dimarts, 22 de maig del 2012

Poble nou


La memòria és una forma d'amor.

Josif Brodskij, escriptor rus d'origen jueu (1940-1996)




Rebo  cada  dia  el correu  de  minimalia  i  de tant  en tant  em tempta  compartir  la citació  amb  vosaltres.  Aquesta  d'aquest  dilluns  que  acaba de passar,  m'ha  portat  dubtes  i reflexions.  La  memòria  com una forma d'amor...  m'agrada  llegir-ho  així,  perquè  m'agrada  la memòria,  m'agrada recordar  i tenir  munts  de coses  emmagatzemades,  a punt  per  quan les  necessites  o les  vols utilitzar.  Hi ha gent  que  diem que tenim memòria  (o al menys  en teníem)  i  hi ha  persones que  diuen que no en tenen.  En  tots  dos  casos  la memòria  és  molt  selectiva  i jo  recordo  molt les  coses  que he  "viscut" endins,  no tant les  coses  que  he vist o   algunes  qüestions  més  intel·lectuals,  que  tinc  tendència  a oblidar-les  més.  Per  a mi  té  molt de sentit  aquesta  frase...  però  penso  que no per  tothom  l'ha  de tenir.  Quin sentit  li trobeu,  vosaltres?

La  memòria pinta a tot  color  els  moments  viscuts,   per poder reviure'ls, per regalar-los  i compartir-los.  

44 comentaris:

  1. Jo diria que la memòria és una forma d'amor de la manera que tu l'entens. Recordar les vivències, les persones i tot allò que ens ha marcat és retenir-ho, no deixar-ho marxar i, per tant, estimar-ho. Recordar qui era el número 1 a la llista musical tal setmana o els quatre actors principals d'una pel·lícula vista fa 20 anys no serveix per res, només per tenir-ho, per fer-ho servir si s'escau, per aprofitar aquestes capacitats que tenim. Però són dades, això les màquines també ho fan, recorden tot de dades objectives. Però recordar com ens amanyagava el cap la nostra besàvia, la ràbia que ens feia, i quantes vegades hi pensem perquè la trobem a faltar, això, de moment, no ho pot fer cap màquina. Nosaltres sí. És una de tantes maneres que tenim de demostrar l'amor, no oblidant aquestes coses. Mentre el sistema no ens falli...

    ResponElimina
  2. Si és una forma d´amor, recordem tot el que ens ha fet sentir bé i suavitza tot el que ens anat menys bé.
    Ahhh i és selectiva quan no ens convé ;)

    M´encanten els nous colors Carme!!

    Bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. És selectiva sempre... hi va al seu rotllo... a vegades quan ens convé i a vegades quan no ens convé.

      Elimina
  3. Recordar és estimar? Potser sí, fer memòria d'una persona o un fet determinat és un homenatge i pot ser un acte d'amor.
    Però cal anar amb compte perquè també fem memòria del que odiem ... i molt.
    La memòria és una forma d'amor sobretot si conserva i guarda les nostres arrels.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordar allò que estimes és estimar i recordar allò que odies és odiar... vaja, suposo que deu ser així.

      Jo no faig gaire memòria d'allò que odio, de fet em sembla que odio poques coses...

      Bon dia, Pere.

      Elimina
  4. Hauria de ser una forma d'amor, i ho és, però com diu en Pere, a vegades, massa, es converteix en una font de desamor.

    (M'ha agradat retrobar el Poblenou del Delta en la teua interpretació. Records de jove, fins i tot de quan encara es dia Villafranco :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En una font de desamor, quan les coses et fan mal... potser sí, de desamor o de tristesa... fins aquí si que hi arribo, miquel.

      M'alegro que la memòria, en aquest cas del Poble nou, t'hagi portat bons records.

      Elimina
  5. Recordar per mi és segurament més important que tenir memòria. Memòria de coneixements que no en tinc massa, ho pots solucionar consultant un llibre o internet. Ara , recordar un gest, una paraula, un fet, una persona, un dolor o una alegria per mi té més importància. Deixar-te arrossegar per reviure un trosset del passat o ajudar-te a somiar en un futur...

    De totes les malalties que es poden tenir la pèrdua de memòria és la que més pànic em fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? hi ha persones que no recorden gaire ni tan sols això que dius: un gest, una paraula, un fet... per tant dedueixo que no tenen tanta memòria com jo, (també podria pensar que la tenen selectiva per altres coses).

      A mi també em fa molta por la pèrdua de memòria...

      Elimina
  6. Completament d'acord amb la Quadern de Mots i en Xexu...Carme, gràcies per despertar-me el dia amb bellesa artística i intel·lectual. La teva entrada m'ha recordat una entrada al miramelsmots de fa temps que deia: "La mala vida la va enfarfegar com l'allioli. Sempre més dugué aquell regust del passat a la llengua." Un petonàs, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Quina frase! No sé perquè em fa pensar que a vegades fins i tot la "bona" vida, i les bones intencions i les ganes de fer bé les coses, i l'estimació i tot també enfarfega amb un regust que no hauria de tenir... o que mai no hauríem pensat que tindria...

      Un petó, guapíssima!

      Elimina
    2. un regust de mel espessa, enganxosa, però dolça, moooooolt dolça!...

      Elimina
  7. La memòria ho és tot. M'agrada molt aquesta frase de la Núria, la memòria de vegades també duu regustos d'un passat enfarfegós que voldríem oblidar però que per sort recordem per saber que no el volem tornar a tastar. Per tant, és amor. Me'n vaig a pintar el dia amb més alegria després de passar per aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és així, i pots pintar el dia una mica millor... ja estic contenta, Silvia. petonet dolç, bonica!

      Elimina
  8. "Sempre estas parlant del passat Tu!! estas malalt del coco !!! sempre recordant coses que van passar i que no tenen importancia ja . Ets un obsessiu, un malalt mental!!! .Va dir Ell,... i jo vaig pensar: si no em recordés de que un dia et vaig estimar ,pedaç de fil de puta!!, et foteria un jec que t'enviaria a l'Hospital!!. Si no em recordes d'aquelles coses seria com tu , un materialista fill de la gran Ramera, que esta orgullós de fer de cap de personal i despedir a 40 persones cada dia .... No te jode el Tio!!!??? Semejante mamón!! el trabajo te pule , el trabajo dignifica , el trabajo da esplendor... por que no te cuelgas de los guevos i te pones a girar como un ventilador tropical hijo de la gran Puta!!! anda ya con el trabajo !!! menudo invento !!!
    Gracias Pepe. Por recordar-nos siempre que exististe i dijiste lo que te dió la gana!!!Pa Joder!!!

    ResponElimina
  9. Coi, Miquel Àngel... quins regalets em deixes... no tenim un bon dia, oi?

    Puc deixar-te una abraçada consoladora?

    ResponElimina
  10. També pot ser una venjança, Carme, com l'oblit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... però no m'agrada gaire pensar en venjances, prefereixo entendre els oblits d'una altra manera... :)

      Elimina
  11. M'oblidava de dir-te que també m'agrada el negatiu del dibuix d'avui. Potser per la reminiscència continguda en el paper que utilitzes i en el traç del llapis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? un oblit dels que m'agraden, rectificat a temps! Gràcies, preciosa!

      Elimina
  12. Jo no acabe d'entendre la frase, potser massa profunda per a la meua capacitat.

    Per cert, qui és Pepe?

    ResponElimina
  13. Jo sóc una d'aquestes persones amb problemes de memòria. Tanmateix, hi ha moments viscuts, petits i alhora emotius, interioritzats de tal manera que viuen per l'amor que els tinc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha moments que no volem perdre i que la memòria guarda com un tresor.

      Elimina
  14. No hi havia pensat mai en aquest sentit de la frase, però crec que està molt encertat. Tot i això també pots recordar coses desagradables i llavors l'amor ja no hi és tan present, no? Quan alguna cosa et queda gravada a la memòria pot ser bo o per dolent, a mi m'agrada més recordar coses boniques.... i fer ús de la frase que ens has posat!

    M'ha encantat el dibuix d'avui mostrant aquest procés que mai es veu.... Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és millor recordar coses boniques, Alba, encara que totes les coses no siguin sempre boniques...

      Elimina
  15. Jo també la vaig llegir aquesta cita i me la vaig apuntar...
    Dius que la memòria és selectiva, però no sempre, perquè jo la tinc, de moment, força bona i també recordo situacions negatives(i aquestes no me les estimo gaire)...Suposo que depen de la persona, per això penso que el sol fet de recordar no ho seria sempre, una forma d'amor. Una cosa seria recordar i prou i l'altre recrear-te en el record...
    Si que és veritat, que les coses i les persones que has estimat, les recordes d'una manera especial i aleshores la frase seria molt encertada...
    Tot molt filosòfic!!!
    I guapa com sempre l'aquarel·la, sembla l'església de Poble Nou del Delta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La memòria és selectiva sempre, M Roser, no vull dir selectiva de les coses bones, vull dir selectiva d'allò que ens importa, sigui bo o dolent. Dues persones escolten una mateixa conferència o conversa i cadascuna en retindrà allò que més li hagi interessat. No t'ha passat mai retrobar gent amb qui has tingut coses en comú i adonar-te que algunes coses les recordem tots, però moltes les recordem diferent?

