Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008
Em vas oferir, rialler, les teves ulleres de sol per si volia protegir-me els ulls.
No, vaig dir-te, no cal... pensant que eren simplement unes ulleres de sol, però ara que me les miro bé, penso...
Qui sap si em vaig equivocar, i només de posar-me-les una estona, se m'hagués encomanat la teva mirada a la vegada inquieta i atenta, trapella i concentrada, riallera i màgica. Aquesta mirada que no deixa escapar res i que ho retorna tot amb una tendra bellesa.
Me les deixes un moment?
Una altra proposta de Relats conjunts
Aaaaaah amiga! Que hi ha ofertes que no es poden refusar! Millor que s'ho hagi repensat, que rectificar és de savis.
ResponEliminaRectificar és de savis!
Eliminala curiositat...ens fa picar, o ens pica la curiositat?
ResponEliminaEns fa picar... més aviat! I si no hi és ... ens fa perdre oportunitats!
EliminaDona, però si era així ja t'ho podia haver dit abans, no? ;p
ResponEliminaPotser no ho sabia... :)
EliminaFan pinta d'ulleres màgiques!
ResponEliminaHo semblen, oi?
EliminaAmb la de màgies i relats sucosos de tota mena que han protagonitzat aquestes ulleres.....no m'estranya el dubte....
ResponEliminam'ha agradat molt la teva segona proposta ( si fa o no fa com la primera...m'han agradat les dues)
Podria ser, oi, Elfree? :)
EliminaJo crec que sí te les deixarà, si no, ja parlaré jo amb ell.
ResponEliminaGràcies, Jp, per l'oferiment! Si no me les deixa, ja t'avisaré! he, he, he...
EliminaEstà bé això de d'encomanar-se mirades, no se m'hagés acudit mai...Ja miraré amb qui puc fer un intercanvi, que sempre va bé millorar la nostre percepció de les coses...
ResponEliminaPetons de bona nit.
Ara que tenim unes ulleres màgiques, val la pena d'aprofitar l'ocasió! Petons, M Roser!
EliminaMecatxis, se m'ha escapat un "de"...
ResponEliminaSegur que te les deixa! mai és tard per encomenar-se la trepelleria, el somriure,.... i tant!!
ResponElimina:) espero que sí!
EliminaEeeeeeh!!! I què? Què? funciona? Ulleres amb qualitats màgiques incorporades?? Si?? :-)))
ResponEliminaAix... i jo què sé... si funciona! encara no ho he provat mai! :)
EliminaNo calen les ulleres per encomenar somriures,
ResponEliminaja veus, ho acabes de fer tu ara mateix ;)
Va, i una tercera???
Bona nit, Carme, bessets!!
No se sap mai... aquestes ulleres amb mirada pròpia estant donant molt de si...
EliminaAquestes ullres estan donant joc. Va, Carme te les deixo una estona. :)
ResponEliminaGràcies, rafel! :)
EliminaNo sé jo si les mirades s'encomanen tan fàcilment... el que pot fer, és gaudir de la de l'altre sempre que ho vulgui!
ResponEliminaCatxis, Yáiza! Però és que aquestes ulleres son diferents, que no ho veus?
EliminaAra, gaudir de la mirada dels altres diferent de la nostra, també em sembla una bona idea, i no pas menys màgica que l'altra! :)
Has fet molt bé en demanar-li que et deixi les seves ulleres ... has encertat de ple.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Tu creus que me les deixarà? :) Bona nit. Pere!
EliminaMirar amb la mirada de l'altre pot ser un gaudi o un torment. N'has triat el gaudi. Bé!
ResponEliminaSinó quina gràcia té... no sé si conec la part tormentosa de mirar amb els ulls d'un altre, jo diria que no, sempre n'he tret més profit que altra cosa...
EliminaRectificar és de savis.
ResponElimina:) Gràcies!
EliminaSe m'havia escapat el teu relat! Sort perquè m'hauria perdut una mirada màgica.
ResponEliminaSí, sempre hi ha alguna mirada màgica!
EliminaNo ens podem resistir davant d'una mirada "riallera i màgica" , no sé de qui és aquesta frase però la vaig llegir un cop deia més o menys això:" la mejor manera de vencer en la tentación, es caer en ella". T'ha passat més o menys això? Feliç setmana Carme!!
ResponEliminaSaps de qui és? crec que és d'Òscar Wilde... vaja si no em falla la memòria. És una frase que m'agrada molt. No sé si és ben bé això, però m'agrada igualment.
ResponEliminaBona setmana, Marta!
Amb el pensament ja li fa un homenatge al propietari de les ulleres: 'mirada atenta, trapella i concentrada, riallera i màgica' i que després de mirar ho trasmuda tot en bellesa. Realment ha de ser algú interessant, per això segurament ella li demana les ulleres al darrer moment.
ResponEliminaMolt i molt xulo, Carme!
:)