diumenge, 20 de maig del 2012

Relats conjunts - Forgotten sunglasses - II

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008


Em vas  oferir,  rialler,  les  teves ulleres  de sol per  si volia protegir-me  els  ulls. 
No,  vaig  dir-te,  no cal...  pensant  que  eren simplement  unes ulleres de sol,  però ara  que me les  miro bé,  penso...
Qui sap  si em vaig  equivocar,  i  només de  posar-me-les una estona,  se m'hagués  encomanat  la  teva  mirada a la vegada  inquieta  i atenta,  trapella  i concentrada,  riallera  i màgica.  Aquesta  mirada  que no deixa  escapar  res  i que ho retorna  tot  amb  una tendra bellesa.

Me les  deixes un moment?

Una altra  proposta  de Relats  conjunts

36 comentaris:

  1. Aaaaaah amiga! Que hi ha ofertes que no es poden refusar! Millor que s'ho hagi repensat, que rectificar és de savis.

    ResponElimina
  2. la curiositat...ens fa picar, o ens pica la curiositat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens fa picar... més aviat! I si no hi és ... ens fa perdre oportunitats!

      Elimina
  3. Dona, però si era així ja t'ho podia haver dit abans, no? ;p

    ResponElimina
  4. Amb la de màgies i relats sucosos de tota mena que han protagonitzat aquestes ulleres.....no m'estranya el dubte....
    m'ha agradat molt la teva segona proposta ( si fa o no fa com la primera...m'han agradat les dues)

    ResponElimina
  5. Jo crec que sí te les deixarà, si no, ja parlaré jo amb ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jp, per l'oferiment! Si no me les deixa, ja t'avisaré! he, he, he...

      Elimina
  6. Està bé això de d'encomanar-se mirades, no se m'hagés acudit mai...Ja miraré amb qui puc fer un intercanvi, que sempre va bé millorar la nostre percepció de les coses...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que tenim unes ulleres màgiques, val la pena d'aprofitar l'ocasió! Petons, M Roser!

      Elimina
  7. Mecatxis, se m'ha escapat un "de"...

    ResponElimina
  8. Segur que te les deixa! mai és tard per encomenar-se la trepelleria, el somriure,.... i tant!!

    ResponElimina
  9. Eeeeeeh!!! I què? Què? funciona? Ulleres amb qualitats màgiques incorporades?? Si?? :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... i jo què sé... si funciona! encara no ho he provat mai! :)

      Elimina
  10. No calen les ulleres per encomenar somriures,
    ja veus, ho acabes de fer tu ara mateix ;)
    Va, i una tercera???

    Bona nit, Carme, bessets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se sap mai... aquestes ulleres amb mirada pròpia estant donant molt de si...

      Elimina
  11. Aquestes ullres estan donant joc. Va, Carme te les deixo una estona. :)

    ResponElimina
  12. No sé jo si les mirades s'encomanen tan fàcilment... el que pot fer, és gaudir de la de l'altre sempre que ho vulgui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Catxis, Yáiza! Però és que aquestes ulleres son diferents, que no ho veus?

      Ara, gaudir de la mirada dels altres diferent de la nostra, també em sembla una bona idea, i no pas menys màgica que l'altra! :)

      Elimina
  13. Has fet molt bé en demanar-li que et deixi les seves ulleres ... has encertat de ple.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
  14. Mirar amb la mirada de l'altre pot ser un gaudi o un torment. N'has triat el gaudi. Bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinó quina gràcia té... no sé si conec la part tormentosa de mirar amb els ulls d'un altre, jo diria que no, sempre n'he tret més profit que altra cosa...

      Elimina
  15. Se m'havia escapat el teu relat! Sort perquè m'hauria perdut una mirada màgica.

    ResponElimina
  16. No ens podem resistir davant d'una mirada "riallera i màgica" , no sé de qui és aquesta frase però la vaig llegir un cop deia més o menys això:" la mejor manera de vencer en la tentación, es caer en ella". T'ha passat més o menys això? Feliç setmana Carme!!

    ResponElimina
  17. Saps de qui és? crec que és d'Òscar Wilde... vaja si no em falla la memòria. És una frase que m'agrada molt. No sé si és ben bé això, però m'agrada igualment.

    Bona setmana, Marta!

    ResponElimina
  18. Amb el pensament ja li fa un homenatge al propietari de les ulleres: 'mirada atenta, trapella i concentrada, riallera i màgica' i que després de mirar ho trasmuda tot en bellesa. Realment ha de ser algú interessant, per això segurament ella li demana les ulleres al darrer moment.

    Molt i molt xulo, Carme!

    :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari