No pintaré l'aigua
ni l'aire que ens envolta.
ni l'aire que ens envolta.
Si allò que tenim de més proper,
el gest més petit, un mot
o la il·lusió compartida
està prou ben il·lustrat,
el gest més petit, un mot
o la il·lusió compartida
està prou ben il·lustrat,
l'entorn es dibuixa sol,
sense cap pinzellada.
sense cap pinzellada.
Molt maco, i tens raó, hi ha línies que es tracen soles si la situació és l'adient.
ResponEliminaGràcies, XeXu! :)
EliminaÉs veritat Carme, si el que tenim al voltant, ens omple de satisfacció, la resta no ens ha de preocupar, perquè la vida se'ns il·lumunarà per si sola...
ResponEliminaBona nit.
M'agrada la teva lectura! Se'ns il·luminarà... Bon dia!
EliminaAmb les ombres que has dibuixat, a mi, em sembla que l'aigua es mogui sola.(i no hi ha aigua!)I amb el poema que ens regales, tot sembla sorgir amb naturalitat. Bona nit Carme. Petonicos.
ResponEliminaA vegades simplificar les coses va bé, i al mateix temps costa de fer-ho, ja que som una mica complicats.
EliminaHas reflectit l'aigua sense aigua, fas màgia!
ResponEliminaQuè més voldria jo! :)
EliminaPobres flamencs, les retallades també els arriben a ells. Ara, ni aigua ni aire. Què serà el següent?
ResponEliminaJp, em fas riure i em fas pensar, tot a la vegada...
Eliminaells en tenen d'aigua... n'estan ben convençuts, no veus com s'hi reflecteixen? :D
L´entorn es pot imaginar, de vegades massa obvi potser...
ResponEliminales petites coses , els petits gestos, són els que no han de mancar mai,
perquè són els que ens alimenta i ens fa bategar.
Gràcies nina, molt bon dia Carme!!
Ens fan bategar, ben bé així com ho dius! Bon dia lluneta!
EliminaXiqueta me fas venir ganes de tornar a fer de Marxant. De jove m'agradava molt muntar exposicions als pintors que desconria i m'encisaven, però despres d'un incident que em va deixar en entredit malgrat la meva bona fé .Ho vaig deixar correr .Vaig fer renuncia d'una activitat que m'apàssionava per mor del comportament desohonets d'altri i ara m'adono que em vaig perdre molts plaers i satisfaccions... Vols que et molti una exposició quan timguis la Molesquine plena???
ResponElimina"LA MOLESQUINE DE CARME ROSANAS _ AQUARELES I POEMES" UYYY que ja m'agafa el gussanillu!!!!
Ui, si que arribes fort, avui, Miquel Àngel!
EliminaJo no crec pas que els meus dibuixos valguin cap exposició... però si m'ho dius (m'ho dieu, alguns) d'aquesta manera, al final m'ho creuré, eh? Jo només jugo i surt el que surt.
I aquests flamencs no són de la Moleskine gegant, és un dibuix petit. Aquí en les fotos posades al blog es veuen tots de la mateixa mida, però són prou diferents.
Per omplir la Moleskine encara falta molt! És gegant en les dues dimensions de gran i de fulls! :)
El teu gusanillu potser ja haurà plegat... :D Bé ja veurem. Aquesta mena de coses em fan molt de respecte, a mi.
Gràcies pel bon rotllo, pels ànims i pel gusanillu... una abraçada.
Perfil netíssim. Per fer passar la set.
ResponElimina:) Gràcies!
Eliminaelegancia i bellesa.
ResponEliminaGràcies!
EliminaI tens tota la raó, l'entorn es dibuixa sol si allò principal està ben pintat. I és que aquest dibuix no necessita de res més. Tu sí que ets flamenca Carme!!
ResponEliminahe, he, he... Jo tinc un tiet, que ara ja és molt vellet que sempre utilitza, aquest adjectiu ... però saps? a mi ningú me l'havia dit mai! :)
Eliminam'ha agradat moltíssim este propòsit que t'has fet, "no pintaré l'aigua ni l'aire", i com l'has portat a la pràctica. lo dibuix és preciós! los flamencs, i també els joncs, les herbes... les... pedres?? o són dos flamencs fent-se un petó sota l'aigua? :)
ResponEliminaun detall que també m'ha emocionat és com has pintat (i "no pintat") les puntes dels becs dels flamencs: a un, se li veu tot sencer, a un altre, sembla que li falta l'última curvatura perquè deu estar tocant la superfície de l'aigua, i a l'altre... segurament té el bec més endins i gairebé no l'hi podem veure. que bonic, carme :) ets terrible.
tenen raó per aquí dalt quan diuen que fas màgia :)
una exposició teua seria sensacional. de moment, quina sort poder trobar-te aquí i des de casa.
una abraçada
Ho has encertat de ple, iruna, són dos flamencs fent-se un petó dins l'aigua! :)
EliminaPotser faltaria una mica d'ombra petita en aquests becs que toquen l'aigua.
A mi m'emociona, bonica, que et miris el meu dibuix així, tant ben mirat i amb tant de carinyo... carinyeta que ets...
Em sembla que això de l'exposició és un dir i no passarà d'aquí... m'ho diuen de tant en tant, però no m'ho crec... no em crec com a pintora.
Una abraçada, preciosa.
fins i tot sento com toquen les palmes..:)
ResponEliminaartista!
Gràcies, lolita, tu si que ets artista! :)
EliminaAi, quanta raó que tens!
ResponEliminaDe tant en tant, fa sentir bé que et donin la raó... he, he, he... gràcies, nina!
Eliminaque dolceta i bonica que ets, Carme!
ResponEliminaGràcies, carineta! Un petonet!
EliminaDoncs deixarem que es dibuixi sol, i si no, l'inventarem, l'entorn; cadascú a la seva manera. Serà com un poema, un quadre, una peça musical, que cada persona l'interpreta a la seva manera.
ResponEliminaUna abraçada!
Pensava que es podia inventar, però no sé si es pot, l'entorn acaba sent el que és!
EliminaUna abraçada, Montse!
Flamencs rosa es miren a l'aigua que ells mateixos fan rosada sense pinzells.
ResponEliminaNo els necessiten... :) gràcies, Olga!
EliminaPotser sí, que no cal, però a mi m'agrada sentir allò que sembla prou visible; de vegades suposem que tot està dit, o que ja se sobreentèn; però a mi m'agrada que hi sigui.
ResponEliminaEvidentment també està bé que hi sigui i a mi també m'agrada... però és una altra manera de veure-ho, un altre punt de vista. A vegades tan necessari per no encallar-se en el propi punt de vista.
EliminaQuè ben dibuixades estan les siluetes dels flamencs... els veig, no m'estranyaria que es moguessin d'un moment a l'altre :-)
ResponElimina:) Gràcies, Assumpta! Si es mouen avisa, eh? que segur que hauré d scober t alguna cosa que no sé! he, he, he...
EliminaDelicada, sembla una estampa japonesa!
ResponEliminaMoltes gràcies! :)
EliminaDonca això, dibuixar l'aigua sense cap pinzellada ha estat un detall genial! Carme, de veritat, jo crec que cada cop m'agraden més els teus dibuixos. Deu ser, suposo, que cada cop ho fas millor. I tant!
ResponEliminaT'has plantejat mirar de fer-ne alguna exposició? Jo vindria segur!!!!
Home, porquet, si tu véns... ja no serà una exposició de zero espectadors... :) No, no crec que faci mai cap exposició...
Elimina