dijous, 1 de setembre del 2011

Tomb de les Neres


Arribàvem al coll  amb  els cotxes,  ens reuníem allà, tota la colla  per  fer  una passejada  d'un parell d'hores.  El tomb  de les  Neres,  un camí  circular  que dóna vistes  a les  dues  valls,  sobre  Encamp  per un costat   i  sobre  Ordino  per l'altre.    Un camí  que  fins i tot  té  una  font  per  parar  a esmorzar.

Mentre  buscava  la motxilla  amb l'esmorzar,  el cap  gairebé  ficat  a la maleta  del cotxe,  sento  una  veu  que  diu:

- Bon dia  tingueu!  

No  coneixia  la veu,  i les  paraules eren molt neutres,  però  ho vaig  saber,  ho vaig  saber  de seguida,  era  ella. Vaig  aixecar  el cap,  ràpidament,  vaig  mirar  enrere  i  sí,  era  ella! Aquest  cop sí,  la vaig  reconèixer (o ella a mi  i per això ens va saludar...  jo què  sé!)   La  vaig  cridar  i vam poder parlar  una miqueta.   Des  que  l'any passat  ens vam saludar  sense  haver-nos  reconegut,  ens  havíem parlat per  mail i vam saber  que  sovint  per  l'agost  anàvem per  Andorra.  Aquest  any sabia  fins i tot  que  coincidíem  els dos  dies  que jo hi era,  però no havíem quedat.  La tenia al cap, això sí!  

Em  va  fer  molta  il·lusió  saludar-la,  saber  on s'estan habitualment,   parlar  una mica,  tot i que m'hagués  quedat  de  bona gana  a  fer-la  petar  una bona estona...  jo no anava sola,  m'esperaven  i ella  tampoc  anava  sola.  Ens vam acomiadar  en pocs  minuts...  cadascuna va  seguir  el seu dia,  com estava  previst

Somriure ample  tota la caminada. M'encanten  les  trobades  inesperades! Les  casualitats  i les  causalitats, les  bones intencions, les ganes  de provar  sort... llàstima que  jo tenia tant poc  temps  i que marxàvem  l'endemà  mateix!


Post  dedicat a Galionar,  amb  tot l'afecte.

15 comentaris:

  1. El nou aspecte del teu bloc m'agrada. La teva història també.
    Ja és el segon que veig avui amb rentat de cara. Al final m'hi fareu posar a mi també!

    ResponElimina
  2. El món és petit i de vegades ens fa uns regals preciosos! :)

    ResponElimina
  3. Les flors de la Fanal Blau, vols dir? :) Precioses.

    Laura, m'hi vaig posar sense haver-ho pensat ni previst massa, fent proves, proves, vaig perdre la meva plantilla anterior que era antiga i ja no existeix, aleshores no em va quedar més remei que buscar-ne una altra. Diguem que no està malament... Gràcies!

    Preciosos, de veritat, Fanal Blau.

    ResponElimina
  4. Doncs jo, de llegir-te, també he somrigut... sí que és maca una trobada casual!! A mi em va passar amb la Kweilan, al Viena de Reus, i en tinc un record molt maco ;-))

    I, si em permets, vaig a remullar-me en aquesta aigua fresca de la font :-)

    ResponElimina
  5. Aquesta pot ser una casualitat agradable, però res a veure amb l'any passat, allò sí que va ser la bomba. En llegir-ho ho he recordat, i he anat a mirar el post. Encara me'n faig creus, però mira, sempre us unirà una història tan curiosa que és impossible no tenir afecte per aquesta coneixença.

    Ostres, paraula de verificació: quiste
    quin mal rotllo...

    ResponElimina
  6. Eiiiiiiiiii Quina enveja més gran!!! A veure quan coincidim!!!
    B7s

    ResponElimina
  7. Ostres, Carme, moltíssimes gràcies per la dedicatòria al post. Encara no he retornat al món dels blocs, primer ha de finalitzar la festa major de Vilafranca, que és absorvent de mala manera, però també jo penso parlar d'aquesta trobada, entre molts altres aspectes d'aquestes vacances (amb fotos i tot del lloc i l'indicador amb els noms dels indrets).
    Va ser maco, molt maco i sorprenent. I el cor ja m'ho deia, que ens tornaríem a trobar. No podia ser d'una altra manera. Alguna cosa màgica em va dur cap a vosaltres; jo sóc tímida de mena i no acostumo a apropar-me a un grup de gent i saludar amb tant d'aplom..., però despreníeu alguna cosa molt especial, Carme. Sí, va ser màgic i increïble.
    Jo hi acostumo a pujar-hi molts matins, al Pla de les Neres, quan encara no hi ha gaire gent, i bé, què et puc explicar del que representa per a l'esperit que no coneguis...
    Poder-te abraçar, gaudir del teu somriure, del teu optimisme..., va ser una gran dosi de felicitat que també em va acompanya durant la resta del temps. M'he sentit tremendament feliç i afortunada, recoi! Segur que tanta casualitat no pot quedar aquí, que el futur ens en prepara alguna de més trascendent, bonica i important.
    (Per cert, ja ens havíem saludat a Vilafranca en la presentació el llibre dels poetes blocaires fa més d'un any; ens va presentar onatge, recordes?)
    Gràcies per haver contribuït a la felicitat en aquesta estada al teu país, Carme. Una abraçada molt, molt gran!

    ResponElimina
  8. M'encanta que siguis caminaire i facis aquestes excursions per Andorra.

    M'encanta que t'agradi perdre't per alguns racons dels pirineus andorrans, són preciosos.

    M'encanta aquest post que has fet i la història que hi has explicat i com l'has explicada.

    M'encanta haver llegit la resposta de la Galionar, a qui no tinc el plaer d'haver passat per casa seva i que ara mateix vaig a resoldre aquesta mancança.

    M'encanta (i ja per acabar) la foto de capçalera del blog... preciosa!

    ResponElimina
  9. Em sembla que avui ens has fet somriure a tots! Felicitats a les dues!

    ResponElimina
  10. Fresca i bona, aquesta aigua, Assumpta!

    XeXu... es cert, la bomba va ser l'any passat, però casualitats i coincidències a part, el fet de poder parlar compta molt per la sensació final que et queda.

    ResponElimina
  11. Joana, ja m'agradaria, també. Molt!

    Galionar, clar que me'n recordo del dia de Vilafranca! Només faltaria!
    Però era diferent. En aquell moment jo t'havia llegit poc i et coneixia bàsicament de coincidir al blog d'onatges. És precisament des d'aquell dia que et llegeixo sempre. :) I segur que el futur ens té preparada alguna cosa especial. Tenim la conversa pendent... la que no va poder ser l'altre dia. :)

    Una abraçada ben forta, bonica!

    ResponElimina
  12. Porquet, a mi m'agrada que t'agradi tant tot! :) Ets un entusiasta que sempre encomana bon rotllo! Gràcies per ser aquí, sempre! (podria dir que com a porquerola teva ;) em sento molt orgullosa de tu?)

    Gràcies filadora! Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Gran trobada blogaire, bona confluència, com la que ens porta la deu del dibuix.
    PS: tot esperant el racó de setembre.

    ResponElimina
  14. Hola, vinc a saludar. Encara no he aterrat totalment després de les vacances, a poc a poc aniré passant a visitar tots els blogs tot i que estic tenint problemes per deixar comentaris, no sé si és culpa de l'internet explorer o què passa.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari