dimarts, 29 de maig de 2012

El jersei de Blanca Busquets

El jersei de Blanca  Busquets:

El primer llibre  que vaig llegir  de la  Blanca Busquets, va ser  La nevada del cucut.  Em va agradar  molt,  tot i que  no  en   vaig  fer cap ressenya.  Blanca  Busquets  s'apropa  tant  als personatges  que els  fa  absolutament nostres  i coneguts.  He  repetit  i  El jersei  ha estat  una altra  boníssima  experiència.  D'aquelles  novel·les  que  es  llegeix  amb  fal·lera  i que sap greu  que  s'acabin.

La  Dolors  és  una àvia  que  ha patit  una embòlia. Tot i que l'ha deixat  sense parla  i amb  una mobilitat  reduïda,  no  és  sorda,  ni cega,  ni  ha perdut  el coneixement ni la memòria.  I fa  un jersei  per  la seva  néta  i  observa  la vida  de la  família  de la seva  filla.  Gairebé  tots  fan com si ella  no hi fos  i per  tant  s'assabenta de molts  secrets  que  no pot  pas  explicar.  Entre  allò  que observa  i allò  que recorda,  ens  va teixint,  paral·lelament  al seu jersei,   la  vida  de  tots,  inclosa la d'ella mateixa.  Malgrat  la  situació  de  la Dolors,  no és  cap novel·la  dramàtica   ni tràgica,  sinó  que  es  fa  moltes  estones  fins i tot  divertida.

Dos  fragments:

“...  hi ha secrets  a tot arreu, i, és més, els secrets  són els que mantenen el caliu d’una vida. Si no hi ha secrets, la vida no val la pena de ser  viscuda. Per exemple,  ella durant dotze  anys no havia tingut  cap secret i s’havia sentit  cansada  i avorrida. Més  tard quan se sentia  un paquet  sorpresa sempre a punt  per esclatar, començava  a passar-s’ho realment bé.”  

“Les  dones  tenim  un excessiu instint  maternal. Si fóssim més  persones i no tan mares,  les  coses  anirien d’una altra  manera, potser  faríem més  disbarats, però seríem molt més  felices.”

37 comentaris:

  1. A punt d'estrenar-ne la lectura gràcies a tu!
    :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que t'agradi! Aquest llibre volia arribar fins a tu, ja t'ho vaig dir! :)

      Elimina
  2. Oh, oh! Interessant! La meva mare acaba de llegir La nevada del cucut i me l'ha recomanat molt (però no me'n refio gaire, de les recomanacions de ma mare...). Però bé, si ja sou dues a parlar-ne bé, m'ho hauré de rumiar! A més, el tindré a casa aquest estiu, així que més fàcil impossible. I a més, ja m'has donat idea de llibre per regalar a ma mare quan s'escaigui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que t'agradarien els dos. La nevada del cucut em va semblar com més poètic, tot i que la història també em va agradar molt. Aquest més realista, una mica més irònic amb les nostres realitats, crític fins i tot.

      Elimina
    2. Acabo d'acabar La nevada del cucut i vinc a dir-t'ho! Tenies raó, m'ha agradat molt. I fa uns quants dies que ma mare té El jersei a la prestatgeria, per quan el vulgui llegir. Gràcies per la recomanació, una abraçada!

      Elimina
  3. Hehehehe CARME, el comentari de la YÁIZA m'ha recordat el que et vaig fer jo a "Monges", que, quan el va recomanar la meva amiga no vaig fer massa cas però, quan el vas posar tu, em van entrar ganes de llegir-lo ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conclusió: sóc una lectora de confiança! ;)

      Elimina
    2. Bé... sempre podríem exceptuar d'una banda Murakami i de l'altre Dickens :-DDDDDD

      Elimina
    3. he, he, he... i que consti que jo no li tinc cap mania a Dickens, tot just em fa mandra posar-m'hi, potser algun dia m'hi poso i el devoro. :DDD

      Elimina
    4. Hehehe em fa una por que un dia t'hi posis i no t'agradi!! :-))

      Però tinc al meu favor que a FANAL BLAU, ELFRI i KWEILAN els van agradar molt els que van llegir... i que fins i tot en XEXU s'ha atrevit amb una traducció d'en CARNER (cosa que fa que ara l'admiri profundament) i, tot i admetre que no és el seu estil, li va posar TRES arrobes!! ;-))
      I què dir d'en MARCEL? També Grans Esperances de CARNER, i Una història de dues ciutats... i els dos qualificats amb un EXCEL·LENT!! :-)))

      Elimina
  4. No he llegit res de la Tusquets i, mira, segurament m'atrau més aquest que, "La nevada del cucut". L'apunto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prova-ho, ja ens ho explicaràs, tant detalladament com fas sempre! I potse r aprendré coses que a mi se m'han escapat i tot! :)

      Elimina
  5. Jo vaig llegir Tren a Puigcerdà i em va agradar força, llegint la teva ressenya em vénen ganes de continuar el trajecte de la Blanca Busquets. El primer fragment sobre els secrets m'ha encantat. Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també continuaré, m'apunto el tren a Puigcerdà! Gràcies!

      Elimina
  6. Els dos fragments m´han fet pensar...si, prenc bona nota.

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  7. A mi també m'has encomanat les ganes de llegir-lo. Comença la llista dels llibres per les vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si t'agrada! Serà el primer de la llista? ;)

      Elimina
  8. Els secrets són llaminers. Són les llaminadures del pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bones són les llaminadures del pensament!

      Elimina
  9. Preservar els secrets, aconseguir que l'instit de mare no ens anul-li...Em sembla força interessant, per conèixer l'autora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una autora que val la pena conèixer, Pilar, segur que sí!

      Elimina
  10. Jo també he llegit Tren a Puigcerdà i em va agradar força...ja veig que t'hauré de fer cas i tornaré a llegir alguna cosa seva...Però em sembla que aquesta editorial fa una lletra molt petita, penso que després de "despotricar" dels llibres electrònics, acabaré sent-ne usuària...
    Petons, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ara no et sé dir això de la lletra, potser sí!

      Si han de servir per llegir més còmodament... VISCA ELS LLIBRES ELECTRÒNICS!!!!

      Petons, M Roser

      Elimina
  11. Jo també estava disposada a apuntar-me a la llista de futures lectores del llibre, perquè sembla ben engrescador, però si com diu la M. Roser la lletra és petita, malament. A veure si en surt una edició amb lletres més grosses.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta que he llegit jo, és una edició de butxaca.

      Potser l'edició normal, que acostuma a sortir abans que la de butxaca... tingui la lletra més grossa.

      Abraçades, guapíssima!

      Elimina
  12. No he llegit res d'aquesta autora. Potser podria començar per ací.

    ResponElimina
  13. Potser si, un xic de disbauxa ens fa més feliços.
    I tenir algun secret, d'aquests que són inconfessables ... pot donar emoció a la rutina diària.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser... la felicitat mai no ens l'asseguren del tot... però una mic a de disbauxa no esta malament...

      Bona nit, Pere.

      Elimina
  14. Aquest és un tipus de novel·les que em solen agradar. I més després de la teva ressenya.
    M'apunto aquesta escriptora! I gràcies, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que t'agradarà aquesta escriptora. A mi els dos m'han encantat. Prova-ho! Bon dia, guapa!

      Elimina
  15. Crec que no he llegit res d'aquesta autora, els anoto per buscar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ens diràs la teva opinió, jo mateixa!

      Elimina
  16. I quin recomanes per començar? fa temps que tinc apuntat La nevada del cucut, xò darrerament només llegeixo novel·la fantàstica....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que sigui ni millor ni pitjor començar per un o per l'altre. A mi la nevada del cucut em va deixar ganes de repetir i aquest també. El jersei és un llibre més línia, més senzill, segueix el fil dels pensaments i es fa entretingut i interessant. La nevada del cucut és com més poètic, pe`ro no deixa de ser també històries de dones, de famílies, de diferents generacions, t'ha d'agradar aquest tema.

      Elimina
  17. Acabo de llegir "El jersei" i us el recomano. És genial la Manera com enllaça els records amb el present de la novel·la.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari