diumenge, 30 de maig de 2010

Relats conjunts - Tres veles

 
Tres  veles  a la mar.
I sota  del sol,
tres barques  que tornen.
I damunt  al sorra,
tres  dones  que esperen.
I penjant dels  braços,
tres  cistells que s'omplen.
I dintre les  dones,
tres  cors  que bateguen.
I entre terra  i aigua,
tres  cossos  que avancen.
I ben bé  a mig matí,
tres  neguits  s'esborren.



25 comentaris:

  1. I amb cada vers pintes un somriure.
    De color de sal, de color de vent, de color de sorra...
    Mel poso i surto de casa, aquest matí d diumenge.
    L'has brodat, Carme!

    ResponElimina
  2. Tres mirades poètiques molt ben amanides.

    Felicitats

    ResponElimina
  3. El quadre evoca poesia i tu l'has sabut treure perfectament. M'ha agradat molt.
    Bon diumenge!

    ResponElimina
  4. Ben descrita l'ansietat i por de perdre sers estimats.

    ResponElimina
  5. Preciosa mirada sorrolla-blava-poètica. Bon diumenge, Carme!

    ResponElimina
  6. Genial! M'ha encantat aquest poema que s'adapta molt bé a la imatge proposada. Felicitats!

    ResponElimina
  7. Que maco! Tres vegades una bona aportació!

    ResponElimina
  8. En fer arribar a port les barques has esborrat la incertesa de la imatge, has omplert d'alegria el cor de les dones i m'han agafat unes ganes boges d'anar a mar.
    La força del número tres m'ha influït fins i tot en el comentari...
    Preciós.

    ResponElimina
  9. Una puntura amb força, Un text amb vida i sentiment,

    ResponElimina
  10. Cada persona , un món!
    M'encanta!
    bon diumenge Carme!

    ResponElimina
  11. Molt bonic. El número 3 deu estar content.

    ResponElimina
  12. Pilar, bon somriure i bon diumenge!

    Gràcies, Montse

    Gràcies, Mc, bona tarda de diumenge!

    Garbí, aix! deu ser que l'ansietat, és per a mi una lluita quotidiana.

    Una abraçada, fanalet!

    Gràcies, kweilan!

    Tres vegades gràcies, Xexu!

    Lolita, cap al mar a gaudir del bon temps! Tres vegade s com a mínim!

    Gràcies, Joan!

    Gràcies, gurmet!

    O cada persona tres móns, Joana! Tres abraçades.

    Noves Flors, el nº 3 és dels que té màgia, sempre. Espero que estigui content i que la màgia sigui bona. Un petó.

    ResponElimina
  13. Tres en mar.
    Sota la lluna
    el vaixell de paper.
    El timó de dona.

    A la sorra la xarxa
    de les esperances,
    els somnis que no
    sempre són pescats.

    Dins de cada dona
    el seu batec, els
    seus neguits, l'alegria
    que fa temps que
    no veu el sol.

    Tres abraçades
    fan néixer el
    tresor de les llàgrimes,
    ara tot és viatge
    de felicitat...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  14. Gràcies, pel poema, onatge!

    Una abraçada des de la barca!

    ResponElimina
  15. MAQUÍSSIM!! :-)))

    I a mi que no em ve cap idea...

    ResponElimina
  16. Un text ple de llum , com l'obra d'en Sorolla.

    ResponElimina
  17. I la llum
    I el vent de garbí
    I l'olor de l'arròs
    molls i romaní
    allà a la sorra de la Malvarrosa ...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  18. Assumpta, no hi ha pressa. la idea vindrà, ho sé segur! Un petó!

    Rafel, gràcies! Una abraçada.

    Pere, els teus afegits són fantàstics i hi van d emeravells!
    Bona tarda, Pere.

    ResponElimina
  19. Tres bravos! Molt bonic Carme, m'encanten els jocs poètics, ja ho saps, i aquest l'has sabut combinar molt bé! I li ha donat força al poema!

    ResponElimina
  20. Cèlia els teus tres bravos, em semblen com 33. 33 mil gràcies!

    Gràcies Rits... trés contente!

    ResponElimina
  21. Què bonic, Carme, què bonic!!

    Passe pel teu blog sovint, m'agrada molt! :)

    B7s!

    ResponElimina
  22. Xica, jo t'he trobat pels blogs i he vingut també a xafardejar una mica pel teu blog... per cert... M'encanta que fugissis a Reykjavik... ja que són una enamorada d'Islàndia tot i que només hi he estat una setmana de la meva vida.

    Encara no el tinc enllaçat, el teu blog, ara ho faig. Gràcies per la visita i el comentari. Besets!

    ResponElimina
  23. Connectes la força dels sentiments, amb els capricis dels elements, ^_^ un poema rodó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari