dijous, 10 de maig del 2012

Mallerenga blava


Cant de la mallerenga  blava

Crida  i  xiscla  amb  veu  potent...  i  no sembla  pas  enfadada  sinó  contenta.

Amb  una branca,  algun cuc  que troba per  terra i les  engrunes de pa que li deixem,  en té  prou  per estar ben contenta.

Els  seus  ous  tenen  un diàmetre  comparable  a una moneda  d'un cèntim...  sí,  sí,  d'un cèntim.

Tan poqueta  cosa...  i tan  boniques  que són. 

48 comentaris:

  1. ens recorda l'importancia de les petites coses
    bon dia bonica

    ResponElimina
  2. Quin refilet més maco té el seu cant!!...
    Quàntes coses hem d'aprendre d'aquest petit ocellet que amb tant ben poc ja està content i a més amb el seu cant alegra els qui són a prop.
    L'has dibuixat molt maca aquesta mallerenga!!...M'agraden molt els seus colors!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! A vegades em sembla que dibuixo per emmirallar-me...

      Una abraçada

      Elimina
  3. Preciós! A casa sempre deien "Ai, sembles una mallerenga, amb tanta llenga" i no m'agradava gens perquè aquest ocell, com tan bé dius, refila amb un crit potent. Bon dia, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'agradava... però ara fa força gràcia! Bona tarda Sílvia!

      Elimina
  4. No em sembla pas tan petit un diàmetre de la mida d'una moneda de cèntim, per a l'ull d'un ocell!

    ResponElimina
  5. El món dels ocells és absolutament fascinant. A la seva bellesa natural, com és el cas d'aquesta mallarenga que ens portes avui amb el seu cant inclós, cal afegir les seves habilitats, esl seus prodigiosos reflexes, el regal que representa observar-los, escoltar-los i quedar-nos admirats, com tantes vegade, davant les meravelles de la naturalesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ells mateixos són una de les coses petites que ens poden fer viure un moment feliç.

      Elimina
  6. Aaaaaaah! Ja m'estranyava a mi, això passa per llegir posts a aquestes hores del matí, que els ulls ja no donen per més! Per ser ous, sí que són petits!!

    ResponElimina
  7. Qué bonics són els ocells quan poden volar en llibertat!! No m'ha agrat mai veure ocells (mixons que se'n diu a casa meva) tancats en una gàbia... i per desgràcia és que he vist més sovint... :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de gàbies, els ocells ben lliures, com nosaltres voldríem estar. A casa els posem unes casetes penjades de les branques per si s'animen a quedar-s'hi i així els tenim a prop, a prop i lliures.

      Elimina
  8. Hola Carmeta!!! fa dies que no et dic res perque estic distret pero tu tranqui he ? que te vinc a vore sempre que m'en recordo de Tu que es quasi sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel... sempre que véns ets benvingut i com els ocells lliure de venir quan et vingui de gust.. :)

      Elimina
  9. Molts (s)ous també tenen la grandària d'un cèntim.

    Bon dia!

    ResponElimina
  10. Els éssers petits són els que ens poden fer veure la gran bellesa de la vida.
    Estimar-los i ensenyar a cuidar-los és feina nostre.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  11. M'has regalat aquest cant de la mallerenga ...xisclo i canto com ella , imito bé...i bato les ales imaginaries i com ella potser afino el bec per encarar el dia de feina amb volàtil i petita il·lusió ocellaire moltes gràcies Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que vagi bé aquest dia agafat amb il·lusió ocellaire, Elfree... i gràcies pel somriure d'aquest comentari. Una abraçadeta, guapa!

      Elimina
  12. Respostes
    1. Aquest va ser un regal teu, per aquí no en veig... de cruixidells!

      Elimina
  13. Què bonics et queden sempre els ocells!! ;-))

    Ei, aquest és el que en Guillem reconeix, oi? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí aquest és un dels que reconeix... reconeix el pit-roig, les merles, les garses ... i potser els pardals... és un crack el Guillem i la seva mare també! :)

      Elimina
    2. I l'àvia, dona, i l'àvia... que si l'àvia fos com jo, crec que en Guillem i la seva mare no en reconeixerien pas tants :-DD

      Elimina
  14. No sé com és de veritat, aquest ocellet, però així pintada es veu preciosa.

