Sense substrat
ni terra, ni aliment.
Pedres i flors.
La pedra a tot el mur.
Les flors només un punt.
PD: Participeu a votar la paraula que Roda el món i torna al blog aPARAULARÀ el dia 9 de maig. Trieu la que més us agradi.
la pedra bressol de vida
ResponEliminaMalgrat la duresa...
EliminaHas pintat una sempreviva??
ResponEliminaEn vaig collir un esqueix petit, petit i ara tinc tot el jardí ple, sense gairebé arrelar ha anat saltant d’un cantó a un altre . Aquesta setmana ja comencen a obrir-se les flors grogues.
Bon cap de setmana!!!!
carme, doncs no t'ho podria assegurar, però crec que no ho era... jo diria que no conec el nom d'aquesta flor, però l'he vist moltes vegades. Al camp més que als jardins.
EliminaFlors ardides, molt ardides.
ResponEliminaI tant que sí, admirables!
EliminaSempre m'han impressionat aquestes plantes que creixen al mig de les roques, sense que hi hagi terra... les admiro!
ResponEliminaVaig a veure que és això d'aparaularà!
Jo també les admiro!
EliminaFlors supervivents, sens dubte, que a l'igual que altres éssers vius, s'arrapen a la vida en unes condicions que semblen impossibles.
ResponEliminaAh, i maquíssim el gatet i l'aquarel·la del post anterior; per algun problema tècnic em va ser impossible que prosperés el comentari que hi deixava.
Bon cap de setmana i una abraçada!
Gràcies, galionar! Tens raó, hi ha un munt d'éssers vius que viuen en condicions que semblen impossibles.
EliminaBon cap de setmana i una abraçada...
Què maques són! I valentes!... I fortes, humils, senzilles!
ResponEliminaI l'aquarel·la... ai, em repeteixo sempre, però és que m'agraden tant!! :-))
Gràcies, Assumpta!
EliminaAmb força sobreviuen a tot, sense perdre ni una mica de la seva bellesa, potser aquest coratge les fa encara més boniques.
ResponEliminaUna aferradeta forta!
Un puntet d'orgull pel seu coratge les fa mantenir més dretes, potser...
EliminaHem d'aprendre de les flors que apareixen triomfants entre les pedres...!
ResponEliminaabraçada de maig a raig!
Potser si que haurem d'aprendre a arrelar a les pedres... Elfree!
EliminaDe vegades , una petita llavor perduda enmig de les roques, es pot transformar en una preciosa flor
ResponElimina, que ha après a sobreviure en condicions adverses...La natura ens dona lliçons de com podem adaptar-nos a les circumstàncies de la vida...
Petons.
Petons M Roser! Lliçons difícils d'aprendre... pels humans.
EliminaXq poden sortir flors ben belles entre les roques, per molt difícil que ho tinguin.
ResponEliminaValentes, elles!
EliminaToc de color i bri d'esperança.
ResponEliminaQue no ens falti mai cap de les dues coses!
EliminaUn missatge que ens ha d'encoratjar per comprendre, que entre allò que hom creu que no pot haver-hi res, en neix vida i bellesa. Que bonic!!!
ResponEliminaEl missatge d'unes flors valentes!
EliminaQuina vitalitat encomiable!
ResponEliminaUnes floretes valentes. Un bon exemple.
I se'n surten molt bé, estaven fantàstiques, grogues i fresquetes... :)
EliminaUn punt de llum són les flors, que atrauen de manera poderosa la mirada.
ResponEliminaNo podem deixar de veure-les ni de mirar-les... un punt d'atracció!
EliminaJo tinc una foto d'una rosella al mig d'un aparcament. Llàstima que no es pugi enganxar! Em va fer molta gràcia.
ResponEliminaDoncs sí que té mèrit, també! Una rosella vermella i lluenta en mig de l'asfalt ...
Elimina