Giravolto, el pensament atrapat
en una sínia paradoxal.
Sí dic el que voldria dir
per explicar-me millor
i així,
evitar de caure
en el meu propi parany,
m'acosto
cada cop més perillosament
al parany.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
un any mes, no he anat al temps de flors...
ResponEliminapero es maco quan me les porteu a casa, des de els vostres blogs i els vostres ulls, amb les vostres paraules...es millor encara
petonets, carme
La veritat, com la bellesa, sempre atrau com la besada d'un pou.
ResponEliminaSalut i Terra
Flors que t'atauen, i sempre acabes caien amb el parany el teu propi parany.
ResponEliminaFlors no nomes per veure i olorar també per menjar.
ResponEliminaQuan diem les coses tal com són a vegades caiem en les nostres pròpies contradiccions.
ResponEliminaCondició humana sine qua non.
Per molt que t'acostis cada cop més perillosament al parany, avui no deixarà de ser divendres!
ResponElimina;)
*Sànset*
Perfums densos ens embolcallen i ens atordeixen, atrapant-nos en laberints que s’assemblen a una teranyina i ens celen coses importants, sense que ens adonem.
ResponEliminaArribarà el dia, però, que no existiran amagatalls tenebrosos on no pugui entrar la primavera.
Potser a vegades les paraules són el parany, les paraules no arriben sempre a tots els racons dels sentiments, no sempre n'hi ha prou amb paraules per entendre'ns.
ResponEliminaque tinguis un bon cap de setmana, ptnts!
El temps de flors és una meravella. Bon cap de setmana.
ResponEliminaTothom giravolta... De vegades el parany ens atrau amb tota la força i com més lluitem més ens hi ascostem. De vegades en lloc de caure, val més deixar-se caure...
ResponEliminaUna abraçada sense parany.
onatge
Em penso que pensem massa.
ResponEliminaNo he viscut mai un maig tan florit!
Gràcies.
maijo
No sé si ho acabo d'entendre bé però, en tot cas, sembla perillós :-)
ResponEliminaI, en canvi, els dibuixos són ben innocents :-)
Cuca, quieta, sisplau, quieta, no et moguis, si coneixes el parany, esquiva'l...
ResponEliminaQui no té un laberint
ResponEliminaque s'ha intal·lat
o li han instal·lat ?
.............. Anton
sargantana, si t'agrada així, dons ja està bé, però ser-hi és tota una experiència, oi?
ResponEliminaFranccesc, sí que atreu, sí, però enganya!
Espero que sempre no, striper!
Gurmet, ja espero recepte s amb flors!
Rafel, és així mateix, a vegades més val callar.
Sànset, tens raó, hi ha coses que no canvien. Sort que sigui així!
Pilar, no sé si arribarà aquest dia, però estaria molt bé que arribés.
lolita, a vegades no hi ha res més, res més que paraules, no hi ha altra manera d'explicar-nos... o ens expliquen les paraules o ens explica el silenci, o no ens explica res de res. Això és prou freqüient.
Bona setmana, Noves Flors.
onatge, a vegades sí i a vegades no... depèn del moment.
maijo, potser tinguis raó, però és un vici molt arrelat.
Assumpta, bé, tampoc tant, coses del pensament!
Zel, el conec, el conec... quieta! seguiré el teu consell.
Tots el tenim, Anton, tots... crec que ningú se n'escapa a un moment o altre.