    ResponElimina
  15. Potser que les coses petites siguin realment les més importants, gairabé sempre, les que ens fan més feliços.
    Bon cant el de la mallerenga!

    Bessets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que aquesta és una cosa que mai no acabem d'aprendre del tot... la de les coses petites i és molt important.

      Una abraçada.

      Elimina
  16. Saps, m'he posat a riure, i ara et diré per què. Una vegada vaig anar a veure Teatre de Guerrilla, aquí a Valls. I van demanar al públic que cantéssim la cançó del nostre poble. Ens miràvem uns als altres, i no sabíem què dir. I ells, amb el seu aire "catxondo": "No em digueu que no sabeu la Mallerenga"!!! I ja veus, avui estic rient arran del que tu m'has apropat.
    Petonsssss

    ResponElimina
  17. No cal que et digui Carme, que les petiteses són la meva debilitat i penso que són la sal de la vida, les coses que ens fan seguir fent camí...
    No sé que em va passar amb el post d'ahir, però la paraula llibertat m'agrada molt, si tothom en pogués gaudir, seria fantàstic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, ROSER, ahir volia comentar la teva paraula, BRESSOL, però no vaig poder trobar els comentaris per enlloc, ara en veure el que diu la CARME ho he recordat... En tot cas, una paraula molt maca, tant ella com les que se'n deriven... Bressolar, és preciós :-))

      Elimina
  18. M Roser... jo tampoc podia deixar-te comentaris ahir. Semblava que els haguessis inhabilitat... avui ho tornaré a provar. Gràcies guapa!

    ResponElimina
  19. Les mallarengues em recorden al Serrat... deu ser per alguna cançó, que ara no puc recordar, que en parla.... i deu ser preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... és la cançó de bressol del Serrat

      http://youtu.be/BpsXP0zeqZA

      "Por la mañana rocío,
      al mediodía calor,
      por la tarde los mosquitos:
      no quiero ser labrador".

      I jo que m'adormia entre els teus braços
      amb la boca enganxada en el teu pit.
      L'amor d'un home ja ens havia unit
      abans d'aquell matí d'hivern en què vaig néixer.
      El record d'aquell temps, el vent no l'arrossega:
      quan estalviaves pa per a donar-me mantega.

      Cançó de bressol que llavors ja em parlava
      del meu avi que dorm en el fons d'un barranc,
      d'un camí ple de pols, d'un cementiri blanc,
      i de camps de raïms, de blats i d'oliveres.
      D'una verge en un cim, de camins i dreceres,
      de tots els teus germans que van morir a la guerra.

      Ets filla del vent sec i d'una eixuta terra.
      D'una terra que mai no has pogut oblidar
      malgrat el llarg camí que et van fer caminar
      els teus germans de sang, els teus germans de llengua,
      i encara vols morir escoltant mallerengues
      coberta per la pols d'aquella pobra terra.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Oh, oh oh! Carme! Sí, sí, sí! Gràcies per recuperar-me-la! Ets una crack!

      Elimina
    4. Quin poeta, Serrat! Quin gran poeta...

      Elimina
    5. Ramon... glubs!!! ara no sé poas què ha passat amb el teu comentari!

      De res porquet, et vaig llegir i m'anava voltant pel cap la cançó, si no la trobo no em quedo tranquil·la.

      Serrat...és Serrat. Sempre bo d'escoltar i recordar.

      Elimina
  20. Carme, al meu poble, a la mallarenga li diem "Totestiu" pel so que fan quan refilen; sembla que diguen totestiu-totestiu. Així m'ho va ensenyar el meu iaio.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, com ara tot estiiiiiiiu tot estiiiiiiiu tot estiiiiiiu! :)

      Gràcies per la paraula regalada, Francesc! Això és un iaio, que ensenyi aquestes coses!

      Salut, Francesc, una abraçada.

      Elimina
  21. ja se sap....en el pot petit hi ha la bona confitura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que en deuen se de bons els ouets de mallerenga, tan petits... :)

      Elimina
  22. oh! un paint!
    d'ocellets no hi entenc gens, no havia sentit mai parlar de les mallerengues! maques!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari