Passejant pel poble d'Eus, cada porta tenia un encant especial i cada finestra era una sorpresa. Les glicines, havien envaït de penjolls liles, tot el poble i jo no podia parar de recollir racons i idees per pintar. Hi havia un gat, gris fosc, de pèl gruixut i lluent, que vigilava el carrer, amagat rere un finestró. Tot just treia mig cap i la cua bellugadissa. Vaig descobrir el gat amagat!
Ara ja no es pot amagar dels nostres ulls curiosos que el contemplem convertit en un fantàstic gat pintat. No coneixia Eus, pel que expliques és un poble amb encant que val la pena de descobrir.
ResponEliminaÉs un poblet molt arreglat on hi viuen més "estiuejants" (em sembla) que no pas vilatans de sempre, pe`ro està cuidadet i bonic...
EliminaEl gat que esperava ser descobert, podria ser un bon títol per una novela... o per una aquarel·la!
ResponEliminaTinc una glicina plantada de fa dos anys i no aconsegueixo que em floreixi........!!! M'encanten les glicines florides!
Són precioses, les glicines. Jo també en tinc una, i floreix, però una mica a mínims, no com algunes que veig tan i tan espectaculars... deu ser qüestió de temps!
EliminaAquest gat rai, que tot i està a mig veure, no amaga res. Els problema són els gatots que ens amaguen les veritats, i van campant lliurement!!!
ResponEliminaNo sé, com t'ho fas, jo no dono l'abast per escriure un post, i tu, no pareeeeeeeeeeees!!!!!
Que tinguis un bon divendres!!!
Aquest... ho intentava controlar tot, ja t'ho dic jo!
EliminaBon cap de setmana, guapa!
Primer, però, et va descobrir ell a tu. Somric. Preciós racó!
ResponEliminaN'estic ben convençuda, Pilar! :)
EliminaAi, ai, ai, com m'agraden aquestes excursions per la nostra estimada i maltractada Catalunya Nord. I el gat? Segur que era una preciositat. Jo tinc la mala sort de tenir-los al·lèrgia, però si no, estic segur que en tindria un de ben gris. I és que m'encanten els gats completament grisos!
ResponEliminaDoncs aquest és el gat dels teus somnis, porquet! :)
EliminaVa valer la pena... l'excursió. Va ser per setmana santa i m'he fet un tip de pintar: Eus, Bulaternera, Thuir, Prada...
El gat amagat
ResponEliminaperò ... ahir vam menjar
conill estofat.
Bon dia Carme:)
Aquest no era, Pere, estava més viu que nosaltres! :)
EliminaGràcies, bon dia i bon cap de setmana, Pere!
Sempre hi ha gat amagat, els gats sempre espien des del seu amagatall. Després no fan res perquè són uns cagats, però ells espien.
ResponEliminaÉs cert! Una de les poques coses clares que tinc sobre gats és que són uns cagats i a més a més no tenen cap vergonya de ser-ho! :)
EliminaHehehe són prudents... o sigui, són intel·ligents ;-)
EliminaEi, que jo he vist un gat meu tocar el dos al posar-lo davant per davant amb una ratota de claveguera que ens havia entrat al jardí...!!! A favor del gat, cal dir que la rata era igual o més gran que ell. I el gat ja era adult, eh!
EliminaM'agrada l'expressió "aquí hi ha gat amagat", que no té res a veure amb el gat que treu el nas per la finestra del carrer, d'un d'aquests poblets petits, amb molt d'encant...
ResponEliminaEn aquest cas podríem dir, aquí hi ha un gat amagat, però es deixa veure una mica, no pas com les persones, que darrera de cada finestra n'hi sol haver una, pendent dels forasters...
Petons.
El gat estava amaga, però no tota l'estona, també es va descobrir i apropar... però jo ja el tenia.
EliminaLlegia el post i em sorprèn... De la forma en com jo ho interpreto, tu vas passejant i observant... Quan alguna cosa t'agrada: un paisatge, una casa, unes flors, un ocell... la guardes a la memòria i després ho dibuixes de memòria!! Tal com ho recordes? O sigui no en fas foto?
ResponEliminaAl·lucino, eh?
Jo arribaria a casa i no recordaria cap detall, ni el color de les portes, ni quantes finestres hi havia, ni... res de res :-)
No, no, Assumpta, no t'ho prenguis tan al peu de la lletra... faig fotos, i tant que faig fotos!
EliminaSi m'hagués de refiar de la meva memòria visual i dels detalls, no podria dibuixar res. Jo sempre he tingut força memòria, però sempre de coses que es poden pensar en paraules i/o en conceptes. Però retenir una imatge amb tots els seus detalls se'm fa molt i molt difícil i retenir-ne 8 o 10 o 12, impossible totalment.
Només volia dir que no vaig només mirant pel plaer de mirar, sinó que vaig "buscant" què m'agradaria dibuixar.
Ens havíem proposat l'Enric i jo fer un quadern de vacances (de Pasqua) i per això anàvem amb l'antena posada, a veure què sortia. En alguns casos dibuixem o pintem sobre la marxa, si és un lloc prou tranquil, i en altres casos fem fotos i pintem a casa
Aaaaah! :-))
EliminaLlavors tenim un tipus de memòria semblant... Segur que si per allí on passes algú s'atura i et dóna conversa i esteu una estona xerrant, després podries explicar perfectament, citant frases textuals, el què heu dit... jo, després d'això, seria incapaç de dir si la persona amb la que he parlat duia ulleres o no, per exemple :-))
Així mateix com dius!
EliminaNo recordo mai com va vestida la gent, ni com porta els cabells, ni si porta o no ulleres... és no m'hi fixo i no em queda gens. Amb els ulls o les mans, m'hi fixo més, o els llavis... i les paraules sobretot, aquestes sí!
Doncs sí, sí... El mateix tipus de memòria!! :-))
EliminaJo seria una testimoni fatal en un judici... Quan em preguntessin com anava algú vestit, si era més o menys alt... és que no se'm queda! :-))
El gat en sap la història.
ResponEliminaDeuen ser savis els gats... van a la seva, no es compliquen la vida i no es deixen condicionar per ningú.
EliminaMarramiau! Què macot! A mi m'agraden molt els gats... són tan bonics! I el caràcter que tenen, també. Ostres, he obert l'enllaç del poble d'Eus, i al veure "municipi de la comarca del Conflent" m'he quedat molt parada, i pensant que hauria de tornar a estudiar les comarques de Catalunya, perquè les he oblidat totes. Però llavors he vist que és Catalunya Nord... no el coneixia pas! Però sembla maco, no?
ResponEliminaÉs maco, Yáiza, molt maco! Segur que t'agradaria!
Eliminatu has aconseguit que s'estés quiet...tot i que no li veiem la cara. Bon cap de setmana
ResponEliminaAconseguit, Joan! I en un sol clic! :) gràcies per passar!
EliminaCom que aquests dies estic "Murakamiana", tot just he acabat el 3r llibre de 1Q84, la primera cosa que m'ha vingut al cap... "el poble dels gats"... :)
ResponEliminaCom t'entenc amb això de Murakamiana! Jo trobo que acabes de llegir i és com si et quedessis una mica entre el seu món i la realitat... costa de desenganxar-te d'ell, una mica... uns dies fins i tot.
EliminaJa ens explicaràs què t'ha semblat. O millor, encara, sobretot saber com t'ho has passat... :)
saps dibuixar molt bé, sempre t'ho dic
ResponElimina:) Gràcies, Deric, pels ànims, però ... jo sé que no és molt bé, com els que en saben molt bé, molt bé i poden dibuixar qualsevol cosa... tu ja m'entens! ;)
Eliminaels gats, ayyy, sileciosos pero presents.
EliminaConsol
Consol, benvinguda a la Col·lecció de Moments, ja t'he enllaçat a la barra lateral! Els gats, sempre a tot arreu...
EliminaUn moix i un ca. Un gat i un gos.
ResponEliminaUn tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Això canta en Tomeu Penya, sigui moix o gat, és molt maco Carme.
Una aferradeta?
No coneixia aquesta lletra... que maca!
ResponEliminaGràcies, nina, una aferradeta de bona nit!
No és la de "Mallorquins i catalans?" em sembla que sí... vaig a veure :-)
EliminaSí, sí que ho és... Justament és el començament :-)
Eliminahttp://www.youtube.com/watch?v=0V41ecdYR0s
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins, així tots serem germans.
Es que això surt un run-run.
Que si xerren no ho entenc,
Però jo hi pos tan d'esme
que de deu mots n'agaf qualcun.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.
Es qui s'ho pren amb rialles,
però es que a jo m'ha passat,
per demanar s'excusat
d'enllà m'han tret a potades.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Un tassó i un capell, si us plau,
un got i un barret.
Ja ho val, ja ho val.
Vatuadell que això es espès.
No som estat mai cap entès,
més si no ho moll, si no ho moll,
si no ho moll me farà mal.
Mallorquins i Catalans,
Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.
No es que hi tengui res que dir
si un s'entén així com sap.
Ni estic gens empegueït
si xer com m'han ensenyat.
Un moix i un ca. Un gat i un gos.
Doncs sí que l'havia sentida, I tant! tens raó! Fa massa temps!
ResponElimina;-)) Arran d'això em vaig posar a escoltar cançons d'en Tomeu Penya hehehe...
ResponEliminaÉs un moix tan boniquet!
ResponEliminaI em refereixo a la aquarel·la... el moixos quan són grandets m'agraden només en pintura.
Bon cap de setmana!
A mi també, Joana. No sóc molt amant dels moixos jo... Ni que sigui perquè el gat del veí ens deixa sempre sistemàticament tots els seus "regalets" a casa nostra... els hi he agafat una mica de mania... quin fàstic! :) El de l'aquarel·la no té aquest problema... ;)
EliminaÉs fantàstic! m'agrada moltíssim aquesta aquarel·la.
ResponEliminaGràcies, rits, també és una de les meves preferides...
EliminaAix! se m'ha escapat el gat!
ResponEliminaQue entremaliat, l'altre dia no el vaig veure.
A mi si que m'agraden els gats, ara això del regalets ja m'empiparia una miqueta.
O dos miquetes.