dimecres, 30 de maig de 2012

Flamencs


No  pintaré l'aigua  
ni l'aire que ens envolta.
Si  allò que tenim de més  proper, 
el gest més  petit,   un  mot
o la il·lusió  compartida
està prou ben il·lustrat,
l'entorn es  dibuixa  sol,  
sense  cap pinzellada.

40 comentaris:

  1. Molt maco, i tens raó, hi ha línies que es tracen soles si la situació és l'adient.

    ResponElimina
  2. És veritat Carme, si el que tenim al voltant, ens omple de satisfacció, la resta no ens ha de preocupar, perquè la vida se'ns il·lumunarà per si sola...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva lectura! Se'ns il·luminarà... Bon dia!

      Elimina
  3. Amb les ombres que has dibuixat, a mi, em sembla que l'aigua es mogui sola.(i no hi ha aigua!)I amb el poema que ens regales, tot sembla sorgir amb naturalitat. Bona nit Carme. Petonicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades simplificar les coses va bé, i al mateix temps costa de fer-ho, ja que som una mica complicats.

      Elimina
  4. Has reflectit l'aigua sense aigua, fas màgia!

    ResponElimina
  5. Pobres flamencs, les retallades també els arriben a ells. Ara, ni aigua ni aire. Què serà el següent?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, em fas riure i em fas pensar, tot a la vegada...

      ells en tenen d'aigua... n'estan ben convençuts, no veus com s'hi reflecteixen? :D

      Elimina
  6. L´entorn es pot imaginar, de vegades massa obvi potser...
    les petites coses , els petits gestos, són els que no han de mancar mai,
    perquè són els que ens alimenta i ens fa bategar.

    Gràcies nina, molt bon dia Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens fan bategar, ben bé així com ho dius! Bon dia lluneta!

      Elimina
  7. Xiqueta me fas venir ganes de tornar a fer de Marxant. De jove m'agradava molt muntar exposicions als pintors que desconria i m'encisaven, però despres d'un incident que em va deixar en entredit malgrat la meva bona fé .Ho vaig deixar correr .Vaig fer renuncia d'una activitat que m'apàssionava per mor del comportament desohonets d'altri i ara m'adono que em vaig perdre molts plaers i satisfaccions... Vols que et molti una exposició quan timguis la Molesquine plena???

    "LA MOLESQUINE DE CARME ROSANAS _ AQUARELES I POEMES" UYYY que ja m'agafa el gussanillu!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, si que arribes fort, avui, Miquel Àngel!

      Jo no crec pas que els meus dibuixos valguin cap exposició... però si m'ho dius (m'ho dieu, alguns) d'aquesta manera, al final m'ho creuré, eh? Jo només jugo i surt el que surt.

      I aquests flamencs no són de la Moleskine gegant, és un dibuix petit. Aquí en les fotos posades al blog es veuen tots de la mateixa mida, però són prou diferents.

      Per omplir la Moleskine encara falta molt! És gegant en les dues dimensions de gran i de fulls! :)

      El teu gusanillu potser ja haurà plegat... :D Bé ja veurem. Aquesta mena de coses em fan molt de respecte, a mi.

      Gràcies pel bon rotllo, pels ànims i pel gusanillu... una abraçada.

      Elimina
  8. Perfil netíssim. Per fer passar la set.

    ResponElimina
  9. I tens tota la raó, l'entorn es dibuixa sol si allò principal està ben pintat. I és que aquest dibuix no necessita de res més. Tu sí que ets flamenca Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Jo tinc un tiet, que ara ja és molt vellet que sempre utilitza, aquest adjectiu ... però saps? a mi ningú me l'havia dit mai! :)

      Elimina
  10. m'ha agradat moltíssim este propòsit que t'has fet, "no pintaré l'aigua ni l'aire", i com l'has portat a la pràctica. lo dibuix és preciós! los flamencs, i també els joncs, les herbes... les... pedres?? o són dos flamencs fent-se un petó sota l'aigua? :)

    un detall que també m'ha emocionat és com has pintat (i "no pintat") les puntes dels becs dels flamencs: a un, se li veu tot sencer, a un altre, sembla que li falta l'última curvatura perquè deu estar tocant la superfície de l'aigua, i a l'altre... segurament té el bec més endins i gairebé no l'hi podem veure. que bonic, carme :) ets terrible.

    tenen raó per aquí dalt quan diuen que fas màgia :)
    una exposició teua seria sensacional. de moment, quina sort poder trobar-te aquí i des de casa.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has encertat de ple, iruna, són dos flamencs fent-se un petó dins l'aigua! :)

      Potser faltaria una mica d'ombra petita en aquests becs que toquen l'aigua.

      A mi m'emociona, bonica, que et miris el meu dibuix així, tant ben mirat i amb tant de carinyo... carinyeta que ets...

      Em sembla que això de l'exposició és un dir i no passarà d'aquí... m'ho diuen de tant en tant, però no m'ho crec... no em crec com a pintora.

      Una abraçada, preciosa.

      Elimina
  11. fins i tot sento com toquen les palmes..:)
    artista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lolita, tu si que ets artista! :)

      Elimina
  12. Respostes
    1. De tant en tant, fa sentir bé que et donin la raó... he, he, he... gràcies, nina!

      Elimina
  13. que dolceta i bonica que ets, Carme!

    ResponElimina
  14. Doncs deixarem que es dibuixi sol, i si no, l'inventarem, l'entorn; cadascú a la seva manera. Serà com un poema, un quadre, una peça musical, que cada persona l'interpreta a la seva manera.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensava que es podia inventar, però no sé si es pot, l'entorn acaba sent el que és!

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  15. Flamencs rosa es miren a l'aigua que ells mateixos fan rosada sense pinzells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No els necessiten... :) gràcies, Olga!

      Elimina
  16. Potser sí, que no cal, però a mi m'agrada sentir allò que sembla prou visible; de vegades suposem que tot està dit, o que ja se sobreentèn; però a mi m'agrada que hi sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment també està bé que hi sigui i a mi també m'agrada... però és una altra manera de veure-ho, un altre punt de vista. A vegades tan necessari per no encallar-se en el propi punt de vista.

      Elimina
  17. Què ben dibuixades estan les siluetes dels flamencs... els veig, no m'estranyaria que es moguessin d'un moment a l'altre :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Assumpta! Si es mouen avisa, eh? que segur que hauré d scober t alguna cosa que no sé! he, he, he...

      Elimina
  18. Delicada, sembla una estampa japonesa!

    ResponElimina
  19. Donca això, dibuixar l'aigua sense cap pinzellada ha estat un detall genial! Carme, de veritat, jo crec que cada cop m'agraden més els teus dibuixos. Deu ser, suposo, que cada cop ho fas millor. I tant!

    T'has plantejat mirar de fer-ne alguna exposició? Jo vindria segur!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, porquet, si tu véns... ja no serà una exposició de zero espectadors... :) No, no crec que faci mai cap exposició...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari