dimecres, 2 de maig del 2012

365 contes a Vilafranca



La  Marta  Pérez  Sierra  ha  donat  vida  i personatges  al meu conte  Intercanvi.

M'ha fet molta  il·lusió,  Marta,  Moltíssimes  Gràcies,  a  tots!

Gràcies  Marta!  Gràcies  Melània!  Gràcies  Genis!

I  també  a tots  els  qui  van treballar  en aquesta presentació tan  bonica.  Si voleu veure  més  vídeos  són aquí. Jo  que no la vaig poder  veure  en directe,  me'ls  he mirat  tots!

Va sortir  el dia 2 d'agost  del 2009,  als  365 contes.  Us  deixo  també  el text:

Tenia tot just quatre anys, seia a la meva falda, a la nit, en una terrassa davant del mar.

- Mare, explica’m coses del mar.

Era temps de vacances, i per això s’havia fet mitjanit i l’Oriol encara no dormia.

Era molt fosc. No hi havia gaire il·luminació al poble, ni tampoc lluna. Vaig començar parlant de les estrelles. Que des del seu lloc, no gens estàtic, però ajustat amb precisió podien guiar els vaixells i saber sempre on era el Nord.

- Cada estrella té el seu nom i la que ens diu el Nord se’n diu Estrella Polar, la veus? És aquella d’allà.

El mar tot just si s’endevinava dins la fosca i es descobria just a ran de sorra amb unes línies primes d’escuma blanca. Ell semblava veure’l millor que jo. Hi havia llumets petits i oscil·lants, que navegaven a distàncies incertes de la platja. I ens vam convertir en observadors atents d’uns pescadors invisibles.

- El mar és negre a la nit - diu ell.
- Sí és negre perquè no hi ha llum - intento explicar jo
- I s’ha anat fent gran de tant passar-hi les barques - reflexiona ell.

Jo emmudeixo davant d’una frase que em sembla fantàsticament poètica.

- Els pescadors encenen i apaguen els llums - continua observant ell.
- Les barques es gronxen amb el mar i els llums se’ns amaguen, no s’apaguen - puntualitzo jo.
- Potser juguen amb els peixos - diu ell.

Tot de cop les seves aportacions em semblen infinitament més interessants que les meves i em deixo portar.

I juguem a ser pescadors, que en comptes de pescar juguen amb els peixos i amb nosaltres que els mirem de lluny. Ens fan senyals i ens fan l’ullet... els peixos estant contents que vulguin anar a jugar amb ells, en comptes de pescar-los.

Em sembla com tastar un món millor.

38 comentaris:

  1. Deu ser emocionant que et passi una cosa així.

    Felicitats!

    ResponElimina
  2. No dona, esperem el dia 2 d'agost per llegir-lo, no?? Jo ja el vaig llegir en el seu moment també...

    ResponElimina
  3. He, he, he... el dia 2 d'agost ja farà 3 anys i gairebé no m'ho puc creure, em semblen 4 dies... El dia 2 d'agost ja no me'n recordaria!

    ResponElimina
  4. que xulo Carme!! M'ha fet somriure d'alegria ja que no hi ha res com els nens per fer-nos veure el món d'una altra manera, per viure imaginant un món millor... M'ha encantat!!!

    I la representació que han fet del conte de ben segur que devia posar la pell de gallina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba! Han fet una bona adaptació titellaire! :)

      Elimina
  5. Emocionaba la representació o verbalització dels contes, Carme. Aquesta va ser entranyable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat, Pilar que m'he mirat i remirat tots els vídeos i entenc molt bé que en directe emocionessin. M'han agradat molt tots, tots!

      Gràcies a tu també Pilar, per la teva participació en tot plegat.

      Elimina
  6. És un conte preciós, els nens tenen una imaginació fantàstica. El nen d'aquest conte és entranyable. Moltes felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest nen, Sílvia, ja s'ha fet gran, però era un somiador incansable i un genial preservador de somnis. Mai no deixava que la dura realitat li espatllés res. Ell continuava creient en el seu somni... ho dic en passat i m'equivoco. Encara conserva molt de tot això. Si en vols llegir una altra ben real que et farà riure la tens aquí

      Elimina
    2. M'encanta, que maco! Que ho conservi, que això és màgic.

      Elimina
    3. Recordo ambdues històries... la que vas convertir en conte i la del ratolí... ja llavors em van encantar! Què maco aquest somiador incansable!! Què maco que encara conservi molt d'aquesta forma de ser :-)

      Elimina
  7. Us felicito a tots dos.
    El mar s'ha anat fent gran de tant passar-hi les barques.
    I m'he aturat a contemplar-lo.

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats! No m'estranya, perquè hi ha res millor que deixar-se endur per la conversa d'un infant? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res millor, Clídice, però a vegades les ganes d'ensenyar coses i la dificultat de canviar el punt de vista que tenim d'adults i de pares, ens pot... confesso que no sempre he estat capaç de fer-ho. :)

      Elimina
  9. hi ha res més preciat que tastar un món millor...?
    un conte molt tendre narrat amb uns ulls ben oberts..
    Felicitats Carmeta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que només el podem tastar i se'ns escapa de seguida... lolita!

      Però si el tastes es fa irrenunciable... Gràcies, bonica!

      Elimina
  10. Buf, Carme...!
    emociona i commou...
    El conte. la representació.
    Quanta tendresa...!

    Felicitats, bonica.
    Petonets dolços nina estimada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, barbo, maco.

      Hi ha situacions que no tenen altre sortida que deixar-se de puntualitzacions i seguir el fil de la innocència i de la tendresa. Una abraçada, poeta.

      Elimina
  11. Veritablement, les deduccions d'ell són per deixar-se portar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo a vegades sóc massa racional i em resisteixo, però finalment està bé de deixar-se portar. Gràcies Noves Flors!

      Elimina
  12. Un conte encisador, Carme. He tancat els ulls i m'he imaginat l'escena. He vist els estels en la nit fosca, el mar amb els llumets que apareixien i desapareixien...fins i tot m'ha semblat veure un pescador que també em feia l'ullet, o potser era un miratge...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser! M'alegro que hi hagis pogut veure dins del teu cap. És una escena agradable i bonica.

      Elimina
  13. Jo vaig tenir la sort de poder veure-ho en directe.....;) Tu no hi eres....ah!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em va saber greu, ja de no ser-hi, Joan! :) I tant que sí!

      Elimina
  14. Jo tampoc hi era, però m´ha semblat molt màgic tot plegat.
    La teva imaginació Carme, la magnífica representació i l`innocència dels nens...
    una bona barreja, si senyora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginació poqueta, bé no, molta! però del meu fill, no pas meva. És una escena ben real, que la recordo com si fos ahir. I en fa força més de vint, ja!

      Gràcies, sa lluna!

      Elimina
  15. Respostes
    1. Gràcies, Rafel! Avui he pujat a la Línia Groga! N'he llegit unes quantes estacions...

      Elimina
  16. Que bonic! i que tendre!
    Ha de ser emocionant que representin un conte escrit per tu, no?
    Felicitats, Carme, ja pots estar-ne cofoia. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Glòria! és emocionant, de veritat. Llàtima que no vaig poder-ho veure en directe!

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  17. Va quedar molt bonic amb les titelles :)

    ResponElimina
  18. El conte és preciós! L'enhorabona!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari