divendres, 4 de maig de 2012

Hi ha un gat amagat - Eus


Passejant  pel poble  d'Eus,  cada  porta  tenia  un encant especial  i cada  finestra  era  una sorpresa.  Les  glicines,  havien envaït  de penjolls  liles,  tot  el poble  i    jo  no  podia  parar  de  recollir  racons  i idees  per  pintar.   Hi havia  un  gat,  gris  fosc,  de  pèl  gruixut  i lluent,  que  vigilava  el carrer,  amagat  rere  un finestró.  Tot  just  treia  mig  cap  i la cua  bellugadissa.  Vaig  descobrir  el  gat  amagat!

46 comentaris:

  1. Ara ja no es pot amagar dels nostres ulls curiosos que el contemplem convertit en un fantàstic gat pintat. No coneixia Eus, pel que expliques és un poble amb encant que val la pena de descobrir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poblet molt arreglat on hi viuen més "estiuejants" (em sembla) que no pas vilatans de sempre, pe`ro està cuidadet i bonic...

      Elimina
  2. El gat que esperava ser descobert, podria ser un bon títol per una novela... o per una aquarel·la!
    Tinc una glicina plantada de fa dos anys i no aconsegueixo que em floreixi........!!! M'encanten les glicines florides!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són precioses, les glicines. Jo també en tinc una, i floreix, però una mica a mínims, no com algunes que veig tan i tan espectaculars... deu ser qüestió de temps!

      Elimina
  3. Aquest gat rai, que tot i està a mig veure, no amaga res. Els problema són els gatots que ens amaguen les veritats, i van campant lliurement!!!
    No sé, com t'ho fas, jo no dono l'abast per escriure un post, i tu, no pareeeeeeeeeeees!!!!!
    Que tinguis un bon divendres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest... ho intentava controlar tot, ja t'ho dic jo!

      Bon cap de setmana, guapa!

      Elimina
  4. Primer, però, et va descobrir ell a tu. Somric. Preciós racó!

    ResponElimina
  5. Ai, ai, ai, com m'agraden aquestes excursions per la nostra estimada i maltractada Catalunya Nord. I el gat? Segur que era una preciositat. Jo tinc la mala sort de tenir-los al·lèrgia, però si no, estic segur que en tindria un de ben gris. I és que m'encanten els gats completament grisos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest és el gat dels teus somnis, porquet! :)

      Va valer la pena... l'excursió. Va ser per setmana santa i m'he fet un tip de pintar: Eus, Bulaternera, Thuir, Prada...

      Elimina
  6. El gat amagat
    però ... ahir vam menjar
    conill estofat.

    Bon dia Carme:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest no era, Pere, estava més viu que nosaltres! :)

      Gràcies, bon dia i bon cap de setmana, Pere!

      Elimina
  7. Sempre hi ha gat amagat, els gats sempre espien des del seu amagatall. Després no fan res perquè són uns cagats, però ells espien.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert! Una de les poques coses clares que tinc sobre gats és que són uns cagats i a més a més no tenen cap vergonya de ser-ho! :)

      Elimina
    2. Hehehe són prudents... o sigui, són intel·ligents ;-)

      Elimina
    3. Ei, que jo he vist un gat meu tocar el dos al posar-lo davant per davant amb una ratota de claveguera que ens havia entrat al jardí...!!! A favor del gat, cal dir que la rata era igual o més gran que ell. I el gat ja era adult, eh!

      Elimina
  8. M'agrada l'expressió "aquí hi ha gat amagat", que no té res a veure amb el gat que treu el nas per la finestra del carrer, d'un d'aquests poblets petits, amb molt d'encant...
    En aquest cas podríem dir, aquí hi ha un gat amagat, però es deixa veure una mica, no pas com les persones, que darrera de cada finestra n'hi sol haver una, pendent dels forasters...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gat estava amaga, però no tota l'estona, també es va descobrir i apropar... però jo ja el tenia.

      Elimina
  9. Llegia el post i em sorprèn... De la forma en com jo ho interpreto, tu vas passejant i observant... Quan alguna cosa t'agrada: un paisatge, una casa, unes flors, un ocell... la guardes a la memòria i després ho dibuixes de memòria!! Tal com ho recordes? O sigui no en fas foto?
    Al·lucino, eh?
    Jo arribaria a casa i no recordaria cap detall, ni el color de les portes, ni quantes finestres hi havia, ni... res de res :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, Assumpta, no t'ho prenguis tan al peu de la lletra... faig fotos, i tant que faig fotos!

      Si m'hagués de refiar de la meva memòria visual i dels detalls, no podria dibuixar res. Jo sempre he tingut força memòria, però sempre de coses que es poden pensar en paraules i/o en conceptes. Però retenir una imatge amb tots els seus detalls se'm fa molt i molt difícil i retenir-ne 8 o 10 o 12, impossible totalment.

      Només volia dir que no vaig només mirant pel plaer de mirar, sinó que vaig "buscant" què m'agradaria dibuixar.

      Ens havíem proposat l'Enric i jo fer un quadern de vacances (de Pasqua) i per això anàvem amb l'antena posada, a veure què sortia. En alguns casos dibuixem o pintem sobre la marxa, si és un lloc prou tranquil, i en altres casos fem fotos i pintem a casa

      Elimina
    2. Aaaaah! :-))

      Llavors tenim un tipus de memòria semblant... Segur que si per allí on passes algú s'atura i et dóna conversa i esteu una estona xerrant, després podries explicar perfectament, citant frases textuals, el què heu dit... jo, després d'això, seria incapaç de dir si la persona amb la que he parlat duia ulleres o no, per exemple :-))

      Elimina
    3. Així mateix com dius!

      No recordo mai com va vestida la gent, ni com porta els cabells, ni si porta o no ulleres... és no m'hi fixo i no em queda gens. Amb els ulls o les mans, m'hi fixo més, o els llavis... i les paraules sobretot, aquestes sí!

      Elimina
    4. Doncs sí, sí... El mateix tipus de memòria!! :-))
      Jo seria una testimoni fatal en un judici... Quan em preguntessin com anava algú vestit, si era més o menys alt... és que no se'm queda! :-))

      Elimina
  10. Respostes
    1. Deuen ser savis els gats... van a la seva, no es compliquen la vida i no es deixen condicionar per ningú.

      Elimina
  11. Marramiau! Què macot! A mi m'agraden molt els gats... són tan bonics! I el caràcter que tenen, també. Ostres, he obert l'enllaç del poble d'Eus, i al veure "municipi de la comarca del Conflent" m'he quedat molt parada, i pensant que hauria de tornar a estudiar les comarques de Catalunya, perquè les he oblidat totes. Però llavors he vist que és Catalunya Nord... no el coneixia pas! Però sembla maco, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És maco, Yáiza, molt maco! Segur que t'agradaria!

      Elimina
  12. tu has aconseguit que s'estés quiet...tot i que no li veiem la cara. Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aconseguit, Joan! I en un sol clic! :) gràcies per passar!

      Elimina
  13. Com que aquests dies estic "Murakamiana", tot just he acabat el 3r llibre de 1Q84, la primera cosa que m'ha vingut al cap... "el poble dels gats"... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com t'entenc amb això de Murakamiana! Jo trobo que acabes de llegir i és com si et quedessis una mica entre el seu món i la realitat... costa de desenganxar-te d'ell, una mica... uns dies fins i tot.

      Ja ens explicaràs què t'ha semblat. O millor, encara, sobretot saber com t'ho has passat... :)

      Elimina
  14. saps dibuixar molt bé, sempre t'ho dic

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Deric, pels ànims, però ... jo sé que no és molt bé, com els que en saben molt bé, molt bé i poden dibuixar qualsevol cosa... tu ja m'entens! ;)

      Elimina
    2. els gats, ayyy, sileciosos pero presents.


      Consol

      Elimina
    3. Consol, benvinguda a la Col·lecció de Moments, ja t'he enllaçat a la barra lateral! Els gats, sempre a tot arreu...

      Elimina
  15. Un moix i un ca. Un gat i un gos.
    Un tassó i un capell, si us plau,
    un got i un barret.
    Ja ho val, ja ho val.

    Això canta en Tomeu Penya, sigui moix o gat, és molt maco Carme.

    Una aferradeta?

    ResponElimina
  16. No coneixia aquesta lletra... que maca!

    Gràcies, nina, una aferradeta de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és la de "Mallorquins i catalans?" em sembla que sí... vaig a veure :-)

      Elimina
    2. Sí, sí que ho és... Justament és el començament :-)

      http://www.youtube.com/watch?v=0V41ecdYR0s



      Un moix i un ca. Un gat i un gos.
      Un tassó i un capell, si us plau,
      un got i un barret.
      Ja ho val, ja ho val.
      Vatuadell que això es espès.
      No som estat mai cap entès,
      més si no ho moll, si no ho moll,
      si no ho moll me farà mal.
      Mallorquins i Catalans,
      Catalans i Mallorquins com més amics més endins, així tots serem germans.

      Es que això surt un run-run.
      Que si xerren no ho entenc,
      Però jo hi pos tan d'esme
      que de deu mots n'agaf qualcun.

      Un moix i un ca. Un gat i un gos.
      Un tassó i un capell, si us plau,
      un got i un barret.
      Ja ho val, ja ho val.
      Vatuadell que això es espès.
      No som estat mai cap entès,
      més si no ho moll, si no ho moll,
      si no ho moll me farà mal.
      Mallorquins i Catalans,
      Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.

      Es qui s'ho pren amb rialles,
      però es que a jo m'ha passat,
      per demanar s'excusat
      d'enllà m'han tret a potades.

      Un moix i un ca. Un gat i un gos.
      Un tassó i un capell, si us plau,
      un got i un barret.
      Ja ho val, ja ho val.
      Vatuadell que això es espès.
      No som estat mai cap entès,
      més si no ho moll, si no ho moll,
      si no ho moll me farà mal.
      Mallorquins i Catalans,
      Catalans i Mallorquins com més amics més endins així tots serem germans.

      No es que hi tengui res que dir
      si un s'entén així com sap.
      Ni estic gens empegueït
      si xer com m'han ensenyat.

      Un moix i un ca. Un gat i un gos.

      Elimina
  17. Doncs sí que l'havia sentida, I tant! tens raó! Fa massa temps!

    ResponElimina
  18. ;-)) Arran d'això em vaig posar a escoltar cançons d'en Tomeu Penya hehehe...

    ResponElimina
  19. És un moix tan boniquet!
    I em refereixo a la aquarel·la... el moixos quan són grandets m'agraden només en pintura.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Joana. No sóc molt amant dels moixos jo... Ni que sigui perquè el gat del veí ens deixa sempre sistemàticament tots els seus "regalets" a casa nostra... els hi he agafat una mica de mania... quin fàstic! :) El de l'aquarel·la no té aquest problema... ;)

      Elimina
  20. És fantàstic! m'agrada moltíssim aquesta aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, rits, també és una de les meves preferides...

      Elimina
  21. Aix! se m'ha escapat el gat!
    Que entremaliat, l'altre dia no el vaig veure.
    A mi si que m'agraden els gats, ara això del regalets ja m'empiparia una miqueta.
    O dos miquetes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari