Els assistents hi són des de la darrera pluja, però s'han tancat a la closca i la reunió no comença.
La crònica es fa molt avorrida...
Han d'esperar que plogui per entrar en acció.
Potser demà...
divendres, 11 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
A més, un cop començada la reunió, segur que tot transcorre amb molta calma. Aquesta reunió va per llarg.
ResponEliminaVa per llarg, XeXu, ens hem de mentalitzar i no posar-nos nerviosos... :)
EliminaObra la porta i que marxin que a mi se'm mengen totes les plantes
ResponEliminaQue dràstica ets, carme! :) Clar que tens raó, es mengen les plantes, però per molt que els obri la porta...
EliminaCompte!, que totes les reunions de caragols acaben en una bona caragolà.
ResponEliminaCompte, per ells, Jp... jo estic ben tranquil·la!
EliminaS'ho deia a ells clar.
EliminaDe tota manera aquí estan ben segurs. A casa meva no mengem cargols, mai... :)
EliminaEls trobem una mica ensopits...
Són pacients de mena, els caragols. :-))
ResponEliminaPacients, molt pacients... Mc! :)
EliminaPotser no hauran d'esperar gaire, l'home del temps diu que demà a la tarda pot ploure.
ResponEliminaOstres! a veure si se'ns estressaran!
EliminaHan començat abans que els indignats. Un petó, bonica!
ResponEliminaPerò aquests fan menys soroll! Ara indignats, potser també n'estan que aquest any no ha plogut gaire! Petó, guapa!
EliminaJa, ja, ja, què ben retrasmès!
ResponEliminaGràcies, Francesca!
Eliminahehe que plogui que faran una bona cargolada! Molt divertit, Carme. M'has fet somriure una bona estona :)
ResponEliminaGràcies, Silvia1
EliminaHehehe és un camping de cargols! Potser només volen descansar! ;-))
ResponEliminahe, he, he...
EliminaJo estaré a l'aguait perquè cap esgarria cries els interrompi la reunió i acabin a la llauna o a la petarrellada...No m'agrada menjar cargols!!!
ResponEliminaBona nit.
A mi tampoc m'agrada gaire, M Roser! Bona nit!
EliminaCargol treu banya... De petita m'agradaven, fins que un dia en vaig trobar un fent xup-xup (intoxicat per algun mata-cargols, suposo) i em va fer tanta angúnia que mai més no he pogut gaire amb ells. Cargols, llimacs i cucs, les bèsties que em fan més angúnia.
ResponEliminaA mi els cucs de terra sí... però els llimacs i cargols no gaire...
EliminaSort que no estic embarassada,
ResponEliminam'has fet pensar que fa gairebé
un segle que no els he tastat,
i estan tan bons!!
umm...bona nit nina!!
Veus? Jo no podria dir que no n'he menjat mai... si m'hi trobo, en una caragolada, algun en menjo, però no m'entusiasmen pas.
EliminaBon dia i bon cap de setmana, bonica!
M'has fet recordar les anades a buscar caragols que fèiem al poble, just després de ploure aquelles tardes d'estiu de tempesta. Malauradament, cada cop n'hi ha menys... els pesticides els estan exterminant.
ResponEliminaPotser algun dia en faig un post!
Per cert, jo mai no n'he tastat ni un! Incongruències porcines...