Personatge proposta de la cadena de regals d'en Ric de riure
Des de casa la Lolita, m'enduc el seu personatge: la Maria
Egon Schiele
I un dia la Maria va sortir a buscar el sol. Va anar al passeig allà on tenquen les ones i va tirar l'ombra al mar. Es va estirar sobre la pedra i sota el sol. Va olorar les ones. Va escoltar passar els núvols i va mirar tots els blaus del mar.
Quan va tornar l'endemà a la feina, ho duia tot: la pedra, el sol, les ones, els colors... dins del seu nou somriure.
Un es paraules amanides amb un cert toc de tistessa , que per sort acaben amb un bon i enigmatic somriure.
ResponEliminaSempre cal sortir a buscas el sol, tancats mai arribara.
ResponEliminaUnes lletres molt ben escollides i ordenades.
ResponEliminaBona setmana
Tan de bo tothom qui en té necessitat pogués fer com la Maria, llençar l'ombra al mar... Sovint és aquesta ombra personal que no deixa veure el sol ni la lluna ni que arribi l'aire per respirar, també enterboleix el somnis, i sempre hi ha l'ombra que no deixa veure els colors de la flor, i el volar de la papallona, i escoltar el diàleg del mar...
ResponEliminaUna abraçada sense ombra.
onatge
M’agrada aquest relat i el seu personatge, la Maria, que es va dedicar a observar i va acceptar el moment, va soltar el passat i es va deixar fluir.
ResponEliminaUna abraçada.
M'he posat contenta molt contenta en veure com el destí de la Maria ha trobat el millor camí que podia trobar, fantàstic! quin descans deu haver sentit en tirar l'ombra al mar, ja torna a ser ella.... gràcies a tu...
ResponEliminaÉs un plaer veure que la vida dels personatges continua més enllà, moltíssimes gràcies!
Esperança! al cap i a la fi.
ResponEliminaM'agraden els finals positius i optimistes, què faríem si no...
ResponEliminaMaco, Carme! :-)
Va endollar els sentits a la natura i es va carregar de tota l'energia que ella, a vegades ho oblidem, ens pot proporcionar.
ResponEliminaLa vida neix a la mar
ResponEliminamor al mar
i visc feliç a prop d'ell.
Bon dia Carme.
Potser n'hauríem d'aprendre tots una mica, de la Maria.
ResponElimina*Sànset*
Crec que la Maria va fer molt però que molt bé.
ResponEliminaBona continuació de la Maria...hi has posat esperança i canvi...ara és clar hauré de seguir la Conxita...
ResponEliminaUn somriure sempre és un somriure...
ResponEliminaTens raó Striper, s'ha de sortir.
Gràcies, garbí!
onatge, s'ha de poder, ens hem d'explicar les coses a nosaltres mateixos de manera que poguem actuar i no bloquejar-nos i que poguem fer coses i avaçar i ser feliços.
Molt necessari deixar anar le passat! Maijo
gràcies lolita, m'alegro que t0hagi agradat, sempre és una responsabilitat agafa r el èrsonatge d'una altra persona!
Mireia, potser més que esperança és arremangar-se i començar denou a viure!
Rita a mi també m'agraden, tots els finals hauriend ese r positius! :)
Llaudal, la va saber captar en aquell moment!
Pere, si ets a prop del mar per això no tens ombres i vius feliç, les van llençant cada cop que te'n surt una, oi? :)
sànset de la Maria i de tothom podem aprendre!
Sí... no es pot allargar per sempre el dol d'una pèrdua!
Elvira, que no és cap obligació! Les normes eren ben clares, cadascú fa amb el seu personatge el que li dóna la gana!
ResponEliminaJo havia pensa r de quedar-me la Maria d'ajudant per al blog... a verue s i bloguejant trobava un altre amor, però finalment l'he fet protagonista d'un final prou assenyat.
Bona nit, Elvira!
He d'admetre que vaig bastant despistada amb aquest Joc que feu de regalar personatges... per això no havia dit res abans... però acabo de passar per ca l'Elvira i crec que ja ho començo a enganxar una mica :-))
ResponEliminaSegur que qui l'observava es va sobtar i va somriure.
ResponEliminaEls somnis són màgics ens acosten a una realitat invisible pels ulls.
ResponEliminaOstres!
ResponEliminano havia vist que havies fet tant bon ús del personatge que et va regalar la lolita...
Molt bé, m'encanta que la Maria tiri endavant i aconsegueixi un nou i millor somriure...
Anava a fer la proposta de convertir en història el personatge que vau rebre, i la majoria ja us heu avançat...
T'enllaço!!!
I moltes gràcies per participar a la cadena!!
La maria a superat la tristesa de l'abandó d'una manera preciosa. Ha sabut recuperar-se amb la seua força de voluntat i la capacitat que té l'entorn d'ajudar-nos.
ResponEliminaUn bon final (principi per Maria).
Molt bonic Carme
No entenc com no l'havia llegit!
ResponEliminaM'ha encantat!
Felicitats a les dues! bé, a les 3!
je, je, je... filadora, gràcies, guapa! no sé com has trobat aquesta Maria després de tants mesos, però si t'ha agradat me n'alegro molt!
ResponEliminaPetonassos.