La pluja forta ja ha passat,
les hores s'ha calmat a poc a poc.
Només algun xim-xim de curta durada
ens agafa per sorpresa, de tant en tant.
En caminar, una gota
aturada provisionalment
es deixa caure amb força.
Només una gota,
no sé si en seran més...
Escletxes de llum,
de lluny, ens fan l'ullet.
La humitat se m'ha ficat endins
i no acaba de sortir.
L'escalfor s'acosta poc a poc.
L'escalfor del bon temps farà marxar la humitat del moll de l'ànima. Veuràs que si.
ResponEliminaBon vespre, Carme!
Segur que sí, fanalet! Moltes gràcies per ser-hi, bonica!
EliminaM'agrada l'aquarel·la, te'n surts molt bé. Pel que fa al poema, només m'havia vingut al cap el que ja comenta la Fanal, he estat a punt de no dir res perquè em semblava poc aport al post, però m'alegra veure que algú ho ha pensat com jo.
ResponEliminaCrec, sincerament, XeXu, que és el millor que podem pensar... tu i la fanalet i jo també. Gràcies a tu també!
EliminaDesprés d'aquest ruixat cal tenir a prop un redós agradable per evaporar "la humitat del moll de l'anima" (com diu la Fanalet)
ResponEliminaI tant que sí, Glòria, per sort el redós agradable prou que hi és!
Eliminame dixes una mica preocupada llegint esta gota que provisionalment s'atura i torna a caure em força... però tu mateixa mos dónes lo consol, veient com fan les gotes també als vidres quan plou, este moviment que descrius, que és inquietant però en el que l'aigua sempre acaba regalimant i fent lo seu curs .
ResponEliminahas estat aquí molt a prop, eh carme?
encara? si em dius que sí, vindria en algun moment on sigues a fer-te una abraçada.
bona nit-matinada
Ja no hi sóc... no, iruna. Va ser un cap de setmana de finals d'abril!
EliminaM'agrada la teva frase, "l'aigua sempre acaba regalimant i fent lo seu curs", així mateix ho veig jo. Tot, a la vida, ens hi posem com ens hi posem, acaba fent el seu curs.
Bon dia preciosa!
Ai que és maleïda aquella humitat que es cala als ossos! Per sort, veig que ja tens una escalfor a la que bressolar-te! M'estàs fent agafar ganes de tornar al Delta... deu fer 7 o 8 anys que no hi he tornat...
ResponEliminaDoncs, porquet, algun dia, els dius a les muntanyes que t'esperin una mica, que ja tornes de seguida (no fos cas que et trobessin massa a faltar) i tornes al delta.
EliminaJo per vergonya meva feia potser el doble que tu o més que no hi havia anat! Em va encantar tornar-hi.
Jo com el porquet, ganes de tornar al Delta fas venir.
ResponEliminaEndavant doncs, i cap al delta!
EliminaTots cap al Delta, jo també hi vaig anar fa uns sis anys i amb aquestes aquarel·les i poemes em vénen ganes d'anar-hi. Són escletxes de llum que ens fan l'ullet ;)
ResponEliminaUna més cap allà! ;) Jo també et faig l'ullet, Sílvia!
EliminaQue arribi aviat la llum, aquest hivern ens ha deixat tocats, tanta "humitat" no és bona ni per als peixos!
ResponEliminaQue tinguem un dia ple de llum i escalfor.
Una aferradeta ben, ben forta!
Espero que sí, que sigui un bon dia... sa lluna, de caloreta ja en fa ja...
ResponEliminaUna aferradeta ben forta.
Aquestes escenes de barraques i aiguamolls, em recorden a les que tracta el pintor Conrado Messeguer.
ResponEliminaSalvant les distàncies, Jp! però moltíssimes gràcies!
EliminaJa ho sé Carme, ell no és tan prolífic com tu, però ho intenta.
EliminaJp, ets un cas! he, he, he, :D :D :D .D :D :D
Eliminano saps com t'agraeixo els riures que em regales! Gràcies!
La pluja ens perssegueix arreu aquesta primavera però l'escalfor despunta i amb força. Ara escolto a la ràdio que a molts llocs hi ha més de 30º :)
ResponEliminaBon cap de setmana carme!
Sí que fa calor, sí, hi ha moments que masa i tot!
EliminaBon cap de setmana, Joana!
Ningú es salva d'aquesta "humitat de l'ànima" oi? Tothom en algun moment o altre de la seva vida se la troba a sobre i fins i tot ni ha que ens deixa ben xops. M'alegra que tinguis l'escalforeta ben a prop.... Mai està demés una abraçada oi? Doncs jo te l'envio ben llarga i apretadeta per qué et poguis revifar amb la seva escalfor. Petonicos des de la plana.
ResponEliminaEfectivament, una abraçada mai està d e me´s i és una bona medecina per moltes coses...
EliminaUna de tornada, montse!
entrem de ple al Juny...l'escalfor esperada no pot tardar i eixugarem tota resta d'humitat no desitjada.
ResponEliminaConfiem en el Juny... o esmolem les eines... una de dos... :)
EliminaEsperem amb impaciència la llum que intuïm (o volem intuir) per les escletxes. Ja ens cal, estem cansats de la penombra fosca.
ResponEliminaLa claror sempre és benvinguda!
EliminaHumitat que afegint an duus amb tu tota la humanitat...un petó, bonica!
ResponEliminaGràcies, Núria pels teus jocs de paraules... aquest afalagador! :)
EliminaDesprés d'una forta gotellada, el cel s'esquinsa, i un raig de sol ens somriu... De totes maneres aquí, de pluja, res de res. Fa una caloreta d'anunci d'estiu. Comensa el juny del calendari, però el meteorològic, fa dies que treu el nas...
ResponEliminaBona nit.
A veure com es portarà el mes de juny! :) Bona tarda de diumenge M Roser
Elimina