La memòria és una forma d'amor.
Josif Brodskij, escriptor rus d'origen jueu (1940-1996)
Rebo cada dia el correu de minimalia i de tant en tant em tempta compartir la citació amb vosaltres. Aquesta d'aquest dilluns que acaba de passar, m'ha portat dubtes i reflexions. La memòria com una forma d'amor... m'agrada llegir-ho així, perquè m'agrada la memòria, m'agrada recordar i tenir munts de coses emmagatzemades, a punt per quan les necessites o les vols utilitzar. Hi ha gent que diem que tenim memòria (o al menys en teníem) i hi ha persones que diuen que no en tenen. En tots dos casos la memòria és molt selectiva i jo recordo molt les coses que he "viscut" endins, no tant les coses que he vist o algunes qüestions més intel·lectuals, que tinc tendència a oblidar-les més. Per a mi té molt de sentit aquesta frase... però penso que no per tothom l'ha de tenir. Quin sentit li trobeu, vosaltres?
La memòria pinta a tot color els moments viscuts, per poder reviure'ls, per regalar-los i compartir-los.
Jo diria que la memòria és una forma d'amor de la manera que tu l'entens. Recordar les vivències, les persones i tot allò que ens ha marcat és retenir-ho, no deixar-ho marxar i, per tant, estimar-ho. Recordar qui era el número 1 a la llista musical tal setmana o els quatre actors principals d'una pel·lícula vista fa 20 anys no serveix per res, només per tenir-ho, per fer-ho servir si s'escau, per aprofitar aquestes capacitats que tenim. Però són dades, això les màquines també ho fan, recorden tot de dades objectives. Però recordar com ens amanyagava el cap la nostra besàvia, la ràbia que ens feia, i quantes vegades hi pensem perquè la trobem a faltar, això, de moment, no ho pot fer cap màquina. Nosaltres sí. És una de tantes maneres que tenim de demostrar l'amor, no oblidant aquestes coses. Mentre el sistema no ens falli...
ResponEliminaMentre el sistema no falli, XeXu, ja tens raó, ja!
EliminaSi és una forma d´amor, recordem tot el que ens ha fet sentir bé i suavitza tot el que ens anat menys bé.
ResponEliminaAhhh i és selectiva quan no ens convé ;)
M´encanten els nous colors Carme!!
Bona nit
És selectiva sempre... hi va al seu rotllo... a vegades quan ens convé i a vegades quan no ens convé.
EliminaRecordar és estimar? Potser sí, fer memòria d'una persona o un fet determinat és un homenatge i pot ser un acte d'amor.
ResponEliminaPerò cal anar amb compte perquè també fem memòria del que odiem ... i molt.
La memòria és una forma d'amor sobretot si conserva i guarda les nostres arrels.
Bona nit Carme.
Recordar allò que estimes és estimar i recordar allò que odies és odiar... vaja, suposo que deu ser així.
EliminaJo no faig gaire memòria d'allò que odio, de fet em sembla que odio poques coses...
Bon dia, Pere.
Hauria de ser una forma d'amor, i ho és, però com diu en Pere, a vegades, massa, es converteix en una font de desamor.
ResponElimina(M'ha agradat retrobar el Poblenou del Delta en la teua interpretació. Records de jove, fins i tot de quan encara es dia Villafranco :-)
En una font de desamor, quan les coses et fan mal... potser sí, de desamor o de tristesa... fins aquí si que hi arribo, miquel.
EliminaM'alegro que la memòria, en aquest cas del Poble nou, t'hagi portat bons records.
Recordar per mi és segurament més important que tenir memòria. Memòria de coneixements que no en tinc massa, ho pots solucionar consultant un llibre o internet. Ara , recordar un gest, una paraula, un fet, una persona, un dolor o una alegria per mi té més importància. Deixar-te arrossegar per reviure un trosset del passat o ajudar-te a somiar en un futur...
ResponEliminaDe totes les malalties que es poden tenir la pèrdua de memòria és la que més pànic em fa.
Saps? hi ha persones que no recorden gaire ni tan sols això que dius: un gest, una paraula, un fet... per tant dedueixo que no tenen tanta memòria com jo, (també podria pensar que la tenen selectiva per altres coses).
EliminaA mi també em fa molta por la pèrdua de memòria...
Completament d'acord amb la Quadern de Mots i en Xexu...Carme, gràcies per despertar-me el dia amb bellesa artística i intel·lectual. La teva entrada m'ha recordat una entrada al miramelsmots de fa temps que deia: "La mala vida la va enfarfegar com l'allioli. Sempre més dugué aquell regust del passat a la llengua." Un petonàs, bonica!
ResponEliminaOstres! Quina frase! No sé perquè em fa pensar que a vegades fins i tot la "bona" vida, i les bones intencions i les ganes de fer bé les coses, i l'estimació i tot també enfarfega amb un regust que no hauria de tenir... o que mai no hauríem pensat que tindria...
EliminaUn petó, guapíssima!
un regust de mel espessa, enganxosa, però dolça, moooooolt dolça!...
EliminaLa memòria ho és tot. M'agrada molt aquesta frase de la Núria, la memòria de vegades també duu regustos d'un passat enfarfegós que voldríem oblidar però que per sort recordem per saber que no el volem tornar a tastar. Per tant, és amor. Me'n vaig a pintar el dia amb més alegria després de passar per aquí!
ResponEliminaSi és així, i pots pintar el dia una mica millor... ja estic contenta, Silvia. petonet dolç, bonica!
Elimina"Sempre estas parlant del passat Tu!! estas malalt del coco !!! sempre recordant coses que van passar i que no tenen importancia ja . Ets un obsessiu, un malalt mental!!! .Va dir Ell,... i jo vaig pensar: si no em recordés de que un dia et vaig estimar ,pedaç de fil de puta!!, et foteria un jec que t'enviaria a l'Hospital!!. Si no em recordes d'aquelles coses seria com tu , un materialista fill de la gran Ramera, que esta orgullós de fer de cap de personal i despedir a 40 persones cada dia .... No te jode el Tio!!!??? Semejante mamón!! el trabajo te pule , el trabajo dignifica , el trabajo da esplendor... por que no te cuelgas de los guevos i te pones a girar como un ventilador tropical hijo de la gran Puta!!! anda ya con el trabajo !!! menudo invento !!!
ResponEliminaGracias Pepe. Por recordar-nos siempre que exististe i dijiste lo que te dió la gana!!!Pa Joder!!!
Coi, Miquel Àngel... quins regalets em deixes... no tenim un bon dia, oi?
ResponEliminaPuc deixar-te una abraçada consoladora?
També pot ser una venjança, Carme, com l'oblit.
ResponEliminaSegur que sí... però no m'agrada gaire pensar en venjances, prefereixo entendre els oblits d'una altra manera... :)
EliminaM'oblidava de dir-te que també m'agrada el negatiu del dibuix d'avui. Potser per la reminiscència continguda en el paper que utilitzes i en el traç del llapis.
ResponEliminaVeus? un oblit dels que m'agraden, rectificat a temps! Gràcies, preciosa!
EliminaJo no acabe d'entendre la frase, potser massa profunda per a la meua capacitat.
ResponEliminaPer cert, qui és Pepe?
Jp, au va! no facis trampes... :)
EliminaBona pregunta, Jp!
Jo sóc una d'aquestes persones amb problemes de memòria. Tanmateix, hi ha moments viscuts, petits i alhora emotius, interioritzats de tal manera que viuen per l'amor que els tinc.
ResponEliminaSempre hi ha moments que no volem perdre i que la memòria guarda com un tresor.
EliminaNo hi havia pensat mai en aquest sentit de la frase, però crec que està molt encertat. Tot i això també pots recordar coses desagradables i llavors l'amor ja no hi és tan present, no? Quan alguna cosa et queda gravada a la memòria pot ser bo o per dolent, a mi m'agrada més recordar coses boniques.... i fer ús de la frase que ens has posat!
ResponEliminaM'ha encantat el dibuix d'avui mostrant aquest procés que mai es veu.... Petonets!
Sempre és millor recordar coses boniques, Alba, encara que totes les coses no siguin sempre boniques...
EliminaJo també la vaig llegir aquesta cita i me la vaig apuntar...
ResponEliminaDius que la memòria és selectiva, però no sempre, perquè jo la tinc, de moment, força bona i també recordo situacions negatives(i aquestes no me les estimo gaire)...Suposo que depen de la persona, per això penso que el sol fet de recordar no ho seria sempre, una forma d'amor. Una cosa seria recordar i prou i l'altre recrear-te en el record...
Si que és veritat, que les coses i les persones que has estimat, les recordes d'una manera especial i aleshores la frase seria molt encertada...
Tot molt filosòfic!!!
I guapa com sempre l'aquarel·la, sembla l'església de Poble Nou del Delta...
La memòria és selectiva sempre, M Roser, no vull dir selectiva de les coses bones, vull dir selectiva d'allò que ens importa, sigui bo o dolent. Dues persones escolten una mateixa conferència o conversa i cadascuna en retindrà allò que més li hagi interessat. No t'ha passat mai retrobar gent amb qui has tingut coses en comú i adonar-te que algunes coses les recordem tots, però moltes les recordem diferent?
EliminaI l'aquarel·la és del Poble Nou del delta.
Ja m'ho semblava, és que tinc uns amics que hi viuen...
EliminaÉs a la memòria on viuen els nostres, és allí on podem llimar les arestes i reviure'n les meravelles. Una gran frase, gràcies! :)
ResponEliminaGràcies a tu, Clí! ben treballada, oi? si en podem fer de coses amb ella!
EliminaEs tant enigmàtica la memòria! Pots tenir memòria de dades, memòria afectiva, memòria visual... i de cop i volta... Plof! evaporar-se a vegades lentament, amb temps. O senzillament tant ràpid, que costa de pair. No ser si hi ha res més dur que quan vaig veure que la mare no em coneixia; no sabia qui era, ni el meu nom... Es cert que en el proces de certes malalties la memòria retrocedeix en el temps i es viu en el passat. Per això penso que es molt important que tot el que seleccionem, si es pot seleccionar, estigui ple d'amor. Encara que ser que això es utopia, si la malaltia de la mare es hereditària, no voldria patir revisquent mals records. Per això intento evadir-los.
ResponEliminaUff! quina parra-fada.
Bon cap vespre a tothom. Vaig a recarregar la "memòria" disfrutant mentre preparo el sopar amb amor pels qui estimo.
Un petonet
Si, s'evapora la memòria, poc a poc, amb el temps... o ben de pressa... és una de les coses més tristes que ens poden passar. Jo també ho he viscut amb la mare.
EliminaNo estaria gaire d'acord amb la frase, Carme. Penso que gràcies a la memòria podem reviure una part determinada del passat tantes vegades com vulguem, que la seva vessant selectiva ens el pot distorsionar al seu capritx i fer-ne versions paral·leles, però que tant podem tornar a viure els bons moments com els dolents. I que de vegades no és precisament l'amor el que recordem... Això sí, quan conscientment volem reviure l'amor, és com si el tornéssim a viure.
ResponEliminaGràcies per haver-me fet pensar una mica. Una abraçada!
Jo, Montse primer havia interpretat la frase d'una altra manera... mentre estimem, en present, no pas en passat, és quan la memòria ens ajuda (si volem) a estimar millor... però cadascú ho veu a la seva manera. Després he vist l'altra possibilitat que podem estimar amb la memòria als que ja no hi són. Com dius i com ja han dit amb la memòria podem fer moltes altres coses, clar, però la memòria és important per estimar.
EliminaLa memòria com a art de recreació -i de creació, doncs- té aquesta gràcia: la de reproduir un model sense poder ésser-li del tot fidel.
ResponEliminaPodríem dir que va a la seva...
EliminaPerò no tenim la capacitat de filtra-hi només el que voldriem per ser encara més perfecte.
ResponEliminaNo, mai no la podem controlar del tot, filtra i selecciona el que volem però inconscientment.
ResponEliminaNo sé si la memòria és una forma d'amor... La veritat és que mai m'ho havia plantejat... I, de fet, em costa imaginar una relació entre ambdues coses...
ResponEliminaPerò bé, suposo que vol dir que quan estimem algú, recordem més els detalls que s'hi relacionen, les experiències viscudes amb aquest "algú"...
Mira... a mesura que ho escric, penso que sí, que és cert... :-)
Ara bé, la memòria és tan complicada!!... Jo tinc moltíssima memòria per detalls (coses que, per a mi, han estat positives o negatives... m'és més difícil recordar allò que em deixa indiferent) Una frase que m'ha fet somriure, un comentari que m'ha agradat o que m'ha entristit...
En canvi, sóc un desastre total i absolut (terrible!!) per recordar dates objectives. No puc recordar un telèfon si no dono "significat" a les seves xifres, per parelles per exemple... no sé un "92" és l'any de les olimpíades de Barcelona i coses així :-)
Jo tampoc m'ho havia plantejat mai, però de seguida m'he recordat d'algunes coses, de maneres de fer i de dir i d'explicar-se o recordar allò viscut i m'ha semblat que sí que podia ser.
EliminaÉs en aquest sentit que tu dius que la memòria és selectiva per tothom. Recorda coses significatives i que ens importen per bé o per mal i oblida allò que no ens diu res. Per això funcionen aquests trucs per recordar telèfons o el que siugi, es donem un significat i ja ho podem recordar.
Jo de memòria no en tinc gaire i la que tinc és força selectiva.
ResponEliminaD'amor en tinc molt.
Una abraçada.
Doncs, Glòria a mi em sembla una molt bona combinació!
EliminaI ens hi hem d'anar acostumant, jo en tenia molta i cada cop en tinc menys...