dilluns, 28 de maig del 2012

Barques hivernen


Barques  hivernen
afetgegades al moll.
Semblen oblidades
però no,  només esperen.

Com sentiments clars
que no acaben d'arribar on volien.
Com emocions que suren 
sense  moure's i no saben sortir.

Arriba  la llarga  claror.
Sortim,  ja,  a  navegar  de nou.



Passeu  pel  ....     

va!  ja  trigueu!

28 comentaris:

  1. Les barques hivernen quan és temps de grisor, l'esclat de llum primaveral les desperta...
    També hi ha molts sentiments que estan arrecerats esperant que l'oportunitat de donar-se a conèixer...Ho faran quan trobin algú disposat a valorar-los...
    Barques i sentiments, som-hi!
    Bona nit.

    ResponElimina
  2. M'agrada el teu poema, el teu dibuix-pintura i el comentari de la M.Roser...
    Som-hi, doncs!! ;-)

    ResponElimina
  3. "L´esclat de llum primaveral les desperta..."
    i és tan intensa que, de vegades, confón,
    barreja de sentiments i pors,
    fantasmes i somnis...
    Tant de bo la llum ens guiï cap a nous horitzons.
    Tant de bo, ens porti a bon port.

    Bona setmana, nines!
    Una aferradeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona setmana, lluna, tens raó a vegades confon... intentarem no enlluernar-nos!

      Elimina
  4. Preciós esclat d'esperança. Bon dia Carme!

    ResponElimina
  5. Es nota, es nota.
    Torna el llarg viatge.

    ResponElimina
  6. ai hivernades barques com si de pell d'ós fos el seu cor...si suren sortiran emocions i sentiments a la llum del dia

    ResponElimina
  7. Fa pocs dies vaig veure un home com les netejava i feia la posta a punt, allà mateix a la sorra.
    Vaig pensar que era senyal de bon temps i de posar els rems a l´aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyal de bon temps... el rems a l'aigua! Gràcies País secret!

      Elimina
  8. Jo sí que fa uns dies que hiverno per la catosfera! Massa feina, massa muntanya, massa de tot! Ah, això sí, ja he passat per Cats! Què bonic que tornin aquests premis! M'ho vaig passar molt i molt rebé l'any passat! Potxonet Carme.

    ResponElimina
  9. M'agrada que arribi la llum i poguem sortir a passejar les emocions amb barca o no. (per que navegar, a vegades em provoca mareigs,jejeje, no hi estic gaire avesada).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal que sigui amb barca, a mi tampoc m'entusiasma massa... :)

      Elimina
  10. Faig meves les paraules de la M. Roser, avui, perquè estan plenes d'optimisme. A veure si entre tots aconseguim pintar les barques de colors, que són molt grises...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren exactament així... llargues, estretes i gairebé negres... de colors seran molt més boniques, Montse! Una abraçada.

      Elimina
  11. Sempre que veig barques amarrades al port em venen al cap els somnis no complerts, il·lusions abandonades a la platja, on el sol les anirà cremant fins que no puguin sortir a la mar.
    Per això, també quan veig algun mariner posar a punt el seu vaixell, penso que tinc que fer el mateix amb les meves il·lusions i els meus somnis.
    Tinc que anar per feina i podré sortir a navegar.

    ResponElimina
  12. A vegades costa molt de posar a punt les il·lusions i a temporades no costa gens... hem de fer el possible per tenir-les sempre a punt!

    ResponElimina
  13. agafo la braca i navego...cap al Cats...

    ResponElimina
  14. Cal un repòs per continuar una nova singladura amb més empenta, amb més ganes.
    I quan arriba el moment oportú sortim a navegar!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari