diumenge, 27 de maig del 2012

El porxo de l'entrada - 2 versions






M'agradaria  haver-me  endut aquell  follet  que  voltava per  aquest  porxo. Era  ell  que feia  que  s'arrapessin les enfiladisses  a la paret per  créixer  ben amunt  i era  ell que posava els  penjollets de  gessamí que ens  perfumaven el pas. Jo li demanaria que  em perfumés els  matins de paraules boniques  i  que  m'arrapés  els  versos a la pell  perquè em poguessin créixer  ben  amunt,  ben  bé  com les  plantes enfiladisses.

36 comentaris:

  1. Ma mare posava flors de gessamí a la meua tauleta de nit per espantar els mosquits. Ara posem un aparellet amb una pastilleta que espanta els mosquits i les persones també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina diferència d'olors! Jo prefereixo el gessamí... funcionava? ;)

      Elimina
    2. Amb els mosquits de la Canal de Navarrés si més no.

      Elimina
    3. Decidit, plantaré un gessamí, que no en tinc cap! :)

      Elimina
  2. Menys mal que no ens fas triar quin ens agrada més, perquè me'ls miro, me'ls miro i tots dos m'agraden moltíssim... No sé com ho fas, però aconsegueixes un efecte total, entre el dibuix i la pintura, que m'encanta!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer, és més lluminós i va ser el que vaig fer primer. Però em semblava que no donava la idea de porxo... la llum estava massa igual a tot arreu. El segon va ser un intent d'enfosquir el fons del porxo i també canviar una mica la composició. :) Gràcies, Assumpta!

      Elimina
  3. Amb el teu permís, li demanaré al follet el mateix que li demanes tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartirem follet, Noves flors, segur que tindrà màgia per a les dues... si el trobem i ens arriba a fer cas... :)

      Elimina
  4. Però si el follet el portes a dins amb tu, Carme! De fet, sospito que ets tu mateixa. Si no, com en hauria arribat el perfum de les teves paraules boniques i aquessts versos-prosa que se'ns arrapen ben amunt?
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que aquesta és una de les coses més dolces que m'han dit, galionar. Gràcies, guapíssima, una abraçada una mica llarga i ben forta!

      Elimina
  5. M'agraden totes les versions! em regalés la darrera? te l'agafaré si no t'importa potser un dia en faré un escrit ....versos arrapats a la pell que et florissin paraules aflorant als llavis somrients enfiladisses....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, te la regalo, com a imatge d'ordinador i en paper i tot si t'agrada tenir-lo... amb molt de gust. Ja espero l'escrit.

      Elimina
  6. Com diu l'Assumpta, sort que no ens en fas escollir una o altra. Són maquíssims tots dos!
    Que acabis de passar un bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mc! Bona tarda de diumenge i bona setmana, maco!

      Elimina
  7. Jo també penso que el follet ets tu.
    En aquest porxo hi veig tranquil·litat, i m'imagino assegut amb un llibre, escoltant música o xerrant amb un bon amic,parlant de coses abstractes o potser banals.
    Amb una petita brisa acaronant els gessamins per fer-nos arribar el seu dolç perfum.
    Gràcies, Carme. Per fer-me sentir bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo vaig seure en el mateix porxo per pintar-lo. El vaig dibuixar des de fora, i quan el vaig tenir dibuixat em vaig ficar dins per pintar-lo, amb la foto que acabava de fer, al davant... :)

      Elimina
  8. Pot haver tantes versions com ulls que ho miren! M'han vingut ganes d'asseure'm en aquest porxo i mirar a veure si trobo al follet!!!! :P

    ResponElimina
  9. Els follets són una mica trapelles i no se deixen veure gairebé mai...
    Doncs jo si que em mullaré, tots dos m'agraden, però jo trio el primer, és més lluminós...
    Petons Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó és més lluminós! però no es veu la profunditat del porxo ni l'ombra que hi havia dins... a l'altre tampoc massa. Petons guapa!

      Elimina
  10. un esmorzar tranquil, sense presses i amb bona companyia seria el punt àlgid del porxo proposat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho vam demanar que ens deixessin esmorzar al porxo, segur que hauria estat una bona idea!

      Elimina
  11. Puc tots tres, Carme?
    És que m´agradan els dibuixos de línees simples
    i ja que ens ho mostres, també m'enamora.

    Una aferradeta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots, pots, :) aquests dibuixos sense pintar ja no existeixen en realitat, només n'existeix la foto...

      Bona nit, preciosa, un petó!

      Elimina
  12. A mi també m'agraden totes les versions

    ResponElimina
  13. Tu no has de menester cap follet! Ho fas molt bé tu soleta!
    Penso que potser tenen raó la Galionar i en Pep...i el follet ets tu.
    Ah! i les dues terrasses son prou acollidores. Em quedo amb les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si en llegir-vos, me l'espanteu, i creurà, de veritat, que ja no el necessito...

      És que sou terribles, eh? :)

      Gràcies, Glòria, moltíssimes! Una abraçada!

      Elimina
  14. M'agraden molt la taula i les cadires de ferro forjat!! I tot el porxo, en general... Saps? He acabat de llegir un llibre on la protagonista dibuixa i pinta. M'ha fet pensar en tu, i fins i tot m'han vingut ganes de posar-m'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Tot és posar-s'hi, Yaizeta... si en tens ganes fes-ho, jo passo estones molt maques!

      Elimina
    2. Em penso que avui hi he somiat i tot!! Maleït llibre! He somiat amb aquarel·les, i ara m'acaba de venir al cap. Ai, ai... és que jo no en sé gaire, de dibuixar. Ma mare pinta a l'oli, a casa, sense grans aspiracions. Però quan va començar (fa uns quants anys, no gaires...) es va passar una bona temporada amb carbonets i altres fins que va tenir per mà el dibuix, i llavors li van deixar agafar els pinzells. Em penso que jo no toco una aqüarel·la des que era una mocoseta, i des que vaig acabar la ESO (que fèiem Plàstica) no he fet res més. Però no se'm donava malament, llavors!

      Elimina
    3. Jo sóc molt més anàrquica que la teva mare i he agafat els pinzells quan m'ha vingut de gust i no pas quan estava preparada... de fet, tampoc fa massa que vaig començar i no he anat a cap classe, he utilitzat el refrany aquell de "Fent i desfent aprèn l'aprenent"

      Segur que ningú m'hagués aconsellat començar amb el Paint i dibuixant amb el ratolí normal... és de bojos, però així ho vaig fer :)

      El sistema va a persones, n'hi ha de disciplinats i va a classe i altres... com jo que jugo i jugo... i al final també aprenc...

      Elimina
  15. M'encanta el primer...Pot ser perquè em recorda un brodat minuciós de mig punt de creu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas somriure... un brodat de mig punt de creu :) també m'agradaria fer-lo, també!

      Elimina
  16. Se m'ha avançat la Galionar. perquè més o menys et volia dir el mateix. No cal que demanis ajuda a ningú. Només has de intentar no oblidar el do que tens i no deixar-lo adormir.
    Un petonico ben fort.Mua!!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari