M'agradaria haver-me endut aquell follet que voltava per aquest porxo. Era ell que feia que s'arrapessin les enfiladisses a la paret per créixer ben amunt i era ell que posava els penjollets de gessamí que ens perfumaven el pas. Jo li demanaria que em perfumés els matins de paraules boniques i que m'arrapés els versos a la pell perquè em poguessin créixer ben amunt, ben bé com les plantes enfiladisses.
Ma mare posava flors de gessamí a la meua tauleta de nit per espantar els mosquits. Ara posem un aparellet amb una pastilleta que espanta els mosquits i les persones també.
ResponEliminaQuina diferència d'olors! Jo prefereixo el gessamí... funcionava? ;)
EliminaAmb els mosquits de la Canal de Navarrés si més no.
EliminaDecidit, plantaré un gessamí, que no en tinc cap! :)
EliminaMenys mal que no ens fas triar quin ens agrada més, perquè me'ls miro, me'ls miro i tots dos m'agraden moltíssim... No sé com ho fas, però aconsegueixes un efecte total, entre el dibuix i la pintura, que m'encanta!! :-))
ResponEliminaEl primer, és més lluminós i va ser el que vaig fer primer. Però em semblava que no donava la idea de porxo... la llum estava massa igual a tot arreu. El segon va ser un intent d'enfosquir el fons del porxo i també canviar una mica la composició. :) Gràcies, Assumpta!
EliminaAmb el teu permís, li demanaré al follet el mateix que li demanes tu.
ResponEliminaCompartirem follet, Noves flors, segur que tindrà màgia per a les dues... si el trobem i ens arriba a fer cas... :)
EliminaPerò si el follet el portes a dins amb tu, Carme! De fet, sospito que ets tu mateixa. Si no, com en hauria arribat el perfum de les teves paraules boniques i aquessts versos-prosa que se'ns arrapen ben amunt?
ResponEliminaUna abraçada!
Em sembla que aquesta és una de les coses més dolces que m'han dit, galionar. Gràcies, guapíssima, una abraçada una mica llarga i ben forta!
EliminaM'agraden totes les versions! em regalés la darrera? te l'agafaré si no t'importa potser un dia en faré un escrit ....versos arrapats a la pell que et florissin paraules aflorant als llavis somrients enfiladisses....
ResponEliminaElfree, te la regalo, com a imatge d'ordinador i en paper i tot si t'agrada tenir-lo... amb molt de gust. Ja espero l'escrit.
EliminaCom diu l'Assumpta, sort que no ens en fas escollir una o altra. Són maquíssims tots dos!
ResponEliminaQue acabis de passar un bon diumenge, Carme.
Gràcies, Mc! Bona tarda de diumenge i bona setmana, maco!
EliminaJo també penso que el follet ets tu.
ResponEliminaEn aquest porxo hi veig tranquil·litat, i m'imagino assegut amb un llibre, escoltant música o xerrant amb un bon amic,parlant de coses abstractes o potser banals.
Amb una petita brisa acaronant els gessamins per fer-nos arribar el seu dolç perfum.
Gràcies, Carme. Per fer-me sentir bé.
Doncs jo vaig seure en el mateix porxo per pintar-lo. El vaig dibuixar des de fora, i quan el vaig tenir dibuixat em vaig ficar dins per pintar-lo, amb la foto que acabava de fer, al davant... :)
EliminaPot haver tantes versions com ulls que ho miren! M'han vingut ganes d'asseure'm en aquest porxo i mirar a veure si trobo al follet!!!! :P
ResponEliminaAvisa'm si el trobes, nina!
EliminaEls follets són una mica trapelles i no se deixen veure gairebé mai...
ResponEliminaDoncs jo si que em mullaré, tots dos m'agraden, però jo trio el primer, és més lluminós...
Petons Carme.
Tens raó és més lluminós! però no es veu la profunditat del porxo ni l'ombra que hi havia dins... a l'altre tampoc massa. Petons guapa!
Eliminaun esmorzar tranquil, sense presses i amb bona companyia seria el punt àlgid del porxo proposat.
ResponEliminaNo ho vam demanar que ens deixessin esmorzar al porxo, segur que hauria estat una bona idea!
EliminaPuc tots tres, Carme?
ResponEliminaÉs que m´agradan els dibuixos de línees simples
i ja que ens ho mostres, també m'enamora.
Una aferradeta!!
Pots, pots, :) aquests dibuixos sense pintar ja no existeixen en realitat, només n'existeix la foto...
EliminaBona nit, preciosa, un petó!
A mi també m'agraden totes les versions
ResponEliminaGràcies, Khalina!
EliminaTu no has de menester cap follet! Ho fas molt bé tu soleta!
ResponEliminaPenso que potser tenen raó la Galionar i en Pep...i el follet ets tu.
Ah! i les dues terrasses son prou acollidores. Em quedo amb les dues.
A veure si en llegir-vos, me l'espanteu, i creurà, de veritat, que ja no el necessito...
EliminaÉs que sou terribles, eh? :)
Gràcies, Glòria, moltíssimes! Una abraçada!
M'agraden molt la taula i les cadires de ferro forjat!! I tot el porxo, en general... Saps? He acabat de llegir un llibre on la protagonista dibuixa i pinta. M'ha fet pensar en tu, i fins i tot m'han vingut ganes de posar-m'hi!
ResponElimina:) Tot és posar-s'hi, Yaizeta... si en tens ganes fes-ho, jo passo estones molt maques!
EliminaEm penso que avui hi he somiat i tot!! Maleït llibre! He somiat amb aquarel·les, i ara m'acaba de venir al cap. Ai, ai... és que jo no en sé gaire, de dibuixar. Ma mare pinta a l'oli, a casa, sense grans aspiracions. Però quan va començar (fa uns quants anys, no gaires...) es va passar una bona temporada amb carbonets i altres fins que va tenir per mà el dibuix, i llavors li van deixar agafar els pinzells. Em penso que jo no toco una aqüarel·la des que era una mocoseta, i des que vaig acabar la ESO (que fèiem Plàstica) no he fet res més. Però no se'm donava malament, llavors!
EliminaJo sóc molt més anàrquica que la teva mare i he agafat els pinzells quan m'ha vingut de gust i no pas quan estava preparada... de fet, tampoc fa massa que vaig començar i no he anat a cap classe, he utilitzat el refrany aquell de "Fent i desfent aprèn l'aprenent"
EliminaSegur que ningú m'hagués aconsellat començar amb el Paint i dibuixant amb el ratolí normal... és de bojos, però així ho vaig fer :)
El sistema va a persones, n'hi ha de disciplinats i va a classe i altres... com jo que jugo i jugo... i al final també aprenc...
M'encanta el primer...Pot ser perquè em recorda un brodat minuciós de mig punt de creu.
ResponEliminaEm fas somriure... un brodat de mig punt de creu :) també m'agradaria fer-lo, també!
EliminaSe m'ha avançat la Galionar. perquè més o menys et volia dir el mateix. No cal que demanis ajuda a ningú. Només has de intentar no oblidar el do que tens i no deixar-lo adormir.
ResponEliminaUn petonico ben fort.Mua!!!!!
Gràcies, Montse! Un petonàs fort...
Elimina