera ,i dempeus, ha aplaudit
el silenci ara és ple de mans

..............................................................................................Elvira 

Avui és un temps
de caducitat mandrosa...
Però la nit sempre
té una flama
i avui està encesa
com les estrelles.

La ciutat té un aixovar
de transparències...
Vesteix la seva bellesa
que sempre s'esmuny.

Cada camí té
el seu carrer
i cada carrer
té el seu camí...

La teva ciutat
ningú no pot robar-la.
.......................................................................................................onatge


Finestres de colors
poblant prismes molt grossos
de dolor i esperances
de tristeses i amor.
Gran col·lecció
ens deixen cada dia
els teus pinzells.
Al bell mig de la nit
un fanal blau
desfà tenebres.
...........................................................................................................Noves Flors 

Cap fosca existeix
quan la vida
t'il·lumina la mirada
amb la llum,
fresca i neta,
d'un fanal blau.
 

......................................................................................................................Barbollaire 

17 comentaris:

  1. El màgic gest de cloure les parpelles. Ciutat d'alimares i records; ciutat d'ulls endins.
    Gràcies Carme.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Bon dia, reina!
    Recordo la foto de la Fanalet. M'ha agradat sempre mirar per la finestra a les nits (igual que de dies). Té una màgia especial però a aquestes hores. De petita no sé el per què, em donava seguretat.
    Les llumetes enceses parlen moltes coses.
    Petons!

    ResponElimina
  3. De fet les ciutats dormen i desperten!!

    ResponElimina
  4. Hola, he tornat a casa, aquesta vegada no estat al torre collserola;))) bonic dibuix!! colors fantastics!!

    ResponElimina
  5. es despulla de prop i s'engalana de lluny... quina manera més dolça d'expressar-ho!
    La llum vagarosa del poema està molt ben aconseguida en aquest bonic dibuix.

    ResponElimina
  6. He tancat parpelles
    i he obert d'intern
    la meva ciutat tancada
    L'intel·lecte ha encés
    son flam d'esperit
    i m'he pogut veure
    carrers i places,
    avingudes i suburbis
    Jo soc una ciutat
    que s'il·lumina
    constantment
    amb fanals blaus d'idees.

    ResponElimina
  7. Sempre és un aprenentatge veure amb els propis ulls i provar de veure-hi amb els ulls dels altres! Quina traça hi tens i com n'aprenem de tu!

    M'ha quedat la boca oberta...:)
    M'encanta! I encantada em quedo amb el joc poètic i la teva poesia visual!

    Una abraçada molt gran!

    paraula de comprovació: master (quina millor podia aparéixer...)

    ResponElimina
  8. Em copiaré de fanal blau i diré que subscric totalment els seus mots envers tu i el dibuix de la seva fotografia!!!!
    I afegeixo:
    De la llum d'un fanal
    blau que pintava la nit
    n'has tret un espill dibuixat
    I a la ciutat, la nit
    sencera ,i dempeus, ha aplaudit
    el silenci ara és ple de mans

    ResponElimina
  9. És l'encant que tenen les ciutats de nit... les seves llums... darrera cada llum, una història :-)

    ResponElimina
  10. Una fotografia i un dibuix e transformen en miralls de llum que es parlen en la nit.
    Preciosa lluminària la del Tibidabo, Carme. La penombra dels edificis la fan resaltar.

    ResponElimina
  11. Avui és un temps
    de caducitat mandrosa...
    Però la nit sempre
    té una flama
    i avui està encesa
    com les estrelles.

    La ciutat té un aixovar
    de transparències...
    Vesteix la seva bellesa
    que sempre s'esmuny.

    Cada camí té
    el seu carrer
    i cada carrer
    té el seu camí...

    La teva ciutat
    ningú no pot robar-la.


    Al dibuix la taca de groc a primer terme, és com el niu d'un encanteri...


    Una abraçada d'avui.
    onatge

    ResponElimina
  12. Francesc, records sempre és com una paraula màgica, potser també com una alimara interior. T'enfiles dalt d'un record i veus el paisatge d'un temps passat.

    Anna, a mi veurre els llums de les cases a la nit, sempre m'ha produit una mena de melangia... dificil d'explicar.

    Striper, però mai no dormen del tot, del tot.

    Merike, he dibuixat la torre de Colserola de nit i en la llunyania, i així pots recordar-la... :)

    lolita, moltes gràcies per les teves paraules!

    Anton gràcies pel teu poema... que connecta molt i molt bé!

    Una abraçada molt gran, fanal blau, ja saps com m'agrada veure a través dels teus ulls i les teves imatges.

    Gràcies, Elvira! El poema cap al post!

    Assumpta, no sé si és precisametn això que dius, de cda llum una història, que em dóna auqesta sensació d'intimitats desconegudes... una certa malenconia.

    Sovint he vist el Tibidabo encès de nit amb una mena d'aura boirosa que l'embolcalla. Si hi passo a prop, m'hi encanto a mirar-lo.

    onatge, tens raó, ningú ens pot robar ni els origens ni els records, ni tampoc els retrobaments. Tot això é s ben nostre.

    ResponElimina
  13. Finestres de colors
    poblant prismes molt grossos
    de dolor i esperances
    de tristeses i amor.
    Gran col·lecció
    ens deixen cada dia
    els teus pinzells.
    Al bell mig de la nit
    un fanal blau
    desfà tenebres.

    ResponElimina
  14. Noves Flors, està beé de tenir sempre un fanla per desfer les tenebres... i si és blau, millor encara. Gràcies pel poema afalagador.

    kweilan, gràcies maca!

    ResponElimina
  15. Cap fosca existeix
    quan la vida
    t'il·lumina la mirada
    amb la llum,
    fresca i neta,
    d'un fanal blau.

    ____________________

    un dibuix preciós, nina.

    i que puc dir-Te del fanalet que no sàpigues???

    Petonet dolç :¬)*

    ResponElimina
  16. barbollaire, uns versos homenatge a la fanalet molt dolços i he de dir-Te que de seguida aniran cap amunt.

    Gràcies per les teves paraules, poeta. Un petó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari