I aquesta primavera, les flors han envejat els ocells perquè saben cantar.
Les flors creuen que els ocells canten perquè estan dins les gàbies, així que han alliberat els ocells, i s'han instal·lat com petites okupes a dins les gàbies.
Les flors no han cantat mai, de moment ni un sol cop i s'han quedat tancades a les gàbies. Però no han perdut el seu color, ni la seva bellesa. I han tret el cap entre els barrots i han trobat que des d'allà dalt tot es veia diferent i ben bonic. Han canviat el seu punt de vista.
No han de perdre l'esperança, que ho segueixin provant, potser algun dia aconseguiran cantar.
ResponEliminaM'agrada moltíssim el teu balcó dibuixat! moltíssim! mira que si els ocells ara estan, pobrets ells, amb les potetes soterrades i sense poder moure's ....espero que estiguin volant...les flors ja han pogut veure que la vista dins d'una gàbia és diferent
ResponEliminaNo, no, Carme!! Que les flors no són DINS les gàbies! Que són per fora, adornant-les amb la seva bellesa ;-)
ResponEliminaA mi també m'agrada molt el teu dibuix! Balcons i finestres són de les coses que "claves"... i, amb aquestes gàbies tan contentes, queda molt original :-))
No em diguis que no has escoltat mai cantar a les flors!
ResponEliminaSegur que sí! :)
La fotografía és bonica, però el teu dibuix la guanya amb escreix.
I dins les gàbies, ni ocells, ni flors!
Petó de bon dia per d'aquí a una estona!
Ostres! Que original!!!! :D
ResponEliminaM'agrada moltíssim el que n'has escrit, aquest canvi de punt de vista... Molts ho haurien de fer, això, de tant en tant, per entendre millor els altres.
Ocellets flors
ResponEliminafent l'aleta...
Fora gàbia
canteu colors
que s'inflamen
en el vers cant
que és fet paraula.
Amb puresa resguardada
ensenyeu al mon la cara
gauardant l'arrel del llengatge
entre els barrots d'una gàbia.
................. Anton.
Les flors són llestes, surten de les gàbies i miren la realitat des d'un altre punt de vista, amb una altra mirada, com la teva en aquest dibuix preciós, has lograt que les vegi d'una manera diferent i els ocells volen...
ResponEliminaQue volin que volin..
Potser ara cantaran i tot!!!
ResponEliminaUna molt bonica entrada, Carme. El balcó m'agrada especialment: hi havia una vegada, quan jo era petita, que m'estava moltes hores en un balcó igual com aquest, veient passar la gent...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Montse
Les flors han escapat de la gàbia.....dona sensació de llibertat i això es bo...molt bo
ResponEliminaQuè bonic, Carme. Estan tan maques, que semblen com si vulguin quedar-se per sempre.
ResponEliminaFelicitats! ;)
Avui t'has superat en originalitat i bellesa. M'ha encantat aquest balcó amb aquestes gàbies plenes de flors.Un plaer pels sentits!
ResponEliminaCanviar el punt de vista està més que bé!
ResponEliminaEl balcó és preciós, però m'agradaria més si les flors estiguessin plantades en torretes amb bona terra i adob suficient...Posar-se en el lloc de l'altre, no significa ocupar el seu lloc.
ResponEliminaAh! Els ocells engabiats tampoc m'agraden. No sé...Tinc la sensació que avui dubto sobre el que ens has volgut dir.
Un petó.
Xexu, potser millor que intentin una altra cosa, clar que no se sap mai...
ResponEliminaElvira, els ocells estan alliberats i volen contents!
Gràcies Assumpta, potser sí que són fora!
Fanal blau, però per sentir-les cantar no necessiten les gàbies, oi?
Jo trobo que és molt sa, canviar de punt de vista...
Anton, t'adaptes a tots els temes i sempre tens paraules que et brollen amb doll perfecte. Gràcies i una abraçada.
lolita, han fet una bona obra, les flors, els ocells ja volen...
Noves flors, com deia abans no se sap mai!
Galionar, a mi m'agraden molt els balcons, no puc comptar quants n'he arribat a dibuixar! I jo també havia passat hores al balcó mirant el carrer... I recordo com quan jo era petita a Barcelona, passava el fanaler a encendre els fanals un per un. I jo al balcó, veient con avançava la llum.
garbí, m'alegro, dons de la sensació d e llibertat! Un petó!
Joan, si que s'hi troben prou bé! Semblen contentes!
kweilan, gràcies guapíssima, una abraçada.
Filadora, totalment d'acord!
Pilar, quan escric sovint no escric amb una intenció massa concreta, sovint s'hi barregen alguns conceptes a vegades ben diversos. Volia dir alguna cosa com ara que a vegades fem les coses amb una intenció que no ens funciona, com les flors que volien cantar, però si en comptes de frustrar-nos aprofitem altres asepctes, podem gaudir igualment de l'experiència.
I clar que no cal ocupar físicament el lloc d l'altre per "posar-nos" al seu lloc, però no deixa de ser una bona manera d'entendre'l, o de valorar-lo. I també de treure's prejudicis del damunt.
Jo, avui, només em puc quedar amb la bellesa de la imatge i el bonic i tendre relat...no tinc esma per aprofundir, coi! Petons!
ResponEliminaLa perspectiva que em dónes amb l'explicació és molt diferent al que jo veia...No m'agraden les reixes. Delimiten molt i em fan perdre el lirisme de qualsevol lloc on les trobo.
ResponEliminaGràcies, Carme.
Zel, doncs, no cal que facis res més, que amb això és més que suficient!
ResponEliminaGràcies a tu, Pilar, pel teu diàleg creatiu i sincer, que m'agrada molt