Brisa matinal
gronxa l'ocre canyissar
sota el sol de maig.
........................................................XeXu
Fil de llum
vent de la tarda
ella passa cada dia
i així li veuré la cara.
.......................................................Pere
El canyissar batega
sona la seva música
junts bateguem amb ell.
.................................................Joan Gasull
Només cal moure una mica les canyes
ResponEliminaper cercar-hi la tímida verdor,
l’espurna de vida adormida
amb tanta xafogor.
(espero no tenir un estiu moooolt calorós)
Carme, encara no ha arribat l'estiu... esperem que no sigui mooooolt calorós! Gràcies, guapa, però t'asseguro que era un canyissar sec, sec, sec, fins al moll de l'os!
EliminaI a mi que els canyissars secs em produeixen una forta sensació de ruïnós, de desassossec, de perdut i oblidat.
ResponEliminaDoncs, sí, porquet, ja és això ja....
Eliminaque guay!!! tu em demostres que a vegades, amb la senzillesa està l'extraordinari! Aquesta aquarel·la m'encanta!!
ResponEliminaA mi m'encanten els canyissars i els seus plumons!
Alba, nina, tu si que ets guay!!! amb els teus comentaris...
EliminaAquest canyissar ja no tenia plumons, només canyes seques...
Abraçadetes dolces, preciosa!
M'afegeixo al comentari de l'Alba, és una aquarel·la senzilla que transmet moltíssim! Sou totes dues molt guays :)
Eliminales canyes de conya..ens apropem a l'abstracció? si més no és un canvi... m'agrada!
ResponEliminaGràcies, lolita, no sabria dir-te ben bé...
EliminaSe'm va quedar aquest canyissar al cap i no hi havia manera de dibuixar-lo, tal com faig habitualment... impossible, massa embolic de canyes per a mi. Vaig provar de tirar pel dret i va sortir això.
M'alegro que t'agradi... Gràcies guapa!
Brisa matinal
ResponEliminagronxa l'ocre canyissar
sota el sol de maig.
XeeeeeXu... quin honor, que em regalis un poema... fantàstic!
EliminaEt pujo al post!
És un intent de haiku, es fa el que es pot. No m'hi animo massa, que no em solen sortir de natural, però si m'he d'esforçar en algun lloc, on millor que aquí!
EliminaPerò... què veuen els meus ulls!!! En XeXu ha fet un haikú!! ;-))
EliminaBé... al les primeries del seu blog també en va fer un... però mai més n'hi havia vist fer!!
Quina il·lusió, CARME! ;-))
I tant que sí! per això l'he pujat amunt que feia dies que no ho feia...
EliminaAquest XEXU té cops amagats!! :-))... Jo m'ho mirava i també em venia alguna idea del vent, si mou les canyes, però no m'ha sortit res que estès una mica bé... i quan he vist el seu, m'ha fet il·lusió!!
EliminaSenyores, senyores no s'emocionin. A veure, com l'Assumpta recorda, un cop vaig fer un haikú al Bona nit, però amb les normes a la mà, no era vàlid perquè per mi tenia un significat més enllà de les paraules que hi posava, així que res, una de tantes normes que es poden infringir quan fas tres maleïts versos a l'estil japonès. Crec que m'ho va fer notar l'Elur. Llavors em vaig deprimir i ja no en vaig voler fer més. Però mira, la Carme sempre escriu poemes de múltiples formes, jo sempre els llegeixo i no sempre em surt res per dir, però mai provo de seguir el fil, i avui m'he dit que què carai, si no ho faig per la Carme, per qui ho he de fer sinó?
EliminaLlavors tenim, un mig-haikú i un haikú (fins que arribi algú i em digui que infringeixo alguna de les normes...) en 5 anys i escaig de blogaire... fent un càlcul ràpid, el següent em toca... a finals del 2014.
Hehehe estaré atenta a finals del 2014 a veure si tinc la sort de poder llegir-lo!! ;-))
EliminaVibren les canyes, que deia el poeta.
ResponEliminaVibren i ressonen, Jordi!
EliminaEls canyinsars s'estenen per tot arreu, a les meves contrades. Al cap d'avval de casa meva, hi ha un parc on els han fet servir de decoració d'un conjunt paissagístic on es recrea la bellesa del Penedès...Una mica més avall, les vinyes i a la dreta, la muntanya de S. Pau (un immillorab le mirador natural)
ResponEliminaQue bonic! Un dia m'ho has d'ensenyar!
EliminaLa llum pàl·lida és la que més penetra, tot i que subtilment.
ResponEliminaDoncs deu ser així, Noves Flors. Em devia penetrar... :)
EliminaAquesta poca llum acull esperança.
ResponEliminaMontse, esperem que sí!
EliminaLa llum penetra per les escletxes dels canyissars i apareixen formes geomètriques...Recordo anar a la llera del riu a collir canyes, per fer-ne joguines (tenen moltes possibilitats)...
ResponEliminaUn dia ensho has d'explicar millor això de les joguines de canya... m'agradaria
EliminaFil de llum
ResponEliminavent de la tarda
ella passa cada dia
i així li veuré la cara.
Bona tarda Carme.
Bona tarda, Pere, Gràcies!
EliminaCada dibuix, cada paraula, un poema.
ResponEliminaPetons!
Moltes gràcies, Glòria!
EliminaTot té el seu cicle, amb el desglaç arribarà a poc a poc l'aigua que regarà la llera i tornarà la vida.
ResponEliminaUn petò
Una mirada optimista, Montse!
EliminaEl canyissar batega
ResponEliminasona la seva música
junts bateguem amb ell
Vinga! Una altre que s'anima! Amunt, Joan!
EliminaUn canyssar amb colors molt encertats,
ResponEliminam´agrada molt nina!
Bessets.
Gràcies, sa lluna, besets de bona nit.
EliminaEn aquest dibuix es veu el canyissar molt bonic amb aquest tons tan dolços.
ResponEliminaAl natural tanta sequedat no sé si m'agradaria gaire.
Bona nit!