Encara que la teva porta no s'obria...
Ella hi va deixar un ram de vesc, amb els millors desitjos.
Una porta bé s'ha d'obrir un dia o altre.
*********************
PD: Participeu a votar la paraula que Roda el món i torna al blog aPARAULARÀ el dia 9 de maig. Trieu la que més us agradi.
I qui deixa un ramet de vesc a una porta, malgrat aqueta no es vulgui obrir, és un autèntic àngel de la guarda d'aquell que un dia l'acabarà obrint.
ResponEliminaPorquet, quina cosa més bonica que has dit! Gràcies, maco! Bon dia i bona setmana!
ResponEliminaSi fos jo no tancaria mai cap porta.
ResponEliminaM'agradaria que qui entrés a casa vingués amb un somriure, i si per dissortada sort vingués amb una llàgrima, fer-li costat.
M'agradaria omplir les finestres de flors i rams de vesc, com el teu.
I així fer sentir a les persones, a les bones persones, que podem viure amb pau.
Bon dia, Carme.
Pep, jo també sóc de les que no tancaria mai cap porta... però tampoc forçaria mai a ningú obrir-ne cap. Per això en veure aquest ram de vesc en una porta, em va venir al cap això. Sense forçar res...
EliminaUna abraçada, Pep!
Les cuirasses guarnides amb bons desitjos, semblen més cuirasses. Segur que al final s'obre aquesta porta. De vegades es perden les claus, però les diferents vessants de l'amor sempre en troba de les que tot ho obren.
ResponEliminaBon dia!
Hi ha claus universals, que obren totes les portes. Qui sap si el vesc en pot ser una... o si més no els bons desitjos. Gràcies Pilar, pel teu comentari assenyat i savi i acollidor. Un petó de ban dia.
EliminaNo totes, no totes, algunes és millor que romanguin ben tancades!
ResponEliminaNo m'atreviria a dir-te que no, XeXu, però crec que ha de ser les excepcions...
Eliminaper a mi sempre les portes millor obertes que no pas tancades.
No sé si és veritat que un ram de vesc porta bona sort a les cases, nosaltres el tenim sempre en una prestatgeria del menjador i ... de moment anem fent, cosa que avui en dia ja és molt.
ResponEliminaBon dia Carme.
La veritat mai no se sap del tot, ni se sabrà de tantes coses!
EliminaPere, diguem que la intenció és la que val, en aquest cas els bons desitjos... :)
Jo encara tinc el ram de vesc penjat a la porta des de fa dos Nadals..... no em durà pas mala sort?? ai, ai.....!!
ResponEliminaAlba, la sort va i ve, però caducar, crec que no caduca he, he, he... :)
EliminaAquest ram de vesc és una invitació a conversar.
ResponEliminaMontse, segur que deu ser-ho, potser ho entendrà quan obri la porta.
EliminaQue s´obrin les portes i les finestres també,
ResponEliminaque entri la llum i l´aire per tot arreu,
inundant l'esperit de germanor i llibertat.
Llancem les claus a l'oblit!!
(Sembla que estic fent campanya, però res més lluny...;) )
Bona tarda nina!
Obrim, obrim... :)
EliminaGràcies per l'entusiasme!
Bona nit lluneta!
Ara desfaré l'encanteri, però em sembla que el vesc que tan hem idealitzat, és una planta paràsit dels pins...De vegades la realitat no és tan poètica com sembla( allò del petó, quan per Nadal, home i dona, passen sota un branquilló de vesc)...
ResponEliminaA veure si algun dia me'n trobo un ramet a la porta...
Jo la paraula ja la tinc pensada, però esperaré a veure com ho fa algú, ja saps que sóc una mica
curteta per aquestes coses...
Petons.
Paràsit, i ben paràsit que és... però noia si diuen que porta sort, s'ha d'aprofitar! :) petons de bona nit!
EliminaS'obrirà. I esclataran els desitjos.
ResponEliminaUn final feliç, Jordi! Gràcies!
EliminaGràcies pel recordatori...la paraula ja és al forn. Bon vesc-pre!
ResponEliminaUna abraçada, Núria!
EliminaSegur que sí que s'obrirà... sobre tot perquè el ramet ha estat deixat amb els millors desigs... Potser ben aviat! :-)
ResponEliminaPotser ben aviat... Gràcies, preciosa!
Eliminatard o d'hora...tard o d'hora s'obrirà, les portes són per això
ResponEliminaOi que sí, Joan?
ResponEliminaOstres, xò el vesc no és per Nadal? porta tancada des de Nadal, aviam si l'hem d'ajudar i picar i repicar una miqueta xq obri la porta, potser necessita una empemteta.
ResponEliminaSi, és per Cap d'any, de fet. Però a Eus, tenien les portes decorades amb rams, i alguns d'ells eren de flors i altres de vesc i altres d'herbes aromàtiques... variats!
EliminaLa necessita segur!
Tard o d'hora s'obrirà, segur. Bon dia, Carme!
ResponEliminaEm sembla que ja la sento grinyolar una mica! ara, ara... :)
EliminaHi ha portes que tenen la clau del somriure..., les de la companyia, i les que no s'han d'obrir mai...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Gràcies, onatge, una abraçada, des del bosc!
ResponElimina