dijous, 27 de maig de 2010

Temps de flors -7 - gàbies de flors



I  aquesta  primavera,  les flors  han envejat els  ocells  perquè saben cantar.
Les  flors  creuen  que  els  ocells   canten perquè estan dins les  gàbies,  així  que  han alliberat  els  ocells,  i s'han   instal·lat  com petites  okupes  a dins  les  gàbies.
Les flors  no han cantat mai,  de  moment  ni un sol cop  i  s'han quedat  tancades a les  gàbies. Però  no han perdut  el seu color,  ni la  seva  bellesa.  I  han tret  el  cap  entre  els  barrots  i  han trobat  que  des  d'allà  dalt  tot  es  veia  diferent  i ben bonic.  Han canviat  el seu punt  de vista.




18 comentaris:

  1. No han de perdre l'esperança, que ho segueixin provant, potser algun dia aconseguiran cantar.

    ResponElimina
  2. M'agrada moltíssim el teu balcó dibuixat! moltíssim! mira que si els ocells ara estan, pobrets ells, amb les potetes soterrades i sense poder moure's ....espero que estiguin volant...les flors ja han pogut veure que la vista dins d'una gàbia és diferent

    ResponElimina
  3. No, no, Carme!! Que les flors no són DINS les gàbies! Que són per fora, adornant-les amb la seva bellesa ;-)

    A mi també m'agrada molt el teu dibuix! Balcons i finestres són de les coses que "claves"... i, amb aquestes gàbies tan contentes, queda molt original :-))

    ResponElimina
  4. No em diguis que no has escoltat mai cantar a les flors!
    Segur que sí! :)
    La fotografía és bonica, però el teu dibuix la guanya amb escreix.
    I dins les gàbies, ni ocells, ni flors!
    Petó de bon dia per d'aquí a una estona!

    ResponElimina
  5. Ostres! Que original!!!! :D

    M'agrada moltíssim el que n'has escrit, aquest canvi de punt de vista... Molts ho haurien de fer, això, de tant en tant, per entendre millor els altres.

    ResponElimina
  6. Ocellets flors
    fent l'aleta...
    Fora gàbia
    canteu colors
    que s'inflamen
    en el vers cant
    que és fet paraula.
    Amb puresa resguardada
    ensenyeu al mon la cara
    gauardant l'arrel del llengatge
    entre els barrots d'una gàbia.
    ................. Anton.

    ResponElimina
  7. Les flors són llestes, surten de les gàbies i miren la realitat des d'un altre punt de vista, amb una altra mirada, com la teva en aquest dibuix preciós, has lograt que les vegi d'una manera diferent i els ocells volen...
    Que volin que volin..

    ResponElimina
  8. Una molt bonica entrada, Carme. El balcó m'agrada especialment: hi havia una vegada, quan jo era petita, que m'estava moltes hores en un balcó igual com aquest, veient passar la gent...
    Una forta abraçada!
    Montse

    ResponElimina
  9. Les flors han escapat de la gàbia.....dona sensació de llibertat i això es bo...molt bo

    ResponElimina
  10. Què bonic, Carme. Estan tan maques, que semblen com si vulguin quedar-se per sempre.
    Felicitats! ;)

    ResponElimina
  11. Avui t'has superat en originalitat i bellesa. M'ha encantat aquest balcó amb aquestes gàbies plenes de flors.Un plaer pels sentits!

    ResponElimina
  12. Canviar el punt de vista està més que bé!

    ResponElimina
  13. El balcó és preciós, però m'agradaria més si les flors estiguessin plantades en torretes amb bona terra i adob suficient...Posar-se en el lloc de l'altre, no significa ocupar el seu lloc.
    Ah! Els ocells engabiats tampoc m'agraden. No sé...Tinc la sensació que avui dubto sobre el que ens has volgut dir.
    Un petó.

    ResponElimina
  14. Xexu, potser millor que intentin una altra cosa, clar que no se sap mai...

    Elvira, els ocells estan alliberats i volen contents!

    Gràcies Assumpta, potser sí que són fora!

    Fanal blau, però per sentir-les cantar no necessiten les gàbies, oi?

    Jo trobo que és molt sa, canviar de punt de vista...

    Anton, t'adaptes a tots els temes i sempre tens paraules que et brollen amb doll perfecte. Gràcies i una abraçada.

    lolita, han fet una bona obra, les flors, els ocells ja volen...

    Noves flors, com deia abans no se sap mai!

    Galionar, a mi m'agraden molt els balcons, no puc comptar quants n'he arribat a dibuixar! I jo també havia passat hores al balcó mirant el carrer... I recordo com quan jo era petita a Barcelona, passava el fanaler a encendre els fanals un per un. I jo al balcó, veient con avançava la llum.

    garbí, m'alegro, dons de la sensació d e llibertat! Un petó!

    Joan, si que s'hi troben prou bé! Semblen contentes!

    kweilan, gràcies guapíssima, una abraçada.

    Filadora, totalment d'acord!

    Pilar, quan escric sovint no escric amb una intenció massa concreta, sovint s'hi barregen alguns conceptes a vegades ben diversos. Volia dir alguna cosa com ara que a vegades fem les coses amb una intenció que no ens funciona, com les flors que volien cantar, però si en comptes de frustrar-nos aprofitem altres asepctes, podem gaudir igualment de l'experiència.

    I clar que no cal ocupar físicament el lloc d l'altre per "posar-nos" al seu lloc, però no deixa de ser una bona manera d'entendre'l, o de valorar-lo. I també de treure's prejudicis del damunt.

    ResponElimina
  15. Jo, avui, només em puc quedar amb la bellesa de la imatge i el bonic i tendre relat...no tinc esma per aprofundir, coi! Petons!

    ResponElimina
  16. La perspectiva que em dónes amb l'explicació és molt diferent al que jo veia...No m'agraden les reixes. Delimiten molt i em fan perdre el lirisme de qualsevol lloc on les trobo.
    Gràcies, Carme.

    ResponElimina
  17. Zel, doncs, no cal que facis res més, que amb això és més que suficient!

    Gràcies a tu, Pilar, pel teu diàleg creatiu i sincer, que m'agrada molt

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari