dilluns, 14 de maig del 2012

A cel obert


INFINITES  GRÀCIES  A TOTS  PER  CONVERTIR L'ANIVERSARI  D'AHIR EN UNA  FESTASSA  IMPRESSIONANT!!!!

48 comentaris:

  1. Les gràcies a tu, Carmeta, per acollir SEMPRE a tothom amb un somriure.

    ResponElimina
  2. Les millors festes es fan gràcies a uns magnífics amfitrions, i aquesta no és pas l'excepció. Rebent-nos amb aquesta porta oberta, i amb els teus braços ja oberts, des de fa tant temps, com vols que no vinguem a fer-te una abraçada i cinc petonassos? 150 comentaris en un dia... poca broma. A la gent se la pot valorar per com la tracten els altres... no diré més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs XeXu, una altra abraçada i cinc petonassos més!

      Elimina
  3. Quina gran festa que vas fer ahir!!...Encara he pogut tastar una mica de tot i la veritat és que tot m'ha agradat molt!!... Per molt anys i a seguir regalant-nos aquestes pinzellades teves que ens fan veure les coses pel cantó més bonic i sempre ens amplies la seva visió.
    Una abraçada molt forta i gràcies per tots els teus regals!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per acompanyar-me, Montse. Una abraçada.

      Elimina
  4. CINC dècades més de "Col-leció de Moments", com a mínim, és el que desitjo per a tu i per a tots els que et seguim i gaudim de tot el que ens regales cada dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si resistiré tant, Ramon, he, he, he... però cinc anyets més espero que sí!

      Una abraçada

      Elimina
  5. Moltes gràcies a tu per ser-hi sempre, aquí i a tota la catosfera.
    Una gran abraçada!!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu Carme per tants i tants bons moments col·leccionats! i a seguir amb la mateixa empenta i il·lusió! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps, Elfree? algun dia em faltava empenta i he deixat altres blogs en repòs, però la il·lusió de col·lecionar moments, no em passa... seguiré...

      Elimina
  7. La teulada és oberta, com una caixa de pandora de les il-lusions compartides. Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  8. D'això meu se'n diu arribar a misses dites. M'he perdut el número 5! Tanmateix, espero no perdre'm el número 6, que serà ben blau i lluminós. A fe que sí. Deixa-m'ho apuntar a l'agenda...
    PS: ahir érem en una minitrobada blogaire, amb sortida cultural inclosa, a càrrec de l'Helena Bonals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un dia intens aquest de l'aniversari! Ja havia sentit alguna cosa de la vostra trobada... segur que va ser un gran dia! Una abraçada, Jordi!

      Elimina
  9. Una festa multitudinària!!! :) T'ho mereixes.

    ResponElimina
  10. Fora entrebancs, i ens podrem dir coses de cel a cel i mirant-nos als ulls...

    ResponElimina
  11. De cel a cel, obert, clar i natural.

    No et dic com vaig acabar amb el cava, però he dormit molt bé;)

    Moltes gràcies Carme!!
    Aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro molt, sa lluna... dormir bé és important!

      Elimina
  12. Ahir no vaig ser-hi. Però una gran abraçada que no ve de CINC minuts... De vegades em pregunto què seria la vida sense la teva Col·lecció de moments...

    Des del far una abraçada amb bon onatge.
    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada no arriba mai tard, onatge... gràcies per passar avui! Una abraçada cap al far...

      Elimina
  13. Gràcies per regalar-nos bellesa diàriament. Un petó i per molts i bons anys!

    ResponElimina
  14. Que res ens tanqui l'esperit; ni murs, ni lleis, ni persones... Per la llibertat!!!

    ResponElimina
  15. Carme, som nosaltres qui t'hem de donar les gràcies a tu pels 5 anys compartint amb nosaltres la teva col·lecció de moments.
    Les cases esberlades, les finetres obertes que deixen veure el cel, em provoquen una profunda sensació de tristesa. Em parlen d'alguna cosa que ja s'ha mort. No obstant això, la teva és ben bonica.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les runes, les cases esberlades, les finestres obertes, a mi també m'ho provoquen, però en canvi quest sola i única paret que quedava en peu, sencera la façana i amb la finestra ben oberta em va fer una sensació ben i ben diferent... com de llibertat... moments que tenim cadascú... potser un altre dia o un altre moment ho hagués vist diferent.

      Elimina
  16. Gràcies a tu per fer-ho possible!! :-))

    A poques cases imagino jo aquest "passeu, poseu-vos còmodes, piqueu el que volgueu, i dieu la vostra" com a la teva ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bonica! I tu la més entusiasta de tots els convidats!

      Elimina
  17. Ja sé que vaig tard,
    espero que em perdonis,
    Felicitats, Carme.
    T'ho dic de tot cor, ha sigut un plaer trobar-te i és un plaer poder entrar a casa teva.
    Segueix així, ja veus com t'estima la gent.

    Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no és tard, Pep i no hi ha res a perdonar. Al contrari, t'agraeixo que hagis vingut i la teva felicitació. I sí tinc la immensa fortuna de sentir-me molt i molt estimada. Gràcies!

      Elimina
  18. Jo també faig tard, però et felicito de veritat. Des de que pintes manualment el teu blog és més valuós perquè hi ha més de tu. Sento no poder entrar però a vegades faig un recorregut per les finestretes de blogger i et vaig seguint. Vull dir que no et perdo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M Antònia, moltes gràcies, guapa! Ens anem seguint ni que sigui una mica a distància.

      Elimina
  19. Respostes
    1. Per això he preparat dos posts molt curts (avui i demà) i amb molt d'aire net i poques complicacions... per la ressaca... jo també en tinc. :)

      Elimina
  20. Tu ets un bonic cel obert, Carme!
    Ben bé així!

    ResponElimina
  21. :) una abraçadeta, estimada!

    I moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  22. Quin cel radiant de primavera, tan blau.
    Ai, els blaus de la Carme, que et roben el cor!
    La festassa te la mereixies, i 5 anys són 5 anys!

    ResponElimina
  23. El que no sé és on vas fer cabre tanta gent. Jo normalment activo el rebre les respostes per mail, d'aquells posts que comento... i no paraven d'entrar-me'n amb gent que arribava a la teva festa... brutal, un no parar! Ja no hi cabia ni una agulla!

    Carme, això demostra l'estimació que t'has guanyat a pols, amb dibuixos, amb paraules i amb la teva manera de ser, en aquest racó de la blogosfera (i fora d'ella em consta que també!).

    Molts i molts potxons!

    T'ajudo a endreçar el desgavell de la festa d'ahir? ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, una ajuda mai no va malament... a veure com endreço jo tot això: tenia pensat que amb els contes curts faria un llibre ni que fos virtual, però no podrà ser... quedaria molt curtet. Hi ha hagut pocs contes i moltes coses de 5. Així que he pensat que faré un llibre del 5 amb algunes, (no totes) les coses que són cinc i si el puc tenir acabat amb dibuixos i tot, estarà a punt d'aquí un any per regalar-li al Guillem quan en faci 5!

      Deixa, deixa... ja ho endreçaré jo tot això, que ara t'estic inflant el cap!

      I saps, poquet? em sento la persona més estimada del món... i més afortunada del món, de veritat!

      Molt i molts potxons, porquet! I gràcies per ser-hi, maco!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari