dijous, 17 de maig de 2012

Porta



Passejada entre  els  camps.
Ens  acullen tarongers
ens perfumen tarongines.

35 comentaris:

  1. Inconfusible...
    Espontània línia
    suca el pinzell,
    difícil senzillesa,
    emplena de color.

    ResponElimina
  2. Toc, toc! Podem passar? Només per reposar una estona, prendre un te i relaxar-nos. Després seguirem el nostre camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et convido a un té, preciosa, i tant que pots passar!

      Elimina
  3. Com m´agraden les teves portes i finestres Carme, sempre conviden a entrar
    i em fas sentir com a casa.

    Bessets nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a casa, m'agraden aquestes paraules... així m'agrada que et sentis al meu blog. Gràcies, guapa!

      Elimina
  4. Es la mateixa casa del porxo, oi? Mmm, a la fosca amb la fresqueta entrarem una estoneta.
    Mmm, ja sento les olors dels tarongers

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és la mateixa... era el mateix cap de setmana, això sí!

      Fantàstica olor de tarongina!

      Elimina
  5. És curiós, ahir a la tarda ja vaig enflairar aquestes olors de taronger ... només em va faltar escoltar el toc de la campana.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixot Pere, una reverència, per les facultats endevinatòries!

      Bon dia i bon cap de setmana, Pere

      Elimina
  6. Bonica campana-timbre. A mi m'agraden les bigues gruixudes i fortes que es posen a sobre de les portes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, era una porta realment encisadora per tots els detalls que arreplegava al seu voltant!

      Elimina
  7. Sí, a mi també m'ha encisat la campana, vénen ganes de fer-la dringar!

    ResponElimina
  8. M'han agradat sempre les portes amb finestre... A...Maria, qui hi ha?

    ResponElimina
  9. Imagino que és la mateixa casa del post d'ahir, tan acollidora.
    Desitjo que aquest cap de setmana sigui igual de bo, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria... has deixat el comentari 25.000 d'aquest blog!

      Et convido a.... un gelat? o a una aquarel·la? :) No, no caldrà que te la mengis si tries l'aquarel·la! :)

      I no, no és la mateixa casa. Aquella era una caseta petita en ple delta i aquesta era la casa rural força gran on vam dormir.

      Elimina
  10. L'olor del taronger em portarà als teus colors. Un petó!

    ResponElimina
  11. Un bonic passeig refrescant i perfumat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura de no haver fet mai un altre passeig, tan perfumat com aquest!

      Elimina
  12. Bon dia, Carme. M'encanten els teus apunts de viatge. Transmets senzillesa i caliu... I amb els versos faig un tast d'aromateràpia.
    La portada, regal de fanal blau, és preciosa. Felicitats a la fotògrafa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràceis, Maijo! Una abraçada ben grossa.

      Elimina
  13. He estat a punt de picar a la porta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc acollidor amb persones acollidores... t'obririen i t'hi trobaries bé.

      Elimina
  14. M'encanta l'olor de la tarongina (que fins fa poc no vaig descobrir que en castellà era la Melisa). Sempre que en trobo no puc evitar agafar-ne una fulla i perfumar-me les mans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, és cert la tarongina és una herba, però també és la flor del taronger... en aquest cas eren els tarongers florits. Conec l'herba, que m'agrada molt i em va fer dubtar tant que vaig haver de buscar com es deia la flor del taronger i vaig trobar que es deia igual. :) petonassos, guapa!

      Elimina
  15. Aquesta entrada et convida a passar. Quin gust veure una "campana-timbre", em transporta als anys de la meva infantesa, quan a casa també en teniem una de penjada a la porta del darrera. Ning-ning que poc passar?

    ResponElimina
  16. Sembla una casa de turisme rural, per les lletres...M'ha fet gràcia la porta amb finestra. Solia ser la de l'estable i els cavalls o les mules,hi treien el cap. En una casa d'aquestes cases de pagès reformades, jo tenia una porta amb finestra a l'habitació. Al matí l'obria, i treia el cap per veure el temps i a la nit veia els estels, només em faltava renillar!!!
    Petonets i molt bonic aquest porxo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és una casa de turisme rural! :) Petonets, M Roser i gràcies pels records! :)

      Elimina
  17. M'agrada arribar de bon matí aquí i trobar-me aquesta porta oberta de bat a bat, i amb uns perfums que s'hi emanen que són la joia de la dolçor! Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja... a les hores que et contesto... bona setmana, porquet!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari