divendres, 11 de maig del 2012

Cargols

Reunió de cargols  a la tanca de fusta  un diumenge  al matí.


Els  assistents  hi són des  de la darrera  pluja,  però  s'han tancat a la closca  i la reunió  no comença.


La  crònica  es  fa  molt avorrida...


Han d'esperar  que plogui  per  entrar  en acció.


Potser  demà...


27 comentaris:

  1. A més, un cop començada la reunió, segur que tot transcorre amb molta calma. Aquesta reunió va per llarg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va per llarg, XeXu, ens hem de mentalitzar i no posar-nos nerviosos... :)

      Elimina
  2. Obra la porta i que marxin que a mi se'm mengen totes les plantes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que dràstica ets, carme! :) Clar que tens raó, es mengen les plantes, però per molt que els obri la porta...

      Elimina
  3. Compte!, que totes les reunions de caragols acaben en una bona caragolà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compte, per ells, Jp... jo estic ben tranquil·la!

      Elimina
    2. De tota manera aquí estan ben segurs. A casa meva no mengem cargols, mai... :)
      Els trobem una mica ensopits...

      Elimina
  4. Són pacients de mena, els caragols. :-))

    ResponElimina
  5. Potser no hauran d'esperar gaire, l'home del temps diu que demà a la tarda pot ploure.

    ResponElimina
  6. Han començat abans que els indignats. Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però aquests fan menys soroll! Ara indignats, potser també n'estan que aquest any no ha plogut gaire! Petó, guapa!

      Elimina
  7. hehe que plogui que faran una bona cargolada! Molt divertit, Carme. M'has fet somriure una bona estona :)

    ResponElimina
  8. Hehehe és un camping de cargols! Potser només volen descansar! ;-))

    ResponElimina
  9. Jo estaré a l'aguait perquè cap esgarria cries els interrompi la reunió i acabin a la llauna o a la petarrellada...No m'agrada menjar cargols!!!
    Bona nit.

    ResponElimina
  10. Cargol treu banya... De petita m'agradaven, fins que un dia en vaig trobar un fent xup-xup (intoxicat per algun mata-cargols, suposo) i em va fer tanta angúnia que mai més no he pogut gaire amb ells. Cargols, llimacs i cucs, les bèsties que em fan més angúnia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi els cucs de terra sí... però els llimacs i cargols no gaire...

      Elimina
  11. Sort que no estic embarassada,
    m'has fet pensar que fa gairebé
    un segle que no els he tastat,
    i estan tan bons!!

    umm...bona nit nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? Jo no podria dir que no n'he menjat mai... si m'hi trobo, en una caragolada, algun en menjo, però no m'entusiasmen pas.

      Bon dia i bon cap de setmana, bonica!

      Elimina
  12. M'has fet recordar les anades a buscar caragols que fèiem al poble, just després de ploure aquelles tardes d'estiu de tempesta. Malauradament, cada cop n'hi ha menys... els pesticides els estan exterminant.

    Potser algun dia en faig un post!

    Per cert, jo mai no n'he tastat ni un! Incongruències porcines...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari