dilluns, 7 de maig de 2012

Un ram de vesc a la porta


Encara  que  la teva  porta   no s'obria...
Ella hi va deixar un  ram de vesc,  amb els millors  desitjos.
Una porta  bé s'ha d'obrir un dia  o altre.

*********************

PD:  Participeu  a votar  la paraula  que Roda el món i torna al blog  aPARAULARÀ  el dia 9  de maig.  Trieu la que més us agradi.


32 comentaris:

  1. I qui deixa un ramet de vesc a una porta, malgrat aqueta no es vulgui obrir, és un autèntic àngel de la guarda d'aquell que un dia l'acabarà obrint.

    ResponElimina
  2. Porquet, quina cosa més bonica que has dit! Gràcies, maco! Bon dia i bona setmana!

    ResponElimina
  3. Si fos jo no tancaria mai cap porta.
    M'agradaria que qui entrés a casa vingués amb un somriure, i si per dissortada sort vingués amb una llàgrima, fer-li costat.
    M'agradaria omplir les finestres de flors i rams de vesc, com el teu.
    I així fer sentir a les persones, a les bones persones, que podem viure amb pau.

    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pep, jo també sóc de les que no tancaria mai cap porta... però tampoc forçaria mai a ningú obrir-ne cap. Per això en veure aquest ram de vesc en una porta, em va venir al cap això. Sense forçar res...

      Una abraçada, Pep!

      Elimina
  4. Les cuirasses guarnides amb bons desitjos, semblen més cuirasses. Segur que al final s'obre aquesta porta. De vegades es perden les claus, però les diferents vessants de l'amor sempre en troba de les que tot ho obren.
    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha claus universals, que obren totes les portes. Qui sap si el vesc en pot ser una... o si més no els bons desitjos. Gràcies Pilar, pel teu comentari assenyat i savi i acollidor. Un petó de ban dia.

      Elimina
  5. No totes, no totes, algunes és millor que romanguin ben tancades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'atreviria a dir-te que no, XeXu, però crec que ha de ser les excepcions...
      per a mi sempre les portes millor obertes que no pas tancades.

      Elimina
  6. No sé si és veritat que un ram de vesc porta bona sort a les cases, nosaltres el tenim sempre en una prestatgeria del menjador i ... de moment anem fent, cosa que avui en dia ja és molt.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat mai no se sap del tot, ni se sabrà de tantes coses!

      Pere, diguem que la intenció és la que val, en aquest cas els bons desitjos... :)

      Elimina
  7. Jo encara tinc el ram de vesc penjat a la porta des de fa dos Nadals..... no em durà pas mala sort?? ai, ai.....!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, la sort va i ve, però caducar, crec que no caduca he, he, he... :)

      Elimina
  8. Aquest ram de vesc és una invitació a conversar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, segur que deu ser-ho, potser ho entendrà quan obri la porta.

      Elimina
  9. Que s´obrin les portes i les finestres també,
    que entri la llum i l´aire per tot arreu,
    inundant l'esperit de germanor i llibertat.
    Llancem les claus a l'oblit!!
    (Sembla que estic fent campanya, però res més lluny...;) )

    Bona tarda nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrim, obrim... :)

      Gràcies per l'entusiasme!

      Bona nit lluneta!

      Elimina
  10. Ara desfaré l'encanteri, però em sembla que el vesc que tan hem idealitzat, és una planta paràsit dels pins...De vegades la realitat no és tan poètica com sembla( allò del petó, quan per Nadal, home i dona, passen sota un branquilló de vesc)...
    A veure si algun dia me'n trobo un ramet a la porta...
    Jo la paraula ja la tinc pensada, però esperaré a veure com ho fa algú, ja saps que sóc una mica
    curteta per aquestes coses...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paràsit, i ben paràsit que és... però noia si diuen que porta sort, s'ha d'aprofitar! :) petons de bona nit!

      Elimina
  11. S'obrirà. I esclataran els desitjos.

    ResponElimina
  12. Gràcies pel recordatori...la paraula ja és al forn. Bon vesc-pre!

    ResponElimina
  13. Segur que sí que s'obrirà... sobre tot perquè el ramet ha estat deixat amb els millors desigs... Potser ben aviat! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ben aviat... Gràcies, preciosa!

      Elimina
  14. tard o d'hora...tard o d'hora s'obrirà, les portes són per això

    ResponElimina
  15. Ostres, xò el vesc no és per Nadal? porta tancada des de Nadal, aviam si l'hem d'ajudar i picar i repicar una miqueta xq obri la porta, potser necessita una empemteta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és per Cap d'any, de fet. Però a Eus, tenien les portes decorades amb rams, i alguns d'ells eren de flors i altres de vesc i altres d'herbes aromàtiques... variats!

      La necessita segur!

      Elimina
  16. Tard o d'hora s'obrirà, segur. Bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que ja la sento grinyolar una mica! ara, ara... :)

      Elimina
  17. Hi ha portes que tenen la clau del somriure..., les de la companyia, i les que no s'han d'obrir mai...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  18. Gràcies, onatge, una abraçada, des del bosc!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari