dilluns, 21 de maig de 2012

Casa i palmera



Els  teus  mots, 
dibuixen  la teva  imatge  
sobre  el  meu cos,  
subtilment, 
negatiu  d'ombra, 
claror  invisible.

39 comentaris:

  1. El dibuix nu no sembla gran cosa, però un cop pintat guanya un munt, amb l'ombra de la palmera i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que el canvi sigui a millor... que no et pensis, no sempre passa! ;)

      Elimina
  2. Ostres, CARME, estàs en ple atac "creatiu"... cada vegada que miro hi ha un post nou teu!! :-DD

    Fantàstica l'ombra de la palmera a la paret del davant (i no em diguis que aquesta ombra no surt al dibuix i que és cosa de la foto, que no m'ho creuré hehehehehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... aquesta si que surt al dibuix!

      No acostumo a fer més d'un post al dia, però avui m'ha agafat així... deu ser això, com un atac de posts que volen sortir! ;)

      Elimina
    2. Quins atacs tan bons que t'agafen!! :-)))

      Elimina
    3. I tu saps quan dorm aquesta nina? ;)

      Elimina
  3. Aquest viatge un xic cap al sud ha despertat ... la teva primavera.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, encara queda molt viatge al sud... en tinc un munt! Deu ser que com que no hi vaig mai, cap al sud, o molt poc... me l'havia d'endur amb mi!

      Bon dia, Pere!

      Elimina
  4. ja saps que prefereixo els pins... però la palmera i sobretot la seva ombra t'han quedat molt bé.

    ResponElimina
  5. si no existís el dibuix nu, difícilment es podria afegir el detall...

    els dibuixos són preciosos.
    Les paraules commouen...

    Petonets dolços de dilluns, nineta.
    :¬)********

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Barbo, una abraçada de dilluns... bona setmana!

      Elimina
  6. Sí, m'agrada veure el dibuix despullat. Quin impacte veure'n el resultat final, t'ha quedat molt rebé. Bona entrada de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia, molt bona setmana per a tu també! Petonassos!

      Elimina
  7. Bon dia Carme!

    Em dona la impressió que a les últimes aquarel·les has fet algun canvi, tipus de paper o amb menys humitat. Pot ser?

    ResponElimina
  8. Que observador que ets, Jp... Aquest quadern del delta és un quadern nou, me'l va regalar la meva filla i té un paper més bo i més gruixut.

    La humitat va com va... no t'ho sabria dir, coses que els aprenents que no acabem de controlar... :)

    ResponElimina
  9. M'agrada molt el negatiu. Sembla un gravat antic. Bon dia, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pilar! Bon dia, guapíssima!

      Elimina
  10. Un any vam anar al Delta i recordo la tranquil·litat d'aquella terra.
    Tranquil·litat que veig reflectida en el teu dibuix.
    Només falta veure com el vent mou les fulles de la palmera.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que el delta ens amara de tranquil·litat... prou que les movia, prou... vam tenir un dia de matí calmat i de tarda més ventada...

      Bon dia, Pep!

      Elimina
  11. Quina caseta més acollidora. Em prestes les claus per anar-hi una setmaneta a l'estiu? Jo també m'he fixat en l'ombra de la palmera! Està molt ben feta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fos meva... :) en dibuix no sé si et servirà, la casa... Gràcies, Yáiza!

      Elimina
  12. Poema suggerent que conté algunes paradoxes de la vida. El llegeixo amb les ulleres de l'apunt anterior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sigui una bona combinació... :)

      Elimina
  13. Una gran composició de dibuix i poema, que ens acompanya sota l'ombra de la palmera.

    ResponElimina
  14. Qui era que deia que les ombres res de res?
    Fabulosa aquesta palmera i les seves ombres!

    Tarda ventosa i freda, ara molt menys amb els teus colors ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la foto, d'on vaig copiar el dibuix, es veia tant dibuixada aquesta ombra que no podia deixar de veure-la i d'intentar-ho!

      Aquí la tarda ha estat igual: ventosa i freda...

      Una abraçada de bona nit.

      Elimina
  15. Veig que segueixes amb les imatges mediterrànies... i m'agrada veure el procés d'elaboració, primer
    l'esboç i després els colors lluminosos de l'aquarel·la...La casa deu ser fresqueta, amb l'ombra de la palmera!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi haurà imatges mediterrànies per uns quants dies, M Roser! :) Bona nit!

      Elimina
  16. I al petit arbret que queda a la dreta, segur que també li agradaria poder dibuixar la seva ombra damunt un altre cos. Però és tan esquifit davant la reina palmera...
    Magnífics dibuixos del Delte, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per petit que sigui ha de fer ombra... sóc jo que l'he oblidada, pobre arbret!

      Gràcies, Galionar!

      Elimina
  17. Estic amb en Xexu, com guanya amb color, i les ombres són magnífiques Carme, petons grans, artistassa :) muacsssssssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cris, guapíssima! Petonassos!

      Elimina
  18. Com guanya el dibuix amb l'evolució, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que ho veieu així, Noves Flors!

      Elimina
  19. aquesta ombra t'ha quedat genial.....anem millorant..;)

    ResponElimina
  20. M'agrada el teu poema, m'agrada el teu dibuix. I aquestes ombres? Qui deia que no se'n sortia?
    Un petó des de la plana. Mua

    ResponElimina
  21. Em repeteixo...però és que cada dia m'agrada el teu joc amb els mots, les imatges, els colors i com vesteixes el dibuix. Un petó, bonica!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari