dijous, 3 de maig de 2012

Canyes


Brisa matinal 
gronxa l'ocre canyissar 
sota el sol de maig. 
........................................................XeXu

 Fil de llum 
vent de la tarda 
ella passa cada dia 
i així li veuré la cara.
.......................................................Pere

El canyissar batega 
sona la seva música 
junts bateguem amb ell.   
.................................................Joan Gasull

38 comentaris:

  1. Només cal moure una mica les canyes
    per cercar-hi la tímida verdor,
    l’espurna de vida adormida
    amb tanta xafogor.

    (espero no tenir un estiu moooolt calorós)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, encara no ha arribat l'estiu... esperem que no sigui mooooolt calorós! Gràcies, guapa, però t'asseguro que era un canyissar sec, sec, sec, fins al moll de l'os!

      Elimina
  2. I a mi que els canyissars secs em produeixen una forta sensació de ruïnós, de desassossec, de perdut i oblidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, porquet, ja és això ja....

      Elimina
  3. que guay!!! tu em demostres que a vegades, amb la senzillesa està l'extraordinari! Aquesta aquarel·la m'encanta!!

    A mi m'encanten els canyissars i els seus plumons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, nina, tu si que ets guay!!! amb els teus comentaris...

      Aquest canyissar ja no tenia plumons, només canyes seques...

      Abraçadetes dolces, preciosa!

      Elimina
    2. M'afegeixo al comentari de l'Alba, és una aquarel·la senzilla que transmet moltíssim! Sou totes dues molt guays :)

      Elimina
  4. les canyes de conya..ens apropem a l'abstracció? si més no és un canvi... m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lolita, no sabria dir-te ben bé...

      Se'm va quedar aquest canyissar al cap i no hi havia manera de dibuixar-lo, tal com faig habitualment... impossible, massa embolic de canyes per a mi. Vaig provar de tirar pel dret i va sortir això.

      M'alegro que t'agradi... Gràcies guapa!

      Elimina
  5. Brisa matinal
    gronxa l'ocre canyissar
    sota el sol de maig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeeeeeXu... quin honor, que em regalis un poema... fantàstic!

      Et pujo al post!

      Elimina
    2. És un intent de haiku, es fa el que es pot. No m'hi animo massa, que no em solen sortir de natural, però si m'he d'esforçar en algun lloc, on millor que aquí!

      Elimina
    3. Però... què veuen els meus ulls!!! En XeXu ha fet un haikú!! ;-))
      Bé... al les primeries del seu blog també en va fer un... però mai més n'hi havia vist fer!!
      Quina il·lusió, CARME! ;-))

      Elimina
    4. I tant que sí! per això l'he pujat amunt que feia dies que no ho feia...

      Elimina
    5. Aquest XEXU té cops amagats!! :-))... Jo m'ho mirava i també em venia alguna idea del vent, si mou les canyes, però no m'ha sortit res que estès una mica bé... i quan he vist el seu, m'ha fet il·lusió!!

      Elimina
    6. Senyores, senyores no s'emocionin. A veure, com l'Assumpta recorda, un cop vaig fer un haikú al Bona nit, però amb les normes a la mà, no era vàlid perquè per mi tenia un significat més enllà de les paraules que hi posava, així que res, una de tantes normes que es poden infringir quan fas tres maleïts versos a l'estil japonès. Crec que m'ho va fer notar l'Elur. Llavors em vaig deprimir i ja no en vaig voler fer més. Però mira, la Carme sempre escriu poemes de múltiples formes, jo sempre els llegeixo i no sempre em surt res per dir, però mai provo de seguir el fil, i avui m'he dit que què carai, si no ho faig per la Carme, per qui ho he de fer sinó?

      Llavors tenim, un mig-haikú i un haikú (fins que arribi algú i em digui que infringeixo alguna de les normes...) en 5 anys i escaig de blogaire... fent un càlcul ràpid, el següent em toca... a finals del 2014.

      Elimina
    7. Hehehe estaré atenta a finals del 2014 a veure si tinc la sort de poder llegir-lo!! ;-))

      Elimina
  6. Vibren les canyes, que deia el poeta.

    ResponElimina
  7. Els canyinsars s'estenen per tot arreu, a les meves contrades. Al cap d'avval de casa meva, hi ha un parc on els han fet servir de decoració d'un conjunt paissagístic on es recrea la bellesa del Penedès...Una mica més avall, les vinyes i a la dreta, la muntanya de S. Pau (un immillorab le mirador natural)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic! Un dia m'ho has d'ensenyar!

      Elimina
  8. La llum pàl·lida és la que més penetra, tot i que subtilment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs deu ser així, Noves Flors. Em devia penetrar... :)

      Elimina
  9. Aquesta poca llum acull esperança.

    ResponElimina
  10. La llum penetra per les escletxes dels canyissars i apareixen formes geomètriques...Recordo anar a la llera del riu a collir canyes, per fer-ne joguines (tenen moltes possibilitats)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia ensho has d'explicar millor això de les joguines de canya... m'agradaria

      Elimina
  11. Fil de llum
    vent de la tarda
    ella passa cada dia
    i així li veuré la cara.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  12. Cada dibuix, cada paraula, un poema.
    Petons!

    ResponElimina
  13. Tot té el seu cicle, amb el desglaç arribarà a poc a poc l'aigua que regarà la llera i tornarà la vida.
    Un petò

    ResponElimina
  14. El canyissar batega
    sona la seva música
    junts bateguem amb ell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinga! Una altre que s'anima! Amunt, Joan!

      Elimina
  15. Un canyssar amb colors molt encertats,
    m´agrada molt nina!

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna, besets de bona nit.

      Elimina
  16. En aquest dibuix es veu el canyissar molt bonic amb aquest tons tan dolços.
    Al natural tanta sequedat no sé si m'agradaria gaire.
    Bona nit!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari