dijous, 24 de maig de 2012

Moleskine gegant - 9 - Delta


Som miralls 
fragmentats,  
només reflectim  
trossets de món,  
bocins dels altres,  
retalls de realitat.  

30 comentaris:

  1. Que bé avui sóc la primera...
    És curiós els miralls sempre ens mostren petits mons que reflecteixen, però no sabem res d'ells...
    També tenen ànima? tenen sentiments? perquè es limiten a imitar com són els altres i no ens mostren mai el seu yo?...Em penso que també hi ha persones miralls!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi ha persones miralls que s'amaguen elles i també hi ha persones anti-mirall que només s'expliquen i noi reflecteixen res de fora.

      Elimina
  2. Jocs de miralls
    misteris de la vida
    si la miro, em mira
    veritat o ... mentida.

    No sé que té a veure això amb la teves palmeres però que hi farem ... bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, els jocs de miralls semblen prou misteriosos... i la veritat i la mentida ja... misteri del tot. Mai no les sabem a fons! Bon dia, Pere!

      Elimina
  3. Uau! Carme, has resolt molt i molt bé el joc dels reflexes en l'aigua. M'encanta!

    ResponElimina
  4. La gràcia dels retalls és que et permeten fer un bon collage, sempre, a la nostra manera.

    Bona aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aportació, Carme, m'encanta... el collage pot ser preciós, però segurament mooolt inexacte com a mirall... ;) Gràcies.

      Elimina
  5. I la realitat és tot el que es reflecteix en aquests fragments de mirall. M'agrada molt el joc de reflexos que has fet. Bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bocí a bocí potser podem acabar trobant-ho tot.

      Elimina
  6. Com va citar un amic, al veure un mirall a un post meu...

    "El ojo que ves no es
    ojo porque tú lo veas;
    es ojo porque te ve."
    (Antonio Machado)

    Una aferradeta ben dolça!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradeta, bonica i gràcies per poema...

      Elimina
  7. És veritat Carme, tots formem part de la realitat, i crec que aprenem dels altres i alguns reflectiran com un mirall els nostres fets.
    Vivim en un món cada cop més nostre i això ens ha de fer forts.
    Bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reflectim, Pep, però no gaire bé... desconjuntadament. Tots.
      Malgrat tot hem de ser forts, sobretot perquè no ens queda més remei que ser-ho.
      Endavant i bon dia amb abraçada animadora.

      Elimina
  8. Veus, el que et deia l'altre dia. Amb aquest paper és veu que la pintura ha conservat la humitat més temps. Pot ser que el paper no siga tan absorbent. Particularment m'agrada més com et queden en aquest. El que passa és com tu dius és menys gruixut i tendeix a ondular-se, caldria muntar-lo mentre es pinta.

    T'ha quedat molt bé. Què són, arrossars?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són arrossars, Jp. Tot això del paper, ho vaig aprenent mica en mica, suposo que en el paper més gruixut hauria de mullar molt més el pinzell, però em costa trobar la mida, a vegades. :)

      Elimina
  9. Preciós el reflex!!!! no tinc paraules Carme!

    ResponElimina
  10. Aigua... aigua... Miro el dibuix i la idea que em ve immediatament és la de l'aigua... sembla que el dibuix sigui moll encara... i és que el Delta, és... aigua! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El delta, el dia que hi vam anar, i em va agradar molt trobar-lo així, era mig aigua mig terra. Hi havia arrossars ja completaments inundats que feien miralls infinits i n'hi havia d'altres a mig inundar i altres on encara hi havia la terra eixuta i els tractors treballant. En un dia, vam veure els tres estadis.

      Elimina
  11. Aquests trossets de miralls reflecteixen la fragilitat de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tot ho veiem a trossets... i de seguida ens fem trossets...

      Elimina
  12. Ala!! talment aquell poema que em recordo de F. parcerissas "Canço de la recuperacio de les terres del Delta"-... (Latituds dels Cavalls) si no recordo malament... precios!Carmeta ets una artristrica!!! que no vol dir que siguis artritica!!!!!

    ResponElimina
  13. M'agrada molt els teus reflexos d'una altre realitat, aquesta realitat que reflectida en un mateix mirall, pot expressar diferents mons depenent de qui s'ho miri.

    Per variar tot preciós :)

    Petonicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els miralls canvien el seu contingut si nosltres canviem de possició. Talment com la vida si canvies el punt d e vista la realitat també canvia. Petons, Montse

      Elimina
  14. Retalls de món entre paral·lelles... :)

    ResponElimina
  15. la poesia de les matemàtiques ... :) ja sé que a tu també t'agrada, petonàs, bonica!

    ResponElimina
  16. Són com un delta, ens empantanem indecisos abans de llançar-nos de cap al mar. I alhora capaços de dibuixar les més enceses flames de la posta de sol.

    PD. Fantàstics records del Poble Nou del Delta.

    ResponElimina
  17. I a vegades ens quedem simplement empantanats, Rafel!

    Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat el passeget pel delta!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari