dilluns, 28 de març del 2011

Salt - Un post i un dibuix dedicat al Deric

D'una foto  trobada  al blog  del Deric  Un Salt  al món

Abans del sopar  Blogger,  tot  just  si havia  vist  les  seves  sandàlies blaves  aquí  i allà  en altes  blogs.  Jo havia entrat  poques vegades  al seu blog Un Salt  al món,  algunes  sí.  La  Joana  m'hi  va  traslladar  quan  va  fer  una ressenya del seu llibre.  I  abans del sopar,   vaig  fer  el recorregut  de  coneixença de  tots  els blogs  que no coneixia.  Ell  suposo  devia  fer  el mateix.

Quan ens  vam conèixer,  ell  va preguntar-me.  "Tu ets la que  fa dibuixos,  oi?"   Jo vaig  dir que sí  i quan em va dir  que li agradaven molt,  no se'm va  acudir  altra  cosa  que  dir-li  "Un dia te'n regalaré  un!"  Venia  d'una broma  que  em feien  la  Mar  i la Kweilan  i  em deien que  havien pensat  algun cop que  "Què  s'havia de fer perquè  jo regalés  un dibuix".   I jo què sé  què  s'ha de fer...  res,   són moments,  casualitats i  que  em vingui  la idea de fer-ho.    

Però   li vaig  prometre  al Deric  i  de moment  aquí va un dibuix  del seu poble,  d'una foto  treta  del seu blog.

12 comentaris:

  1. jejeje, promesa complerta!! i t'ha quedat genial!

    ResponElimina
  2. Una curiositat més, el dibuix és de Sant Cugat.... de Salt.
    Una imatge que conec bé, hi tinc família a Salt.
    Records per en Deric.

    ResponElimina
  3. Compte amb en Deric, que porta per aquí gairebé més anys que tu i jo junts! És veterà el tio. Jo fa temps que el segueixo, li fas un bon homenatge, tot i haver-te preguntat si tu eres la tia dels dibuixos, hehehe. Quines aliances que feu en aquests sopars, feu por!

    ResponElimina
  4. Segur que li agradarà.
    Ahir me'l vaig trobar a la Vall del Llémena :)

    ResponElimina
  5. WOW!!!!
    M'has posat la pell de gallina!!!!
    Moltíssíiiiimes gràcies! Ara mateix ho penjo al blog!!!!

    ResponElimina
  6. Gràcies, rits!

    És veritat, Rafel, jo també m'hi vaig fixar Sant Cugat, com el meu poble... je, je,je...

    XeXu, veterà, veterà, vaig flipar quan em va dir els anys... em sembla que eren 7... I tu per què te'ls perds aquests sopars? ;)

    Caminadors... Joana, que bonic és trobar-se de casualitat, no? A mi m'agraden aquestes casualitats.

    Porquet, bé s'ha de complir el que promets! :)

    Deric, em costava de triar un dibuix per a tu, encara ens coneixem poc... però tot arribarà. M'alegro que t'agradi. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Si la Carme abans d'obrir els llavis ja ens ha vist les densts i es que els dibuixos que fa son un bé de déu... Creieu que li ve d'un, amb el gust que els fa, és una cuinera especial amtent al que fa falta al plat de l'eltre... Anton.

    ResponElimina
  8. El bloc i el tarannà d'en Deric mereixien el dibuix, està clar.

    Un fenòmen, com tu, d'aquesta Catosfera que ens ofereix tants bon moments per fer del dia a dia quelcom agradable de viure.

    ResponElimina
  9. No conec el blog de Deric, ara m'hi passe.

    ResponElimina
  10. Perquè sóc un ranci, i si no pregunta-ho als de la meva feina!!

    ResponElimina
  11. Anton, gràcies, moltíssimes gràcies... la cuinera es posa vermella. :)

    Òscar, moltes gràcies també a tu.

    Noves Flors, aenm teixint xarxa...

    XeXu, un ranci? je, je, je... és una explicació tan bona com qualsevol altra... si tu ho dius!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari