INFINITES GRÀCIES A TOTS PER CONVERTIR L'ANIVERSARI D'AHIR EN UNA FESTASSA IMPRESSIONANT!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Les gràcies a tu, Carmeta, per acollir SEMPRE a tothom amb un somriure.
ResponEliminaPetonassos, guapíssima!
EliminaLes millors festes es fan gràcies a uns magnífics amfitrions, i aquesta no és pas l'excepció. Rebent-nos amb aquesta porta oberta, i amb els teus braços ja oberts, des de fa tant temps, com vols que no vinguem a fer-te una abraçada i cinc petonassos? 150 comentaris en un dia... poca broma. A la gent se la pot valorar per com la tracten els altres... no diré més.
ResponEliminaDoncs XeXu, una altra abraçada i cinc petonassos més!
EliminaQuina gran festa que vas fer ahir!!...Encara he pogut tastar una mica de tot i la veritat és que tot m'ha agradat molt!!... Per molt anys i a seguir regalant-nos aquestes pinzellades teves que ens fan veure les coses pel cantó més bonic i sempre ens amplies la seva visió.
ResponEliminaUna abraçada molt forta i gràcies per tots els teus regals!!
Gràcies a vosaltres per acompanyar-me, Montse. Una abraçada.
EliminaCINC dècades més de "Col-leció de Moments", com a mínim, és el que desitjo per a tu i per a tots els que et seguim i gaudim de tot el que ens regales cada dia.
ResponEliminaUna abraçada.
No sé si resistiré tant, Ramon, he, he, he... però cinc anyets més espero que sí!
EliminaUna abraçada
Moltes gràcies a tu per ser-hi sempre, aquí i a tota la catosfera.
ResponEliminaUna gran abraçada!!
A tu Mc! Una abraçada.
EliminaGràcies a tu Carme per tants i tants bons moments col·leccionats! i a seguir amb la mateixa empenta i il·lusió! abraçades!
ResponEliminaSaps, Elfree? algun dia em faltava empenta i he deixat altres blogs en repòs, però la il·lusió de col·lecionar moments, no em passa... seguiré...
EliminaLa teulada és oberta, com una caixa de pandora de les il-lusions compartides. Gràcies, Carme!
ResponEliminaUn petó, Pilar!
EliminaD'això meu se'n diu arribar a misses dites. M'he perdut el número 5! Tanmateix, espero no perdre'm el número 6, que serà ben blau i lluminós. A fe que sí. Deixa-m'ho apuntar a l'agenda...
ResponEliminaPS: ahir érem en una minitrobada blogaire, amb sortida cultural inclosa, a càrrec de l'Helena Bonals.
Va ser un dia intens aquest de l'aniversari! Ja havia sentit alguna cosa de la vostra trobada... segur que va ser un gran dia! Una abraçada, Jordi!
EliminaUna festa multitudinària!!! :) T'ho mereixes.
ResponEliminaGràcies!
EliminaFora entrebancs, i ens podrem dir coses de cel a cel i mirant-nos als ulls...
ResponElimina:) una bona manera de veure-ho!
EliminaDe cel a cel, obert, clar i natural.
ResponEliminaNo et dic com vaig acabar amb el cava, però he dormit molt bé;)
Moltes gràcies Carme!!
Aferradeta.
Me n'alegro molt, sa lluna... dormir bé és important!
EliminaGràcies a tu preciosa!
ResponEliminaPetonassos grossos, nina!
EliminaAhir no vaig ser-hi. Però una gran abraçada que no ve de CINC minuts... De vegades em pregunto què seria la vida sense la teva Col·lecció de moments...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb bon onatge.
onatge
Una abraçada no arriba mai tard, onatge... gràcies per passar avui! Una abraçada cap al far...
EliminaGràcies per regalar-nos bellesa diàriament. Un petó i per molts i bons anys!
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaQue res ens tanqui l'esperit; ni murs, ni lleis, ni persones... Per la llibertat!!!
ResponEliminaPotsr estarem desprotegits... però lliures, Dafne! :)
EliminaCarme, som nosaltres qui t'hem de donar les gràcies a tu pels 5 anys compartint amb nosaltres la teva col·lecció de moments.
ResponEliminaLes cases esberlades, les finetres obertes que deixen veure el cel, em provoquen una profunda sensació de tristesa. Em parlen d'alguna cosa que ja s'ha mort. No obstant això, la teva és ben bonica.
Una abraçada!
Les runes, les cases esberlades, les finestres obertes, a mi també m'ho provoquen, però en canvi quest sola i única paret que quedava en peu, sencera la façana i amb la finestra ben oberta em va fer una sensació ben i ben diferent... com de llibertat... moments que tenim cadascú... potser un altre dia o un altre moment ho hagués vist diferent.
EliminaGràcies a tu per fer-ho possible!! :-))
ResponEliminaA poques cases imagino jo aquest "passeu, poseu-vos còmodes, piqueu el que volgueu, i dieu la vostra" com a la teva ;-)))
Gràcies, bonica! I tu la més entusiasta de tots els convidats!
EliminaGràcies a tu!
ResponEliminaun cel ben clar!!
I sense núvols! :)
EliminaJa sé que vaig tard,
ResponEliminaespero que em perdonis,
Felicitats, Carme.
T'ho dic de tot cor, ha sigut un plaer trobar-te i és un plaer poder entrar a casa teva.
Segueix així, ja veus com t'estima la gent.
Pep.
Mai no és tard, Pep i no hi ha res a perdonar. Al contrari, t'agraeixo que hagis vingut i la teva felicitació. I sí tinc la immensa fortuna de sentir-me molt i molt estimada. Gràcies!
EliminaJo també faig tard, però et felicito de veritat. Des de que pintes manualment el teu blog és més valuós perquè hi ha més de tu. Sento no poder entrar però a vegades faig un recorregut per les finestretes de blogger i et vaig seguint. Vull dir que no et perdo.
ResponEliminaM Antònia, moltes gràcies, guapa! Ens anem seguint ni que sigui una mica a distància.
EliminaEncara tinc ressaca.....
ResponEliminaPer això he preparat dos posts molt curts (avui i demà) i amb molt d'aire net i poques complicacions... per la ressaca... jo també en tinc. :)
EliminaTu ets un bonic cel obert, Carme!
ResponEliminaBen bé així!
:) una abraçadeta, estimada!
ResponEliminaI moltíssimes gràcies!
Quin cel radiant de primavera, tan blau.
ResponEliminaAi, els blaus de la Carme, que et roben el cor!
La festassa te la mereixies, i 5 anys són 5 anys!
Gràcies, Glòria, guapa!
EliminaEl que no sé és on vas fer cabre tanta gent. Jo normalment activo el rebre les respostes per mail, d'aquells posts que comento... i no paraven d'entrar-me'n amb gent que arribava a la teva festa... brutal, un no parar! Ja no hi cabia ni una agulla!
ResponEliminaCarme, això demostra l'estimació que t'has guanyat a pols, amb dibuixos, amb paraules i amb la teva manera de ser, en aquest racó de la blogosfera (i fora d'ella em consta que també!).
Molts i molts potxons!
T'ajudo a endreçar el desgavell de la festa d'ahir? ;p
Bé, una ajuda mai no va malament... a veure com endreço jo tot això: tenia pensat que amb els contes curts faria un llibre ni que fos virtual, però no podrà ser... quedaria molt curtet. Hi ha hagut pocs contes i moltes coses de 5. Així que he pensat que faré un llibre del 5 amb algunes, (no totes) les coses que són cinc i si el puc tenir acabat amb dibuixos i tot, estarà a punt d'aquí un any per regalar-li al Guillem quan en faci 5!
EliminaDeixa, deixa... ja ho endreçaré jo tot això, que ara t'estic inflant el cap!
I saps, poquet? em sento la persona més estimada del món... i més afortunada del món, de veritat!
Molt i molts potxons, porquet! I gràcies per ser-hi, maco!