Barques hivernen
afetgegades al moll.
Semblen oblidades
però no, només esperen.
Com sentiments clars
que no acaben d'arribar on volien.
Com emocions que suren
sense moure's i no saben sortir.
sense moure's i no saben sortir.
Arriba la llarga claror.
Sortim, ja, a navegar de nou.
Sortim, ja, a navegar de nou.
Passeu pel ....
va! ja trigueu!
Les barques hivernen quan és temps de grisor, l'esclat de llum primaveral les desperta...
ResponEliminaTambé hi ha molts sentiments que estan arrecerats esperant que l'oportunitat de donar-se a conèixer...Ho faran quan trobin algú disposat a valorar-los...
Barques i sentiments, som-hi!
Bona nit.
Som-hi! M Roser!
EliminaM'agrada el teu poema, el teu dibuix-pintura i el comentari de la M.Roser...
ResponEliminaSom-hi, doncs!! ;-)
Endavant!
EliminaMoltes gràcies Assumpta...
EliminaPetons.
"L´esclat de llum primaveral les desperta..."
ResponEliminai és tan intensa que, de vegades, confón,
barreja de sentiments i pors,
fantasmes i somnis...
Tant de bo la llum ens guiï cap a nous horitzons.
Tant de bo, ens porti a bon port.
Bona setmana, nines!
Una aferradeta
Bona setmana, lluna, tens raó a vegades confon... intentarem no enlluernar-nos!
EliminaPreciós esclat d'esperança. Bon dia Carme!
ResponEliminaBon dia, Núria!
EliminaEs nota, es nota.
ResponEliminaTorna el llarg viatge.
Bon viatge en la llarga claror...
Eliminaai hivernades barques com si de pell d'ós fos el seu cor...si suren sortiran emocions i sentiments a la llum del dia
ResponEliminaSortim, ja! Que ja és de dia! :)
ResponEliminaFa pocs dies vaig veure un home com les netejava i feia la posta a punt, allà mateix a la sorra.
ResponEliminaVaig pensar que era senyal de bon temps i de posar els rems a l´aigua.
Sí senyal de bon temps... el rems a l'aigua! Gràcies País secret!
EliminaJo sí que fa uns dies que hiverno per la catosfera! Massa feina, massa muntanya, massa de tot! Ah, això sí, ja he passat per Cats! Què bonic que tornin aquests premis! M'ho vaig passar molt i molt rebé l'any passat! Potxonet Carme.
ResponEliminaJa se't troba a faltar, ja, porquet! Potxonet, guapo!
EliminaM'agrada que arribi la llum i poguem sortir a passejar les emocions amb barca o no. (per que navegar, a vegades em provoca mareigs,jejeje, no hi estic gaire avesada).
ResponEliminaNo cal que sigui amb barca, a mi tampoc m'entusiasma massa... :)
EliminaFaig meves les paraules de la M. Roser, avui, perquè estan plenes d'optimisme. A veure si entre tots aconseguim pintar les barques de colors, que són molt grises...
ResponEliminaUna abraçada!
Eren exactament així... llargues, estretes i gairebé negres... de colors seran molt més boniques, Montse! Una abraçada.
EliminaSempre que veig barques amarrades al port em venen al cap els somnis no complerts, il·lusions abandonades a la platja, on el sol les anirà cremant fins que no puguin sortir a la mar.
ResponEliminaPer això, també quan veig algun mariner posar a punt el seu vaixell, penso que tinc que fer el mateix amb les meves il·lusions i els meus somnis.
Tinc que anar per feina i podré sortir a navegar.
A vegades costa molt de posar a punt les il·lusions i a temporades no costa gens... hem de fer el possible per tenir-les sempre a punt!
ResponEliminaagafo la braca i navego...cap al Cats...
ResponElimina:) aviat començarem... Joan!
EliminaCal un repòs per continuar una nova singladura amb més empenta, amb més ganes.
ResponEliminaI quan arriba el moment oportú sortim a navegar!
A veure si sabem trobar aquest moment oportú!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina