mesuren els meus ulls
belleses inabastables.
Clapes de llum
terrres de cendra
acompanyen passes
mentre caminem lentament
sota l'ombra encara per fer
d'un hivern que s'allarga.
Xiscla un ocell desconegut
tan enllà en el cel
que no el puc veure.
Una bona foto més un bon poema més aquesta guinda del teu bon dibuix. Tot plegat fantàstic.
ResponEliminaUna abraçada.
Camps colors que veig des de la finestra avyui passats per aigua.
ResponEliminaI amb tanta pluja aquest any seran més verds que mai!!!!!!
ResponEliminaBona setmana
M'admira el que pot donar de sí la contemplació d'un paisatge bonic!!...
ResponEliminaCapta la meva atenció perquè senti la necessitat de fotografiar-lo.A l'Anton per inspirar-lo i afegir la seva poesia i per acabar-ho d'arrodonir a tu perquè hi fessis aquest preciós dibuix!!
El resultat final em satisfà molt!!
Gràcies per retornar-me així, la meva imatge!!
Una abraçada molt forta als dos.
Sempre hi ha un horitzó...Tal vegada és bo que sigui així. Si no, cap on aniria la perspectiva?
ResponEliminaQuina verdor!
Ramon... és divertit fer cadenes foto-poema-dibuix-poema... encara podria continuar, del meu poema fer-ne una altra foto, potser?
ResponEliminaStriper, l'aigua és vida.
garbí, verdíssims, ja ho veus! Bona setmana, maco!
Gràcies, Montse, a tu per saber sempre com inspirar cadenes d'amistat i d'emocions.
Pilar, i tant que sí... però l'horitzó a vegades inquieta una mica. Si no hi fos seria pitjor :)
Com m'agrada, Carme. Amb tan de verd... sembla un camp de Cantonigròs. Em relaxa mirar-lo.
ResponEliminarelaxant la visió d'aquests camps i profitosa i creativa la cadena poesia- fotografia - dibuix, i és que sou uns cracks! ara mateix m'hi passejo per les paraules endinsant-me en aquest camp
ResponEliminaM'encanten aquestes col·laboracions blogaires!! En sóc súper "fan" :-))
ResponEliminaUna foto, un poema, un dibuix... tres persones, tres mirades... I, tot junt, un resultat magnífic!
M'ha recordat un paissatge que hi ha entre Tona i Taradell, a veure si un dia d'aquests hi faig una foto i te l'envio.
ResponEliminaAnna, Cantonigrós és molt bonic, però crec que a questa foto era de Castella... jo l'he copiada, només.
ResponEliminaDoncs, relaxa't, Elvira, que això és bo!
Gràcies, Assumpta! Ja saps que a mi també!
pH, m'encantarà veure-la! Entre Tona i Taradell... que bo! I resulta que és Castella!