      I l'aquarel·la és del Poble Nou del delta.

      Elimina
    2. Ja m'ho semblava, és que tinc uns amics que hi viuen...

      Elimina
  16. És a la memòria on viuen els nostres, és allí on podem llimar les arestes i reviure'n les meravelles. Una gran frase, gràcies! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Clí! ben treballada, oi? si en podem fer de coses amb ella!

      Elimina
  17. Es tant enigmàtica la memòria! Pots tenir memòria de dades, memòria afectiva, memòria visual... i de cop i volta... Plof! evaporar-se a vegades lentament, amb temps. O senzillament tant ràpid, que costa de pair. No ser si hi ha res més dur que quan vaig veure que la mare no em coneixia; no sabia qui era, ni el meu nom... Es cert que en el proces de certes malalties la memòria retrocedeix en el temps i es viu en el passat. Per això penso que es molt important que tot el que seleccionem, si es pot seleccionar, estigui ple d'amor. Encara que ser que això es utopia, si la malaltia de la mare es hereditària, no voldria patir revisquent mals records. Per això intento evadir-los.

    Uff! quina parra-fada.
    Bon cap vespre a tothom. Vaig a recarregar la "memòria" disfrutant mentre preparo el sopar amb amor pels qui estimo.
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, s'evapora la memòria, poc a poc, amb el temps... o ben de pressa... és una de les coses més tristes que ens poden passar. Jo també ho he viscut amb la mare.

      Elimina
  18. No estaria gaire d'acord amb la frase, Carme. Penso que gràcies a la memòria podem reviure una part determinada del passat tantes vegades com vulguem, que la seva vessant selectiva ens el pot distorsionar al seu capritx i fer-ne versions paral·leles, però que tant podem tornar a viure els bons moments com els dolents. I que de vegades no és precisament l'amor el que recordem... Això sí, quan conscientment volem reviure l'amor, és com si el tornéssim a viure.
    Gràcies per haver-me fet pensar una mica. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, Montse primer havia interpretat la frase d'una altra manera... mentre estimem, en present, no pas en passat, és quan la memòria ens ajuda (si volem) a estimar millor... però cadascú ho veu a la seva manera. Després he vist l'altra possibilitat que podem estimar amb la memòria als que ja no hi són. Com dius i com ja han dit amb la memòria podem fer moltes altres coses, clar, però la memòria és important per estimar.

      Elimina
  19. La memòria com a art de recreació -i de creació, doncs- té aquesta gràcia: la de reproduir un model sense poder ésser-li del tot fidel.

    ResponElimina
  20. Però no tenim la capacitat de filtra-hi només el que voldriem per ser encara més perfecte.

    ResponElimina
  21. No, mai no la podem controlar del tot, filtra i selecciona el que volem però inconscientment.

    ResponElimina
  22. No sé si la memòria és una forma d'amor... La veritat és que mai m'ho havia plantejat... I, de fet, em costa imaginar una relació entre ambdues coses...
    Però bé, suposo que vol dir que quan estimem algú, recordem més els detalls que s'hi relacionen, les experiències viscudes amb aquest "algú"...

    Mira... a mesura que ho escric, penso que sí, que és cert... :-)

    Ara bé, la memòria és tan complicada!!... Jo tinc moltíssima memòria per detalls (coses que, per a mi, han estat positives o negatives... m'és més difícil recordar allò que em deixa indiferent) Una frase que m'ha fet somriure, un comentari que m'ha agradat o que m'ha entristit...

    En canvi, sóc un desastre total i absolut (terrible!!) per recordar dates objectives. No puc recordar un telèfon si no dono "significat" a les seves xifres, per parelles per exemple... no sé un "92" és l'any de les olimpíades de Barcelona i coses així :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc m'ho havia plantejat mai, però de seguida m'he recordat d'algunes coses, de maneres de fer i de dir i d'explicar-se o recordar allò viscut i m'ha semblat que sí que podia ser.

      És en aquest sentit que tu dius que la memòria és selectiva per tothom. Recorda coses significatives i que ens importen per bé o per mal i oblida allò que no ens diu res. Per això funcionen aquests trucs per recordar telèfons o el que siugi, es donem un significat i ja ho podem recordar.

      Elimina
  23. Jo de memòria no en tinc gaire i la que tinc és força selectiva.
    D'amor en tinc molt.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, Glòria a mi em sembla una molt bona combinació!

      I ens hi hem d'anar acostumant, jo en tenia molta i cada cop en tinc menys...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari