Som miralls
fragmentats,
només reflectim
trossets de món,
bocins dels altres,
retalls de realitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que bé avui sóc la primera...
ResponEliminaÉs curiós els miralls sempre ens mostren petits mons que reflecteixen, però no sabem res d'ells...
També tenen ànima? tenen sentiments? perquè es limiten a imitar com són els altres i no ens mostren mai el seu yo?...Em penso que també hi ha persones miralls!
Bona nit.
També hi ha persones miralls que s'amaguen elles i també hi ha persones anti-mirall que només s'expliquen i noi reflecteixen res de fora.
EliminaJocs de miralls
ResponEliminamisteris de la vida
si la miro, em mira
veritat o ... mentida.
No sé que té a veure això amb la teves palmeres però que hi farem ... bona nit Carme :)
Doncs sí, els jocs de miralls semblen prou misteriosos... i la veritat i la mentida ja... misteri del tot. Mai no les sabem a fons! Bon dia, Pere!
EliminaUau! Carme, has resolt molt i molt bé el joc dels reflexes en l'aigua. M'encanta!
ResponEliminaGràcies, porquet!
EliminaLa gràcia dels retalls és que et permeten fer un bon collage, sempre, a la nostra manera.
ResponEliminaBona aquarel·la.
Molt bona aportació, Carme, m'encanta... el collage pot ser preciós, però segurament mooolt inexacte com a mirall... ;) Gràcies.
EliminaI la realitat és tot el que es reflecteix en aquests fragments de mirall. M'agrada molt el joc de reflexos que has fet. Bon dia!!
ResponEliminaBocí a bocí potser podem acabar trobant-ho tot.
EliminaCom va citar un amic, al veure un mirall a un post meu...
ResponElimina"El ojo que ves no es
ojo porque tú lo veas;
es ojo porque te ve."
(Antonio Machado)
Una aferradeta ben dolça!!
Aferradeta, bonica i gràcies per poema...
EliminaÉs veritat Carme, tots formem part de la realitat, i crec que aprenem dels altres i alguns reflectiran com un mirall els nostres fets.
ResponEliminaVivim en un món cada cop més nostre i això ens ha de fer forts.
Bon dia.
Reflectim, Pep, però no gaire bé... desconjuntadament. Tots.
EliminaMalgrat tot hem de ser forts, sobretot perquè no ens queda més remei que ser-ho.
Endavant i bon dia amb abraçada animadora.
Veus, el que et deia l'altre dia. Amb aquest paper és veu que la pintura ha conservat la humitat més temps. Pot ser que el paper no siga tan absorbent. Particularment m'agrada més com et queden en aquest. El que passa és com tu dius és menys gruixut i tendeix a ondular-se, caldria muntar-lo mentre es pinta.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé. Què són, arrossars?
Sí, són arrossars, Jp. Tot això del paper, ho vaig aprenent mica en mica, suposo que en el paper més gruixut hauria de mullar molt més el pinzell, però em costa trobar la mida, a vegades. :)
EliminaPreciós el reflex!!!! no tinc paraules Carme!
ResponEliminaGràcies, Alba!
EliminaAigua... aigua... Miro el dibuix i la idea que em ve immediatament és la de l'aigua... sembla que el dibuix sigui moll encara... i és que el Delta, és... aigua! :-))
ResponEliminaEl delta, el dia que hi vam anar, i em va agradar molt trobar-lo així, era mig aigua mig terra. Hi havia arrossars ja completaments inundats que feien miralls infinits i n'hi havia d'altres a mig inundar i altres on encara hi havia la terra eixuta i els tractors treballant. En un dia, vam veure els tres estadis.
EliminaAquests trossets de miralls reflecteixen la fragilitat de la vida.
ResponEliminaSí, tot ho veiem a trossets... i de seguida ens fem trossets...
EliminaAla!! talment aquell poema que em recordo de F. parcerissas "Canço de la recuperacio de les terres del Delta"-... (Latituds dels Cavalls) si no recordo malament... precios!Carmeta ets una artristrica!!! que no vol dir que siguis artritica!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Miquel Àngel!
EliminaM'agrada molt els teus reflexos d'una altre realitat, aquesta realitat que reflectida en un mateix mirall, pot expressar diferents mons depenent de qui s'ho miri.
ResponEliminaPer variar tot preciós :)
Petonicos
Els miralls canvien el seu contingut si nosltres canviem de possició. Talment com la vida si canvies el punt d e vista la realitat també canvia. Petons, Montse
EliminaRetalls de món entre paral·lelles... :)
ResponEliminala poesia de les matemàtiques ... :) ja sé que a tu també t'agrada, petonàs, bonica!
ResponEliminaSón com un delta, ens empantanem indecisos abans de llançar-nos de cap al mar. I alhora capaços de dibuixar les més enceses flames de la posta de sol.
ResponEliminaPD. Fantàstics records del Poble Nou del Delta.
I a vegades ens quedem simplement empantanats, Rafel!
ResponEliminaGràcies, m'alegro que t'hagi agradat el passeget pel delta!