dimarts, 25 de maig de 2010

Temps de flors -6 - lliri


Com un lliri,  de pètals  tersos i fràgils
voldria  tractar  cada paraula.

Saber-ne  la mesura 
i trobar  el gruix  adequat  del seu doll.
 Si  ragen   massa,  les  fonts,  entollen  el camí,
si ragen poc serem caminants  assedegats.

Cerco  trobar  un  broll  fresc i regular
i baixar  de la sínia  de les  paradoxes


24 comentaris:

  1. Llàstima que una flor tan bella l'associe immediatament al ponent; i ja se sap: de ponent, ni vent ni gent.
    És un poema preciós.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. El lliri és per a mi una de les flors més belles que hi ha. Que meravellós és passejar per la muntanya i de sobte trobar-te'n un de salvatge creixent bell i majestuós entre matolls.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. El lliri és la meva flor preferida.... M'encanta :) Petons blancs!!

    ResponElimina
  4. Una poesia molt aconseguida. Si em permets, m'agrada especialment el canvi de subjecte gramatical entre el cinquè i el sisè vers, tot i compartir el mateix subjecte conceptual, el caminant, que ara es troba enfangat ara es troba assedegat. Ho has fet expressament de posar-hi tantes paraules amb "ll"? Fa bon efecte: líquid i musical . (Lliri, doll, entollen, broll) Les paradoxes, sembla, maregen com la sínia i prefereixes el descans d'un raig "regular"; maco. M'ha complagut molt.

    ResponElimina
  5. No podem evitar que ens afecti el que la paraula expresada. Són quelcom més que un so, de vegades pedres, altres vegades, ocells. Ens acompanyen, ens comprometen i, per a mi el més important, ens ajuden a conéixer i a conéixer-nos.
    Tens raó. Hem de messurar-les per tal que no perdin el veritable valor del que contenen.
    Avui les teves, han trobat el broll que cerques.
    Gràcies, Carme.

    ResponElimina
  6. Què difícil trobar la mesura justa en tot moment... :-)

    M'ha agradat especialment aquest poema, Carme!
    Petons!

    ResponElimina
  7. També penso que el poema està molt aconseguit. A mi totes les flors m'agraden, mai en trobo una millor que l'altre. Bon dibuix, també. M'ha fet gràcia el microones. Gràcies per fer la vida bonica.

    ResponElimina
  8. Els lliris, els lliris blancs sobretot, sempre els he trobat solitaris, encara que n'hi hagi un munt semblen viure aïllats cadascun en el seu món...
    Em sembla molt oportuna la comparació del lliri amb la paraula, una paraula blanca i sola que cerca la mesura exacta..
    Un poema que es farà recordar, molt bonic!

    ResponElimina
  9. Costa saber trobar la mesura justa de moltissimes coses..

    preciós el poema!

    ResponElimina
  10. La font de la mesura depèn de les pluges, del sol, de l'aore i de la lluna. Però quina mesura la teva per escriure el poema...

    Una abraçada amb mesura.
    onatge

    ResponElimina
  11. Francesc, doncs hauríem d'afegir-hi alguna cosa al refrany:
    de ponent
    només el lliri
    de ponent
    ni vent ni gent.

    Una abraçada.

    Mercè, són molt bonics, és veritat. tenen una elegància especial. Un petó!

    Gràcies, Garbí!

    Gràcies, Cris!

    Llaudal, sempre és un plaer trobar comentaris que parlin del poema. M'agrada, perquè dels comentaris com el teu ssempre s'aprèn alguna cosa. La veritat és que sempre m'han agradat les paraules amb ll, a vegades les busco, però aquest cop no ho he fet expressament. L'inconscient, però, sempre treballa. Gràcies!

    Pilar, si ens prenem cada ocasió de dir o de no dir com un assaig o un aprenentatge, algun dia l'encertem, oi? Encara em qued a molt per aprendre sobre la comunicació... o la no comuniació. Gràcies per ser-hi sempre, m'acompanyes.

    Rita, gràcies, maca, com deia a la Pilar, aprenent sempre...

    Gràcies Mª Antònia! Quin resum dels meus posts més ben aconseguit! Ja veig que has recuperat els posts perduts. :) Un petó!

    lolita, m'alegro que t'agradi la comparació. Sovint faig un dibuix i el deixo en un post sens e lletres, en esborrany, fins que un dia relaciono aquell dibuix amb una idea... sempre tinc 4 o 5 dibuixos esperant què els tocarà! un petó!

    Clara, totalment d'acord, de moltes coses! un petó, bonica!

    ResponElimina
  12. onatge, tens raó, el doll depèn de les pluges o de l'aliment que rep, del sol o de la calidesa, de l'aire o de la frescor, de la lluna o dels sentiments... i mira... ara mateix m'ha agradat que m'ho diguessis així! Una abraçada amb la mateixa mesura. Gràcies

    ResponElimina
  13. Lliri, rellotge
    enfrontat a les busques
    que, fràgils enceten
    el teu camí de parla.
    Innocent de les lletres
    expliques teus anhels
    - clarividència encerclada -
    en el saber de sa saba.
    Teva expresió oberta
    perfuma al se oida
    en mig de la voràgine
    del vent que somou
    el teu cos inviolable.
    ...................Anton

    ResponElimina
  14. Molt bé! Un vers potent, amb força, dels que m'agraden a mi.
    Avui la paraula ha superat el dibuix.

    Bona tarda Carme.
    (Aquesta setmana estic en blanc i no trobo aquest broll fresc...)

    ResponElimina
  15. Que bonics aquests versos!
    Costa tant trobar l'equilibri... Observar la natura ens pot ensenyar molt.

    ResponElimina
  16. Carme,els teus versos són com un lliri blanc amb pistills grocs.
    Gerds, frescos i sempre plens de metàfores.
    Vaig llegir el teu"Et vaig veure al cafè" en paper :)

    ResponElimina
  17. Anton, tu si que sempre trobes la mesura de les paraules!

    Gràcies, Pere... em fa il·lusió que ho vegis així. La paraula sempre torna, ja sigui en broll fresc o en rajolinet. Bona nit, Pere! :)

    maijo, gràcies, la natura sempre ensenya, tens raó!

    Joana, quina sort que ens trobéssim ni que fos en paper a Domèstica. M'hagués agradat ser-hi! Una abraçada!

    ResponElimina
  18. És difícil trobar la paraula adequada però el poema m'ha encantat.

    ResponElimina
  19. Poema i lliri, cuantes cose hiha entre ells...

    ResponElimina
  20. de vegades és difícil, de vegades, ben fàcil..., anar cercant, i anar trobant...

    I són lliris o líliums? Ahá!
    Una abraçada molt gran, carme! :)

    ResponElimina
  21. i jo llegeixo de nit o matinada el que publiques als matins....sínia de les paradoxes....no són pas paradoxals les paradoxes...la justa mesura...el punt mig...ben difícil aquests lliris blancs ...llir entre cards que deia l'Ausiàs...

    ResponElimina
  22. Què bé que estaria això de trobar la paraula adequada... i la frase amb les paraules millors...

    La forma en que tu ho dius, tal com parles de dolls i fonts, demostra que saps el camí que hi porta :-))

    ResponElimina
  23. Gràcies kweilan, un petó!

    wizard, una abraçada.

    Fanalet, a vegades és fàcil, tens raó! :) un petonet a la mesura justa. Si tu dius que és lilium, deu ser-ho, vaig posar-ho sense pensar-m'hi gaire.

    Elvira, ara fa unes nits, que no em trobo amb els noctàmbuls, no em quedo fins tant tard. I ho trobo a faltar una mica. M'encant a aquella hora màgica, quan tothom dorm a casa i vas seguint els rastres dels que estant desperts a la xarxa.

    Assumpta, el camí que hi porta prou que el sé, però hi ha cmins fàcils i camins difícils! Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari