dissabte, 12 de maig de 2012

Altres temps


Records d'altres  temps
amb  molts més  somriures  
que  no pas recances.

Tan  lluny, els dies.
Tan distants,  els llocs.
Tan absents, les  persones.
Això  era  una altra  vida.

36 comentaris:

  1. I duiem els cabells més llargs i més abundants.;-)

    Bon dia Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Jp! pel que fa a mi... llarguíssims!

      Elimina
  2. Realment, de vegades la vida ens canvia tant en uns anys que costa creure que sigui la mateixa. I nosaltres, som els mateixos? M'han agradat els teus versets... que expliquen molt bé la imatge. Abraçades i bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no som els mateixos, en absolut... vaja crec jo! I les coses tampoc, ni els llocs, ni la vida... res.

      Bon cap de setmana Yáiza! Una abraçada.

      Elimina
  3. I els pantalons de pota d'elefant i amb aquell aire hippi que ara torna a estar de moda...les flors i una mica més de misticisme...
    bon dia carme1

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, Joana! Bon cap de setmana, guapa!

      Elimina
  4. Respostes
    1. No, nina, mirant la foto sóc la de la dreta. Trenes llargues!

      Elimina
  5. era una altra vida que m'agradava molt...
    ara, tot és molt distant i molt a prop alhora..no?
    el més important de llavors segueix sent el més important ara...
    i el temps anava més a poc a poc..
    pel que fa a nosaltres crec que hi ha hagut evolució no transformació, pel que fa a la manera de viure en general no ho sé..
    un post molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradava molt... lolita.

      I si tot de cop sembla que fa 4 dies, com veus que tot queda lluny, lluny... però tens raó les coses importants no canvien, potser canvia la nostra manera de mirar-les.

      Tot es mou, tot evoluciona i nosaltres per sort o per desgràcia també... vaja millor per sort. És necessari fer-ho.

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  6. El 1973 vaig contemplar les últimes escenes de "La nit americana" de Truffaut, és el cinema dins del cinema. En sortir al carrer vaig tenir la sensació que acabava la primera part de la meva vida, els dies de sorpresa, curiositat i rialles.
    Començava una segona part, la segona sessió ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, aquesta imatge deu ser més o menys... d'aquesta època, any amunt o any avall i jo, contràriament a tu, no vaig ser conscient que acabava res ni començava res...

      No sé si és bo o dolent. No sé si és millor viure els canvis com a etapes o viure'ls com a evolució constant i continuada... jo més aviat els he viscut així.

      Sempre, els d'abans i els d'ara.

      Bon cap de setmana, Pere!

      Elimina
  7. Avui m'entristeixen les teves paraules, perquè m'evoques a les meves grans absències; que cada dia són presents en el meu pensament; les rialles de petita envoltada de tants, que avui ja no hi són.
    Preciós, però trist!!!
    Bon cap de setmana, Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ooooh! Dafne, em sap greu, bonica! A vegades tinc necessitat de donar sortida a algun d'aquests sentiments nostàlgics.

      Una abraçadeta còmplice.

      Elimina
  8. CARME, m'inspira tristesa, enyor... Quantes vegades hi penso jo en coses així!

    Abans la vida era més fàcil... molt més fàcil... bé, no sé... per algunes coses. Per la ment crec que era tot més senzill...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No serà, Assumpta, que és l'edat la que era més fàcil?

      No ho sé, eh? només m'ho pregunto.

      A mi l'enyor me'l provoca molt més les persones, absents d'una manera o altra, que no pas les èpoques. Sempre he cregut que allò que és important (si ho sabem fer) ens ho hem d'endur d'una època cap a l'altra

      Elimina
    2. Potser sí... No sé... Són coses que sempre em fan pensar molt... :-)

      Elimina
  9. Potser queda lluny però mentre ens en recordem no serà una altra vida, seguirà sent la nostra. :-))
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
  10. Segueix sent la nostra, clar que sí, però amb un sentiment de llunyania que la fa semblar una altra. Subjectivitats a dojo, ja ho sé! Bon cap de setmana, Mc!

    ResponElimina
  11. Queden lluny, xò és una sort haver-los viscut! queden per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, rits, ens queden per sempre, són nostre i és difícil que ens els prenguin... (si exceptuem el Sr. Alzheimer, clar!)

      Elimina
  12. És l'enyor, Carme, del temps passat. En una vellíssima llibreta he trobat un poema meu que vaig escriure als 13 anys, on ja em dolia pel temps passat, per la infància perduda. És força xunguet i maldestre, però amb el teu permís el posaré en un post juntament amb la teva aquarel·la d'avui, indicant-ne la procedència, i serà com una mena de continuació d'aquesta entrada, d'acord?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Montse que poques coses m'agraden més que aquestes complicitats i enllaços blocaires i amistosos. Em fa molta il·lusió aquest enllaç cap al teu blog!

      Una forta abraçada!

      Elimina
  13. Enyorança però dolça, que bonic poder mirar enrere i somriure! Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc una persona afortunada, Sílvia! Sempre enrere tinc molts més somriures que recances.

      Bon cap de setmana, bonica! Bon dia, demà per Navarcles! T'emportes petonets de part per a tots els amics blocaires.

      Elimina
  14. Si que ho ets afortunada, mirant enrere, mirant el que fas ara i per molts d´anys nina!
    Avui ha sigut per a mi un d´aquests dies de records, de bons records d´enrere.

    Bona nit i bons somnis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna... i enhorabona pel teu dia de bons records! Sempre són dies bonics. Me n'alegro molt!

      Bona nit i bons somis

      Elimina
  15. Saps que m'agrada de la imatge ? Els reflexes s'ajunten en le cap... com si compartissiu una idea. Mira m'ha fet gràcia. La nostàlgia no té perquè ser dolenta, de tant en tant ho necessitem

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquell temps compartíem moltes idees ella i jo, ara no tantes... només molt de tant en tant. No se m'havia acudit mirar-ho així. Gràcies, Mireia! No es pas dolenta la nostàlgia, no!

      Elimina
  16. Altres temps, altres paisatges, altres persones (o no)...I és veritat, més somriures que recances.
    Eren temps diferents, una altre vida, com dius tu, però una vida força feliç...
    Carme, quan tenim molts records, vol dir que ja hem viscut moltes joventuts!!!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, M Roser, no em puc pas queixar... han estat "unes vides" molt felices, totes!
      I és cert, hem viscut moltes coses. Jo crec que els 60 anys em condeixen prou bé!

      Petons de bona nit!

      Elimina
  17. La nostàlgia, l'enyor no són dolents en sí mateixos. Però no deixen de ser records d'ahir. Bons records per compartir avui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no són dolents, gens. A vegades són bonics i tendres. A vegades tristos i molt sovint ambivalents, amb una mica de cada cosa. Bona nit Glòria!

      Elimina
    2. son vides viscudes per nosaltres
      ningu ens les pot pendre...
      nanit

      Elimina
    3. nanit, sargantana, ja les tenim per sempre...

      Elimina
  18. Altres carrers, altres somriures, altres absències, altres imatges, que conflueixen en l'avui.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari