dissabte, 5 de maig de 2012

Flors entre les pedres


Sense  substrat
ni terra,  ni aliment.
Pedres  i flors.
La pedra  a tot el mur.
Les flors només un punt.

PD:  Participeu  a votar  la paraula  que Roda el món i torna al blog  aPARAULARÀ  el dia 9  de maig.  Trieu la que més us agradi.

30 comentaris:

  1. Has pintat una sempreviva??
    En vaig collir un esqueix petit, petit i ara tinc tot el jardí ple, sense gairebé arrelar ha anat saltant d’un cantó a un altre . Aquesta setmana ja comencen a obrir-se les flors grogues.
    Bon cap de setmana!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. carme, doncs no t'ho podria assegurar, però crec que no ho era... jo diria que no conec el nom d'aquesta flor, però l'he vist moltes vegades. Al camp més que als jardins.

      Elimina
  2. Sempre m'han impressionat aquestes plantes que creixen al mig de les roques, sense que hi hagi terra... les admiro!
    Vaig a veure que és això d'aparaularà!

    ResponElimina
  3. Flors supervivents, sens dubte, que a l'igual que altres éssers vius, s'arrapen a la vida en unes condicions que semblen impossibles.
    Ah, i maquíssim el gatet i l'aquarel·la del post anterior; per algun problema tècnic em va ser impossible que prosperés el comentari que hi deixava.
    Bon cap de setmana i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, galionar! Tens raó, hi ha un munt d'éssers vius que viuen en condicions que semblen impossibles.

      Bon cap de setmana i una abraçada...

      Elimina
  4. Què maques són! I valentes!... I fortes, humils, senzilles!

    I l'aquarel·la... ai, em repeteixo sempre, però és que m'agraden tant!! :-))

    ResponElimina
  5. Amb força sobreviuen a tot, sense perdre ni una mica de la seva bellesa, potser aquest coratge les fa encara més boniques.

    Una aferradeta forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un puntet d'orgull pel seu coratge les fa mantenir més dretes, potser...

      Elimina
  6. Hem d'aprendre de les flors que apareixen triomfants entre les pedres...!
    abraçada de maig a raig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si que haurem d'aprendre a arrelar a les pedres... Elfree!

      Elimina
  7. De vegades , una petita llavor perduda enmig de les roques, es pot transformar en una preciosa flor
    , que ha après a sobreviure en condicions adverses...La natura ens dona lliçons de com podem adaptar-nos a les circumstàncies de la vida...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petons M Roser! Lliçons difícils d'aprendre... pels humans.

      Elimina
  8. Xq poden sortir flors ben belles entre les roques, per molt difícil que ho tinguin.

    ResponElimina
  9. Toc de color i bri d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no ens falti mai cap de les dues coses!

      Elimina
  10. Un missatge que ens ha d'encoratjar per comprendre, que entre allò que hom creu que no pot haver-hi res, en neix vida i bellesa. Que bonic!!!

    ResponElimina
  11. Quina vitalitat encomiable!
    Unes floretes valentes. Un bon exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I se'n surten molt bé, estaven fantàstiques, grogues i fresquetes... :)

      Elimina
  12. Un punt de llum són les flors, que atrauen de manera poderosa la mirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem deixar de veure-les ni de mirar-les... un punt d'atracció!

      Elimina
  13. Jo tinc una foto d'una rosella al mig d'un aparcament. Llàstima que no es pugi enganxar! Em va fer molta gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que té mèrit, també! Una rosella vermella i lluenta en mig de l'asfalt ...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari