El jersei de Blanca Busquets

El jersei de Blanca  Busquets:

El primer llibre  que vaig llegir  de la  Blanca Busquets, va ser  La nevada del cucut.  Em va agradar  molt,  tot i que  no  en   vaig  fer cap ressenya.  Blanca  Busquets  s'apropa  tant  als personatges  que els  fa  absolutament nostres  i coneguts.  He  repetit  i  El jersei  ha estat  una altra  boníssima  experiència.  D'aquelles  novel·les  que  es  llegeix  amb  fal·lera  i que sap greu  que  s'acabin.

La  Dolors  és  una àvia  que  ha patit  una embòlia. Tot i que l'ha deixat  sense parla  i amb  una mobilitat  reduïda,  no  és  sorda,  ni cega,  ni  ha perdut  el coneixement ni la memòria.  I fa  un jersei  per  la seva  néta  i  observa  la vida  de la  família  de la seva  filla.  Gairebé  tots  fan com si ella  no hi fos  i per  tant  s'assabenta de molts  secrets  que  no pot  pas  explicar.  Entre  allò  que observa  i allò  que recorda,  ens  va teixint,  paral·lelament  al seu jersei,   la  vida  de  tots,  inclosa la d'ella mateixa.  Malgrat  la  situació  de  la Dolors,  no és  cap novel·la  dramàtica   ni tràgica,  sinó  que  es  fa  moltes  estones  fins i tot  divertida.

Dos  fragments:

“...  hi ha secrets  a tot arreu, i, és més, els secrets  són els que mantenen el caliu d’una vida. Si no hi ha secrets, la vida no val la pena de ser  viscuda. Per exemple,  ella durant dotze  anys no havia tingut  cap secret i s’havia sentit  cansada  i avorrida. Més  tard quan se sentia  un paquet  sorpresa sempre a punt  per esclatar, començava  a passar-s’ho realment bé.”  

“Les  dones  tenim  un excessiu instint  maternal. Si fóssim més  persones i no tan mares,  les  coses  anirien d’una altra  manera, potser  faríem més  disbarats, però seríem molt més  felices.”